Avantguardes, Noucentisme i Autors Catalans

Les Avantguardes i el Noucentisme

Les Avantguardes, sorgides durant els anys de la Primera Guerra Mundial, lluiten per renovar l’art i la literatura creant noves formes expressives. Es manifesten en diversos moviments o ismes:

• El futurisme, que exalta el progrés i proclama les paraules en llibertat.
• El cubisme, que troba en el cal·ligrama la seva manifestació literària.
• El dadaisme, que es rebel·la contra el món negant l’art i la cultura.
• El surrealisme, que parteix de les teories psicoanalítiques per explorar noves vies d’expressió artística.

Característiques generals de les avantguardes

• Rebuig de la classe burgesa i del seu sistema de vida.
• Defensa de la modernitat i el cosmopolitisme.
• Investigació en el camp de la retòrica i de les formes literàries, plàstiques i musicals.
• Síntesi i incorporació de totes les arts en una sola experiència.

El Noucentisme

El Noucentisme és un moviment ideològic i artístic que sorgí a la primeria del segle XX, com a evolució i com a rebuig del Modernisme i del Naturalisme. Reivindiquen la serenitat i l'ordre del classicisme enfront de l'exuberància del Modernisme. Aquestes crítiques al Modernisme evidenciaven un criteri tradicional i conservador que atacava les influències europees heterogènies que el Modernisme havia abanderat. I la pretensió de recrear un món ideal que creava bellesa i la perfecció en les formes els enfrontava al Naturalisme. Els noucentistes volien transformar la realitat sense explicar-ne detalls, com els naturalistes.

L'origen se situa al voltant del 1906, quan es produeixen tres fets importants: l'aparició del Glosari d'Eugeni d'Ors, que divulgà el Noucentisme a "La Veu de Catalunya", i la publicació de dos llibres: Els fruits saborosos i La nacionalitat catalana. El 1907, Pompeu Fabre va iniciar la reforma ortogràfica i el procés de normativització i normalització de la llengua catalana.

Hi ha diferències entre Modernisme i Noucentisme; els modernistes es caracteritzen pel ruralisme, l'espontaneïtat i l'afinitat amb el Romanticisme. En canvi, els noucentistes defensaren la civilitat, l'arbitrarisme i optaren pel classicisme. Però, aquests dos moviments no són antagònics perquè també hi trobem temàtiques rurals en els noucentistes, o quan els modernistes criticaven l'espontaneïtat inculta.

L'estètica noucentista

Proclamà nous valors estètics, ètics i polítics com la civilitat, el classicisme, l'arbitrarisme o l'imperialisme. Aquesta recuperació dels clàssics els oposà tant als naturalistes com als modernistes. En la poesia, es rebutja l'espontaneïtat i s'optava per la perfecció en la forma d'expressió. També defensava la intervenció de l'intel·lectual dins la societat de les institucions, des de la premsa a la literatura. Prefereixen la poesia i l'assaig davant de la novel·la, per donar a conèixer el seu ideari a través de la premsa i els llibres. En la narrativa, hi predomina el conte. El problema de la no-cultivació o el desinterès per la novel·la va ser que, si aplicaven l'arbitrarisme, haurien d'escriure els problemes socials del món industrialitzat, i no volien escriure una realitat tan miserable; la volien transformar en bellesa.

Henrik Ibsen (1828-1906)

És un autor noruec modernista (regeneracionista), que en les seves obres criticava les classes altes i defensava les més baixes. Feia, bàsicament, obres teatrals. A més, les seves obres solen representar la lluita pel canvi cap a la modernització i la voluntat de la societat de seguir amb els vells costums.

Literatura de la postguerra

A partir de 1950, la novel·la i el conte van recuperar la importància tinguda abans de la Guerra Civil. Els principals corrents literaris són:

• Novel·la psicològica: se centra en l'anàlisi del món interior i la vida moral d'un personatge. La màxima representant és Mercè Rodoreda.
• Novel·la realista: és la que denuncia la realitat del moment. Els màxims representants són Llorenç Villalonga i Manuel de Pedrolo.

Fora d'aquesta classificació, també cal esmentar Pere Calders i Josep Pla.

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

Poeta de formació autodidacta, és un dels màxims representants de l'avantguarda a Catalunya. S'inicià en la literatura escrivint articles en castellà de caràcter modernista i es va interessar per les idees socialistes, anarquistes i nacionalistes. Els seus primers llibres, Poemes en ondes hertzianes i L'irradiador del port i les gavines, prenen elements del cubisme (sintaxi trencada, incorporació d'elements visuals...) i del futurisme (exaltació de la màquina, paraules en llibertat, ús de diferents tipus de lletra...). Més endavant, va abandonar les tècniques avantguardistes per crear una poètica més personal i intimista.

Josep Maria de Sagarra

Ja ha conegut l'èxit com a poeta i dramaturg quan decideix fer novel·la, convertint-se en l'autor català més complet del segle XX, amb un domini extraordinari del llenguatge que es reflecteix en els tres gèneres.

La trajectòria novel·lística de Sagarra comença el 1919 amb Paulina Buxareu, que pretenia omplir el buit d'obres d'aquest gènere. Deu anys més tard, publica All i salobre, que presenta els problemes que la manca de vocació religiosa crea en el protagonista, un jove seminarista, quan s'enamora d'una noia. El 1932, escriu Vida privada. Cal destacar reculls d'articles periodístics com Cafè, copa i puro (1929), Memòries (1954) i La ruta blava (1964).

Josep Vicenç Foix

Va ser la figura que va contribuir d'una manera més decisiva a difondre l'avantguarda artística. A més de promocionar l'avantguarda, Foix va escriure proses narratives on intentava reproduir la fluència lliure del somni. Després d'aquests llibres, que revelen l'influx dels diversos moviments avantguardistes, sobretot del surrealisme, Foix va evolucionar envers una posició estètica que s'allunya de l'ortodòxia de l'avantguarda sense abandonar, però, el compromís amb l'esperit de recerca de la modernitat.

Bernat Metge

És l’autor més representat de l’Humanisme català. Pertanyia a la burgesia. La seva obra més destacada és Lo somni, escrita per exculpar-se d’un conjunt de càrrecs que li imputaren i que el van acabar conduint a la presó.

Víctor Català

És el pseudònim de Caterina Albert i Paradís. Se la pot considerar la gran novel·lista del Modernisme Català. La seva obra fonamental és Solitud.

Narcís Oller

Considerat el creador de la novel·la catalana moderna.