L'Avantguardisme i la Literatura Catalana dels Anys 20-30

L’Avantguardisme

És el nom que designa un conjunt de tendències artístiques basades en:

• L’experimentació de les formes.
• La desaparició de les fronteres entre disciplines artístiques.

S’inicia a començament del segle XX.

Primera etapa (1916–1924): Introducció

• Arribada dels corrents avantguardistes.
• Predomini del futurisme i el cubisme.
• Manca d’homogeneïtat.

Segona etapa (1924–1939): Consolidació

• Major cohesió del moviment i homogeneïtat.
• Triomf del surrealisme.

Cubisme (França)

• Període d’apogeu: 1907–1914.
• Característiques: llenguatge basat en formes geomètriques.
• Principal aportació a la literatura: els cal·ligrames, ideats el 1913 per Guillaume Apollinaire.
• A Catalunya: 1915, primer cal·ligrama de temàtica futurista. Autor destacat: Josep Maria Junoy. Obra: Oda a Guynemer.

Futurisme (Itàlia)

• Fundador: Filippo Tommaso Marinetti.
• Característiques: interès pel progrés tècnic i els avenços tecnològics; exaltació de l’audàcia, el perill i la velocitat; valoració de la violència, l’esport i la guerra; vinculació amb tendències feixistes.
• A nivell formal: destrucció de la sintaxi i la puntuació; ús lliure de la tipografia.
• Autor destacat a Catalunya: Joan Salvat-Papasseit.

Surrealisme (França)

• Principal teòric: André Breton.
• Característiques: influència de la psicoanàlisi de Sigmund Freud, ús de l’escriptura automàtica i presència d’associacions il·lògiques.
• Artista destacat: Salvador Dalí.

Poesia catalana (anys 20–30)

En aquest període conviuen la tradició i l’avantguarda.

Poesia de tradició (Simbolista / Postsimbolista)

• Objectiu: Poesia pura.
• Llenguatge autònom (separat de la realitat).
• Ús de símbols (més enllà del significat literal).
• Temes: Solitud i frustració del desig.
• Sentiment del poeta: Superioritat i aïllament.

J.V. Foix

• Fusió de tradició i avantguarda.
• Influència del surrealisme.
• Ús de símbols, metàfores, arcaismes i neologismes.
• Lema: “Amo totes les tendències”.
• Obra destacada: Sol, i de dol.

Carles Riba

• Exili a França.
• Obra destacada: Elegies de Bierville.

Josep M. de Sagarra (Neopopularisme)

• Poesia popular (cançó) i poema narratiu llegendari.
• Obres: Cançons de rem i de vela, El comte Arnau.

Avantguardisme

• Innovació i ruptura.
• Influència: futurisme i dadaisme.

Teatre català (anys 20–30)

El teatre català d’aquesta època té dues grans línies: una més conservadora (burgesa) i una altra més crítica i social.

Alta comèdia (comèdia burgesa)

• Teatre pensat per a la burgesia.
• Característiques: Protagonistes burgesos amb conflictes amorosos o familiars que sempre acaben bé, resolts de manera civilitzada i amb seny.
• Objectiu: Donar models de bon comportament i ensenyar valors com l’ordre i la sensatesa.
• Autor: Carles Soldevila.

Teatre de crítica social

• Apareix sobretot a partir de 1931 (Segona República).
• Característiques: Vol reflectir la realitat, tracta problemes socials i se centra en les classes treballadores.
• Objectiu: Denunciar injustícies i connectar amb la societat real.
• Autor: Joan Oliver (Pere Quart). Obra: Allò que tal vegada s’esdevingué (crítica a la burgesia).

Josep Maria de Sagarra

• Recupera el teatre català als escenaris.
• Característiques: Teatre d’espectacle i evasi i evasió; llenguatge àgil, ric i fàcil d’entendre.
• Poemes dramàtics: Obres en vers amb temàtica amorosa, ambientades en la Catalunya dels segles XVII–XIX. Exemple: L’hostal de la Glòria.

Novel·la (anys 20–30)

El model més important és la novel·la psicològica, tot i que persisteix la novel·la de tradició modernista.

Novel·la psicològica

• Objectiu: Explicar l’interior dels personatges (pensaments, emocions).
• Innovacions tècniques: 1a persona (focalització interna), memòria involuntària i flashbacks.
• Autors: Miquel Llor, Francesc Trabal, Josep Maria de Sagarra, Sebastià Juan Arbó, Joan Puig i Ferreter i Prudenci Bertrana.

Miquel Llor: Laura a la ciutat dels sants

• Argument: Laura és un personatge que no encaixa, viu un desengany i se sent sola i oprimida.
• Característiques: Narrador omniscient centrat en Laura, barreja d'estils (directe, indirecte, indirecte lliure) i descripcions simbòliques (ex: la boira com a símbol de confusió).

Recursos literaris

• Figures de dicció: Al·literació, onomatopeia, paronomàsia, anàfora, epanadiplosi, paral·lelisme, polisíndeton, quiasme, asíndeton, encavallament, enumeració, hipèrbaton.
• Figures de pensament: Antítesi, paradoxa, oxímoron, al·legoria, apòstrofe, comparació, epítet, equívoc, hipèrbole, interrogació retòrica, ironia, metàfora (pura/impura), metonímia, personificació, perífrasi, pleonasme, sinècdoque, sinestèsia.

Tòpics literaris

• Existencials: Vita flumen, Homo viator, Tempus fugit, Ubi sunt?, Carpe diem, Vita theatrum, Mal du siècle, Aurea aetas, Aurea mediocritas, Omnia mors aequat, Memento mori, Collige virgo rosas, Vanitas vanitatum, Cotidie morimur.
• Amorosos: Vulnus amoris, Furor amoris, Flamma amoris, Militia amoris, Foedus amoris, Donna angelicata, Descriptio puellae, Odi et amo.
• Natura i món: Locus amoenus, Beatus ille, Contemptus mundi, Bon salvatge.