Avantguardes i Literatura Catalana del s. XX: De Papasseit a Martí i Pol

L'Art Europeu i les Avantguardes del Segle XX

Objectius: Experimentació amb les formes i la desaparició de les fronteres entre les disciplines artístiques. Això rep el nom d’avantguardes. Els principals corrents avantguardistes són:

• Cubisme: Es busca l’estructura interna de les figures i els objectes. Guillaume Apollinaire va crear els cal·ligrames. Artistes destacats: Pablo Picasso.
• Futurisme: Exalta el progrés tècnic i social, mostrant fascinació pels avenços tecnològics. Característiques estilístiques: eliminació dels signes de puntuació, ús lliure de la tipografia, verbs en infinitiu, abundància de substantius, absència d'adjectius i adverbis. Representants: Filippo Tommaso Marinetti, Joan Salvat-Papasseit.
• Dadaisme: Moviment basat en el caos poètic i la negació de la lògica. El poema sovint s'estructurava al revés. Representant: Tristan Tzara.
• Surrealisme: Estudi dels somnis i el subconscient. Tècnica de l'escriptura automàtica. Representants: André Breton, Salvador Dalí, Pere Quart (Pere IV) i J.V. Foix.

Autors Catalans i les Avantguardes

Joan Salvat-Papasseit

Va escriure les primeres poesies en català d'avantguarda i va iniciar la publicació de manifestos i revistes.

Obra: Caracteritzada per l'optimisme vital, l'ús de cal·ligrames i collages, i una gran sinceritat.

Temes: L'amor, el mar i l'enyor.

Obres destacades: Poemes en ondes hertzianes, L’irradiador del port i les gavines, La rosa als llavis, Óssa menor.

J.V. Foix

Va ser lector i crític, es va interessar per les avantguardes europees, impulsava publicacions i es va interessar pels esports.

Obra: Exploració de les possibilitats oníriques, investigació en poesia, barreja de tradició clàssica i avantguardisme.

Temes: La solitud, el desig, l'evasió, els somnis i les mutacions.

Poemes: Sol, i de dol, Les irreals omegues.

Pere Quart (Joan Oliver)

Va participar en el Grup de Sabadell, es va exiliar i, en tornar, va patir una decepció amb la terra enyorada. Va destacar també en l'acció teatral.

Obra: Caràcter autobiogràfic amb trets pessimistes.

Obres: Oda a Barcelona, Bestiari, Saló de tardor.

L'Exili i la Postguerra

L'Exili de la Intel·lectualitat Catalana

En entrar les tropes a Barcelona, es va produir una fugida massiva cap al nord (França). Això va suposar la desaparició de la intel·lectualitat catalana i l’aïllament internacional.

Algunes persones van ser acollides, i d’altres van anar a camps de concentració. Amb l'inici de la Segona Guerra Mundial, França no era segura; per tant, molts van marxar a Amèrica.

A Amèrica, es van aproximar als cercles econòmics catalans i van editar llibres i publicar revistes fins que van anar tornant a Catalunya. Els que van tornar al final de la guerra van contribuir a l’anomenat exili interior.

Carles Riba: Puresa i Classicisme

Va ser traductor, crític literari i professor. Va treballar per la Fundació Bernat Metge i va fer molts viatges culturals. Es va exiliar i va tornar a Barcelona.

Obra: D'estil noucentista, amb una recerca de la poesia autònoma. Mostra grans coneixements del món clàssic i venera la paraula viva de Maragall. Es caracteritza per l'essencialitat i la puresa, buscant fugir dels lligams amb els autors catalans anteriors.

La seva obra presenta dificultat de lectura, ja que en cada poema hi ha una experiència global, un ordre sintàctic elaborat i mètriques complexes. És autor de poesia lírica amb una obra no gaire extensa.

Obres: Primer i Segon llibre d’Estances, Elegies de Bierville, Salvatge cor.

Salvador Espriu: Mite i Perfeccionisme

En la postguerra es va decantar per la producció teatral i lírica.

Obra: Caracteritzada per una unitat volguda i profunda. Pren l’herència mítica de la humanitat i crea un grup de mites particulars, entre els quals destaca el de Sinera. Mostra un gran interès pel perfeccionisme formal.

La seva obra poètica es divideix en tres línies:

• Línia lírica i elegíaca (tema central de la mort).
• Línia satírica (defensa contra el món absurd de la quotidianitat).
• Línia didàctica (posicionament polític o civil).

Obres: Cementiri de Sinera, Cançons d’Ariadna, Llibre de Sinera.

Miquel Martí i Pol: Experiència i Realisme

Es va vincular a iniciatives culturals i socials, esdevenint un dels autors més llegits i apreciats. La seva obra reflecteix el pes de l’experiència personal, utilitzant un llenguatge propi, imatges i metàfores.

Etapes:

• Experiències religioses.
• Realisme poètic (destaca l'obra El poble).
• Obra íntima i reflexiva (com Estimada Marta).
• Desencís per l’edat (reflectit en Llibre de les solituds).

El Realisme Social i la Nova Cançó

El Realisme Social va ser impulsat per universitaris vinculats a partits polítics clandestins. Un dels debats poètics centrals fou al voltant del dilema entre poesia culta i poesia popular, que dugué a la discussió entre poesia simbolista i realista.

La poesia realista considera que l’home és un ésser social que demana una intervenció de l’art en el canvi de la societat, i per això reclama un llenguatge narratiu i denotatiu.

Aquest corrent també estava estretament lligat al moviment musical de la Nova Cançó.