L'Avantguardisme a Catalunya: Moviments, Manifestos i Poetes

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,2 KB

Les Avantguardes

Conjunt de tendències estètiques que van tenir lloc a Europa durant les primeres dècades del segle XX i que pretenien cercar noves formes d’expressió conceptuals i formals per tal d’acabar amb els models artístics tradicionals.

Trets Comuns de l'Avantguardisme

  • Ruptura de la tradició
  • Noves formes d’expressió
  • Caràcter experimental
  • Llibertat absoluta de la forma
  • Dissolució de les fronteres tradicionals entre la pintura i la literatura
  • Actitud vital i inconformista
  • Culte a la joventut i a la vida urbana
  • Internacionalisme

Els Manifestos

Són declaracions escrites en què un govern, partit polític o grup cultural explica els seus propòsits i el seu programa d’actuació.

Exemples d'alguns manifestos:

  • El manifest del futurisme
  • El manifest del surrealisme
  • El manifest Dadà
  • Els pintors cubistes

Cal·ligrama

És una composició poètica en què es barregen l’escriptura i la tipografia, i on la dimensió plàstica té un paper molt important.

L'Avantguardisme a Catalunya

Barcelona va ser una de les primeres ciutats de l’avantguardisme. El podem dividir en dues etapes a Catalunya:

  • 1916-1924: etapa d’influència del futurisme, el cubisme i el dadaisme (figura clau: Joan Salvat-Papasseit).
  • 1924-1934: etapa d’adscripció surrealista (figura representativa: Josep Vicenç Foix).

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

Defensa la classe obrera i mostra posicions properes a l'anarquisme.

  • És un escriptor de la primera etapa de l’avantguarda catalana.
  • Va publicar textos programàtics clau com: Sóc jo qui parlo als joves, Concepte del poeta i el manifest Contra els poetes amb minúscula.
  • Va escriure cinc llibres de poemes.
  • Va morir als 30 anys.

Estil Poètic i Obres Destacades

  • Poesia amb actitud sincera, directa i entusiasta.
  • Salvat-Papasseit sovint partia de la seva pròpia experiència vital ("L'home de lletres d'imaginació escassa" podria referir-se a la seva visió de l'autenticitat).

El poema de la rosa als llavis

  • Recull dedicat a l’amor i l’erotisme.
  • Mostra la seva passió per l’avantguarda combinada amb l’assumpció de la tradició lírica catalana (especialment la medieval).
  • El llibre presenta una visió vitalista i triomfant de l’amor.
  • S'hi observen influències del cubisme i el futurisme.
  • Cubisme: segueix pautes analítiques i practica la descripció fragmentada que obliga el lector a reconstruir la imatge o idea poètica.

Conceptes Lingüístics Bàsics

Coordinació

Uneix dues proposicions (o elements) al mateix nivell sintàctic.

  • Copulatives (nexe típic: i)
  • Adversatives (nexe típic: però)
  • Disjuntives (nexe típic: o)
  • Distributives (nexes: ni...ni, tant...com, ara...ara)
  • Consecutives (nexes: doncs, per tant, així que)
  • Juxtaposades (unides per signes de puntuació: , : ; .)

Tipus de Paraules Segons el Significat

  • Polisèmiques: Tenen més d'un significat amb relació lògica entre ells (ex.: banc: seient / institució financera).
  • Homònimes: S'escriuen o sonen igual però tenen significats completament diferents. Es divideixen en:
    • Homòfones: Sonen igual, s'escriuen diferent (ex.: massa (quantitat) / maça (eina)).
    • Homògrafs: S'escriuen igual, poden sonar igual o diferent (ex.: sou (salari) / sou (verb ser)).

Nota: L'exemple original "Vaca 1 Vaca 2" probablement es referia a paraules homònimes (i homògrafes) si "Vaca 1" és l'animal i "Vaca 2" el portaequipatges del cotxe. Si "Vaca 1" tingués diversos significats relacionats (animal, carn, pell), seria polisèmica.

Components de l'Oració Simple

  • CD (Complement Directe): Element sobre el qual recau directament l'acció del verb (Què?).
  • CI (Complement Indirecte): Element a qui va destinada l'acció del verb (A qui? Per a qui?).
  • CC (Complement Circumstancial): Indica circumstàncies diverses (temps, lloc, mode, quantitat, causa, finalitat, etc.).
  • CRV (Complement de Règim Verbal): Complement introduït per una preposició exigida obligatòriament pel verb (ex.: pensar en, recordar-se de, accedir a). Les preposicions comunes són: a, amb, de, en, per, per a, contra, entre, malgrat, segons, des de, fins a...

Entradas relacionadas: