Avantguardes i Noucentisme: Moviments i Autors Clau

Les Avantguardes Literàries Catalanes

Les avantguardes suposen un enfrontament amb la tradició occidental i una forta reacció antiburgesa. Pretenen començar de nou com si no hi hagués res abans, elogiant la joventut i la novetat. Es dirigeixen a la minoria de la societat que comparteix el desig de canvi radical. Es manifesten en el camp de les arts plàstiques, i també es troben en la música i la literatura.

Principals Moviments d'Avantguarda

Cubisme

França, 1907. Guillaume Apollinaire, Pablo Picasso, Georges Braque i Juan Gris. Ideari: creen cal·ligrames, poemes el text dels quals forma un dibuix que representa el contingut.

Dadaisme

Zuric, 1916. Tristan Tzara. Ideari: el més radical dels moviments, amb provocació constant, falta de lògica i l'abolició de les convencions. Desemboca en el desig de destruir l'art i la cultura.

Surrealisme

París, 1924. André Breton. Ideari: Alliberament del subconscient, exploració del món dels somnis.

J.V. Foix

Neix el 1893 a Barcelona. Els seus primers llibres, Gertrudis i KRTU, presenten proses poètiques influïdes pel surrealisme. És un poeta molt exigent amb la llengua i la literatura. Pretén crear un llenguatge literari propi que barregi l'herència de la literatura catalana medieval i la parla viva catalana. La seva obra fonamental és Sol, i de dol.

Joan Salvat-Papasseit

Neix el 1894 a Barcelona en una família humil i proletària.

Projecte Literari

El seu projecte literari es basa en aquests elements:

• Denunciar la injustícia social que ha viscut en primera persona.
• Portar la idea revolucionària a la literatura, ja que està desenganyat de la política dels partits.

Els seus primers escrits, en castellà, els publica a Humo de fábrica (1918). Per alguns d'aquests articles és empresonat.

La Poesia Amorosa

S'acosta a una poesia que reflecteixi la realitat social i amorosa.

Papasseit mor el 1924 a causa de la tuberculosi.

El Noucentisme Català

El noucentisme defensa el retorn als cànons del classicisme que havia imperat durant el Renaixement i la Il·lustració. Per als noucentistes, les etapes de la recuperació de la Renaixença i el Modernisme ja estan superades. Ara cal donar pas a la construcció del país tot comptant amb el poder polític.

Etapes del Noucentisme

El noucentisme es divideix en dues etapes:

• Etapa Idealista (1906-1917). El projecte assenta les bases a través d'un ideal de societat i de literatura. Les obres d'aquesta època estan molt influïdes per la idealització d'un país cívic, ordenat i culte.
• Etapa de Crisi (1918-1923). El projecte noucentista entra en crisi; les tendències polítiques i socials dels seus components i de la burgesia en general es tornen més conservadores. Constaten el fracàs del projecte enfront d'una realitat hostil.

Ideals del Noucentisme (Eugeni d'Ors)

• Exaltació del present. De fet, Noucentisme significa sentir-se del nou-cents, del segle XX.
• Imperialisme. Voluntat de recuperació catalana i unificació del pensament i de la creació literària.
• Arbitrarisme. Domini de l'ésser humà sobre la naturalesa i reivindicació de la ciutat com a espai habitable.
• Classicisme i mediterranisme. Reivindicació de la cultura grecollatina.
• Exaltació de l'obra ben feta. Necessitat de la perfecció formal de l'obra d'art.

Josep Carner

Se'l coneixia com el "Príncep dels poetes". Podem dividir la seva poesia en les etapes següents:

• Fins al 1906: Primera etapa, tempteigs de tipus modernista.
• 1906-1924: Etapa d'inscripció als ideals estètics del noucentisme.
• 1925-1940: Amb el llibre El cor quiet inicia una poesia de tipus simbolista.
• 1941: Amb Nabí, reflecteix les seves inquietuds metafísiques.