Avantguardisme i moviments literaris avantguardistes

L’avantguardisme i la crisi del llenguatge de les arts

L’avantguardisme va sorgir a la fi de la Revolució industrial que va tenir lloc a Europa durant el segle XIX. Un dels detonants va ser la Primera Guerra Mundial: el conflicte bèl·lic provocà una crisi que va afectar tots els àmbits.

L’avantguardisme va ser un moviment cultural que volia trencar amb el passat: defensava el progrés tècnic i el canvi de valors morals, i va provocar una crisi de la creació artística. L’origen d’aquest és el romanticisme.

La irrupció de l’avantguardisme va significar una ruptura amb tota la concepció de l’art que provenia del món clàssic grecollatí. La nova concepció de l’art va penetrar ràpidament a tot el teixit social, i va afectar totes les formes de creació artística: la música, el cinema… I, sobretot, la pintura i la literatura, en concret la poesia.

Els principals moviments avantguardistes a la literatura

No tots els artistes varen entendre l’aventura avantguardista de la mateixa manera. Tots plegats partien de la base que l’art havia de canviar perquè la societat havia canviat, i es tractava de fer un art nou que incorporàs els avenços tècnics. Però a l’hora de plasmar aquests punts varen sorgir les diferències que varen provocar el naixement de quatre moviments principals:

• El cubisme

Al 1907 de la mà de Pablo Picasso. Es desenvolupa sobretot en pintura i un poc en literatura. L’espectador ha de reconstruir mentalment l’objecte. Tècniques: l’ús del collage i el cal·ligrama.

• El futurisme

Al 1909 Filippo Tommaso Marinetti va publicar el futurisme, on proclamava l’èxit de l’atzar per damunt de l’intel·lecte, un atzar que s’havia de plasmar amb la destrucció de la sintaxi i sense signes de puntuació que les limitessin. Propugnava com a font d’inspiració artística el perill, l’heroisme i rebutjava els museus i les biblioteques que considerava cementiris de l’art. Per als futuristes, tot havia de reflectir el món modern i canviant: el futur.

• El dadaisme

El dadaisme (del francès dada, veu infantil que no significa res) va anar més enllà que el futurisme. Caòtics i violents, els dadaistes varen sorgir en plena Primera Guerra Mundial, com a resposta contra la societat. Els capdavanters del moviment varen ser Tristan Tzara i Francis Picabia. Els dadaistes exigien la destrucció absoluta dels mitjans d’expressió tradicionals que havien encaminat l’home cap a la mort d’ell mateix i defensaven una expressió totalment espontània. Propugnaven l’autonomia del jo creador i un desig d’alliberament mental.

• El surrealisme

El surrealisme va ser un producte del dadaisme. André Breton, que va publicar el surrealisme al 1924, havia militat en el moviment dadà, però se’n va separar i va crear una nova teoria estètica: la literatura, havia de ser un mitjà per fugir del racionalisme. Segons André Breton, si l’ésser humà està atent al seu inconscient i als seus somnis, descobrirà en ell la dimensió de la realitat, de la qual la imaginació és part integrant i forma la superrealitat. Per arribar a la superrealitat són necessàries unes experiències privilegiades: l’amor, el somni i la descoberta de la vida urbana. Els surrealistes defensaven la llibertat total, que en literatura comportava fer ús de l’escriptura automàtica i del collage.