L'Avantguardisme: Ruptura i Experimentació en l'Art

Què és l'Avantguardisme?

Durant l’època d’entreguerres, entre els dos conflictes bèl·lics mundials, va néixer un tipus de literatura experimental que intentava una ruptura amb l'art establert fins aleshores. Té unes propostes altament agressives pel que fa a l'art, en totes les seves vessants.

Moviments principals

• Expressionisme
• Futurisme
• Cubisme
• Dadaisme
• Surrealisme

La novel·la incorpora tècniques d'autors com Joyce, Proust, Mann i Kafka. La preocupació per l'ésser humà es va estendre a partir de la Segona Guerra Mundial.

Tècniques i preocupacions

• La importància del temps
• Múltiples perspectives
• Personatges col·lectius
• Exploració del món interior
• Representació d'un món caòtic
• La condició humana

Origen del terme

El mot «avantguarda» ve de la paraula francesa avant-garde, d'origen militar, que s’utilitza amb el sentit d’una actitud radical de recerca estètica: busquen la novetat i estar avançats per sobre de tothom.

Context i característiques generals

Aquestes avantguardes són el conjunt de corrents que, des de començaments del segle XX fins al 1940, tenen com a objectiu l'experimentació artística. Estan influenciades per les conseqüències de les grans guerres i l'efecte que van tenir en la vida de tots els ciutadans.

Característiques principals:

• Maquinisme: Es diu així perquè hi va haver moltes transformacions industrials i les arts capten tots aquests canvis socials.
• Triomf de l'irracionalisme filosòfic: Com que havien vist que la raó havia fallat en aquests conflictes enormes i sense motiu, s’introdueix l’art irracional, sense sentit.
• Autonomia entre l'objecte i la realitat: La diferència entre com es veu una cosa i com es plasma.
• Reflex del caos: Reflecteixen el caos i les contradiccions de l’Europa contemporània.
• Tendència a l'abstracció i el símbol: Fruit de la crisi de la reproducció de la realitat.

Els artistes avantguardistes descobreixen noves fonts de sentit, investiguen noves formes expressives i la captació de la realitat i del nou món tecnològic. Es concep l'art com un mitjà de coneixement d’una realitat diferent, complementari de la filosofia i de les ciències.

Futurisme

És el moviment inicial dels corrents avantguardistes artístics. Fundat a Itàlia per Marinetti, qui va publicar el Manifest Futurista, s'anomena futurisme per la seva intenció de trencar amb l'art del passat. Per expressar el moviment, repeteixen la mateixa imatge, com si fos una seqüència fílmica, tècnica que anomenaven «simultaneisme».

Pintura

Expressa una nova manera d’entendre la realitat: no es tracta de representar el que veiem, sinó de representar tot el que no és visible, com les emocions, l'estat d’ànim, la percepció del temps, la llum o l’espai. Alguns futuristes idealitzen la màquina i la velocitat. Aquest moviment està molt influït pels nous descobriments òptics lligats amb el cinematògraf, que van revelar la multiplicació de les imatges i de les coses mòbils a la retina. Els futuristes lloen el lirisme de la civilització industrial i la tecnologia, consideren els sentiments amorosos una tirania i exalten la bellesa de la màquina.

Literatura

Els escriptors futuristes van atacar els escriptors romàntics, apel·lant a l’instint pur, les passions elementals i la irresponsabilitat. L'estil es caracteritza pel vers lliure (sense rima ni mètrica), l'associació lliure de paraules, la supressió de majúscules, adjectius, adverbis i signes de puntuació, i donen especial importància a la disposició tipogràfica. Alguns autors catalans influïts van ser Joaquim Folguera, Sebastià Sànchez-Juan i Joan Salvat-Papasseit.

Cubisme

Es va donar en totes les arts. Pictòricament, va néixer el 1907 i, literàriament, el 1916, amb figures com Guillaume Apollinaire.

Pintura

En pintura, es cerca un nou punt de vista de la realitat a partir d'una visió geomètrica.

Literatura

En literatura, desenvolupa una desrealització de la realitat per recompondre-la segons un projecte de simultaneïtat en el temps i en l’espai. Les dues aportacions principals del cubisme a la literatura són:

• El cal·ligrama: Composició d'origen grec que Apollinaire actualitza. Els poemes es formen a partir d’imatges visuals, adoptant una disposició tipogràfica específica del text.
• El collage: Tècnica pictòrica que consisteix a enganxar diversos objectes (paper, diaris, fotos...). En literatura, crea una relació entre la imatge creada per les paraules i el text mateix, entre la iconografia i la paraula, on el lector té un paper actiu en la interpretació.

Dadaisme

És el precedent immediat del surrealisme. No fa referència a un grup determinat d’artistes, sinó a un conjunt molt ampli d’activitats relacionades amb el teatre, la literatura i el món de l'art en general, que tenen lloc a diferents ciutats durant el període 1916-1923. Aquestes activitats van ser independents, però tenien punts en comú. El més important és la revolta explícita i militant contra l’ordre establert de la societat burgesa, una revolta produïda per les morts de la Gran Guerra que, segons els dadaistes, era la prova de la corrupció burgesa. Consideren que en el món de l’art els artistes havien perdut tot el sentit i calia destruir per tal de fer una separació entre l'artista i l'home del carrer, entre l'art i la vida quotidiana, provocant el desconcert amb l’art, escandalitzant i capgirant les expressions artístiques tradicionals. Tristan Tzara dona les instruccions de com fer una poesia dadaista.

Surrealisme

El 1919, poetes com André Breton i Philippe Soupault comencen a publicar els seus articles en una revista que esdevé el focus de la nova avantguarda a París. Anys després, el 1924, s’hi publica el primer Manifest Surrealista. És un moviment molt ampli que adopta formes molt diverses. Segons Breton, es defineix com «un automatisme psíquic pur, per mitjà del qual s’intenta expressar verbalment, per escrit o d’una altra manera, el funcionament real del pensament».

Breton s’inspira en les teories de Freud, les investigacions del qual tractaven sobre l’existència d’un nivell mental inconscient (el món dels somnis), que és dipositari del coneixement més profund de la persona, i la possibilitat d’accedir a aquest nivell a través de tècniques com l'associació de paraules o la interpretació de somnis.

Utilitza la imatge com a signe d’un món personal amagat que podem descobrir si aconseguim bloquejar el control racional de la ment. Hi ha altres tècniques que intenten crear imatges sense planificar.

Tècniques surrealistes

• Collage pictòric i cadàvers exquisits: El collage és una tècnica surrealista. Una de les seves variants és un joc anomenat «cadàvers exquisits», que consisteix en el fet que un grup de persones confecciona un dibuix afegint elements sobre una tira de paper que es plega. El producte final condueix a l'associació d'elements trets del seu context, la qual cosa pot produir un sentit nou i inesperat, revelador de l'inconscient. El seu resultat és una imatge metafòrica on es juxtaposen dues realitats distants. A la tela es poden integrar paraules, imatges, etc.
• Les imatges dels somnis: Els objectes quotidians es transformen en el somni en signes molt significatius dels nostres desitjos i obsessions.