L'Avantguardisme a Catalunya: Moviments, Manifestos i Poetes
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,2 KB
Les Avantguardes
Conjunt de tendències estètiques que van tenir lloc a Europa durant les primeres dècades del segle XX i que pretenien cercar noves formes d’expressió conceptuals i formals per tal d’acabar amb els models artístics tradicionals.
Trets Comuns de l'Avantguardisme
- Ruptura de la tradició
- Noves formes d’expressió
- Caràcter experimental
- Llibertat absoluta de la forma
- Dissolució de les fronteres tradicionals entre la pintura i la literatura
- Actitud vital i inconformista
- Culte a la joventut i a la vida urbana
- Internacionalisme
Els Manifestos
Són declaracions escrites en què un govern, partit polític o grup cultural explica els seus propòsits i el seu programa d’actuació.
Exemples d'alguns manifestos:
- El manifest del futurisme
- El manifest del surrealisme
- El manifest Dadà
- Els pintors cubistes
Cal·ligrama
És una composició poètica en què es barregen l’escriptura i la tipografia, i on la dimensió plàstica té un paper molt important.
L'Avantguardisme a Catalunya
Barcelona va ser una de les primeres ciutats de l’avantguardisme. El podem dividir en dues etapes a Catalunya:
- 1916-1924: etapa d’influència del futurisme, el cubisme i el dadaisme (figura clau: Joan Salvat-Papasseit).
- 1924-1934: etapa d’adscripció surrealista (figura representativa: Josep Vicenç Foix).
Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)
Defensa la classe obrera i mostra posicions properes a l'anarquisme.
- És un escriptor de la primera etapa de l’avantguarda catalana.
- Va publicar textos programàtics clau com: Sóc jo qui parlo als joves, Concepte del poeta i el manifest Contra els poetes amb minúscula.
- Va escriure cinc llibres de poemes.
- Va morir als 30 anys.
Estil Poètic i Obres Destacades
- Poesia amb actitud sincera, directa i entusiasta.
- Salvat-Papasseit sovint partia de la seva pròpia experiència vital ("L'home de lletres d'imaginació escassa" podria referir-se a la seva visió de l'autenticitat).
El poema de la rosa als llavis
- Recull dedicat a l’amor i l’erotisme.
- Mostra la seva passió per l’avantguarda combinada amb l’assumpció de la tradició lírica catalana (especialment la medieval).
- El llibre presenta una visió vitalista i triomfant de l’amor.
- S'hi observen influències del cubisme i el futurisme.
- Cubisme: segueix pautes analítiques i practica la descripció fragmentada que obliga el lector a reconstruir la imatge o idea poètica.
Conceptes Lingüístics Bàsics
Coordinació
Uneix dues proposicions (o elements) al mateix nivell sintàctic.
- Copulatives (nexe típic: i)
- Adversatives (nexe típic: però)
- Disjuntives (nexe típic: o)
- Distributives (nexes: ni...ni, tant...com, ara...ara)
- Consecutives (nexes: doncs, per tant, així que)
- Juxtaposades (unides per signes de puntuació: , : ; .)
Tipus de Paraules Segons el Significat
- Polisèmiques: Tenen més d'un significat amb relació lògica entre ells (ex.: banc: seient / institució financera).
- Homònimes: S'escriuen o sonen igual però tenen significats completament diferents. Es divideixen en:
- Homòfones: Sonen igual, s'escriuen diferent (ex.: massa (quantitat) / maça (eina)).
- Homògrafs: S'escriuen igual, poden sonar igual o diferent (ex.: sou (salari) / sou (verb ser)).
Nota: L'exemple original "Vaca 1 Vaca 2" probablement es referia a paraules homònimes (i homògrafes) si "Vaca 1" és l'animal i "Vaca 2" el portaequipatges del cotxe. Si "Vaca 1" tingués diversos significats relacionats (animal, carn, pell), seria polisèmica.
Components de l'Oració Simple
- CD (Complement Directe): Element sobre el qual recau directament l'acció del verb (Què?).
- CI (Complement Indirecte): Element a qui va destinada l'acció del verb (A qui? Per a qui?).
- CC (Complement Circumstancial): Indica circumstàncies diverses (temps, lloc, mode, quantitat, causa, finalitat, etc.).
- CRV (Complement de Règim Verbal): Complement introduït per una preposició exigida obligatòriament pel verb (ex.: pensar en, recordar-se de, accedir a). Les preposicions comunes són: a, amb, de, en, per, per a, contra, entre, malgrat, segons, des de, fins a...