L'Avantguardisme i la Literatura Catalana del Segle XX

L'Avantguardisme: Ruptura i Innovació

L'Avantguardisme trenca amb tot allò establert. Els autors volien experimentar i trencar amb les formes tradicionals mitjançant un esperit innovador, defensant la llibertat absoluta en la creació.

Les principals tendències avantguardistes són:

• Cubisme
• Futurisme
• Surrealisme
• Dadaisme

Pel que fa a les tècniques avantguardistes, destaquen: el cal·ligrama, el salt de falla, el collage i les paraules en llibertat.

La Poesia Avantguardista

La poesia avantguardista se centra en dos temes principals: la tecnologia i les innovacions, i el món del somni i de l'absurd.

Joan Salvat-Papasseit

L'obra La rosa als llavis és considerada el primer poema eròtic-sentimental de la literatura catalana. Hi apareixen els símbols del pirata i de l'heroi jove.

Carles Salvador

La seua obra es divideix en dues etapes: l'avantguardista i la poesia íntima. A Els besos als llavis s'observa un allunyament de la poesia renaixentista (primera etapa). En la segona etapa, prevalen l'amor i l'home.

La Poesia de Postguerra

Aquesta etapa inclou referències al dolor, la mort i l'absurd de l'existencialisme, derivat del període posterior a la Guerra Civil i, sobretot, a la postguerra.

Vicent Andrés Estellés

Escriu des del poble i per al poble. Els seus temes recurrents són la fam, el sexe, la mort i l'amor. Els seus eixos principals es divideixen en:

• Mort-Defunció-Cadàver
• Pàtria-Poble-Veïnat
• Amor-Sexe-Cos

L'obra d'Estellés mostra el desconcert de la vida quotidiana i la realitat circumdant. Quant als aspectes estilístics, destaca una visió negra de la realitat quotidiana i un inventari d'elements subculturals (cinema, teatre, etc.). El seu estil es fixa en les xicotetes circumstàncies de la vida quotidiana, amb un lirisme franciscà i elements subculturals, com es veu a Llibre de meravelles.

La Literatura d'Idees al Segle XX: L'Assaig

El contingut de l'assaig és de temàtica molt variada, però sempre des del punt de vista de l'autor, amb arguments i contraarguments, a més de l'opinió pròpia i el recurs a l'autoritat.

Pel que fa a la forma, s'escriu en prosa i presenta marques de primera persona i interpel·lacions al lector.

Joan Fuster

És l'assagista més original i un intel·lectual compromès amb les classes més humils, així com amb la recerca de la nostra identitat nacional.

Va tenir uns inicis poètics, on destaca Escrit per al silenci. En l'assaig fusterià, l'autor traspua la seua personalitat crítica, brillant, divertida i escèptica ("si no ho veig, no ho crec"). Incorpora el seu examen de consciència, el "lliure examen", a qualsevol fet.

Entre les seues obres destaquen Diccionari per a ociosos i Nosaltres, els valencians. Quant a l'estil, són constants els interrogants, els punts suspensius, les preguntes obertes i les reflexions. En la seua prosa destaca l'ús de modismes populars i d'expressions col·loquials.