Avantguardes del segle XX: Dadaisme, Surrealisme i Futurisme
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,2 KB
Moviments d'avantguarda
El terme moviments d'avantguarda fa referència al conjunt de tendències artístiques i literàries que van sorgir a principis del segle XX, sobretot a França i Itàlia. Aquests moviments compartien la voluntat de ruptura dels models artístics i morals establerts, amb un marcat esperit de protesta. Els grups avantguardistes catalans, a diferència d'altres països, estaven poc cohesionats i formats per intel·lectuals amb importants divergències ideològiques. Sovint s'organitzaven al voltant de revistes; de fet, les idees de l'avantguardisme sorgien d'un individu o de grups molt reduïts.
Etapes de l'avantguardisme català:
- 1916-1924: Durant aquest període, Joan Salvat-Papasseit va publicar tota la seva obra. Van aparèixer les primeres publicacions de Josep Vicenç Foix i Quim Folguera, una literatura emmarcada majoritàriament dins del futurisme. El 1923 sorgeix l'anomenat Grup de Sabadell.
- 1926-1930: Es caracteritza per la recepció del surrealisme a través de la revista Amics de les Arts.
- Postguerra: Correspon a la represa de postguerra, protagonitzada pel grup Dau al Set. Joan Brossa culminarà l'avantguardisme al segle XX.
Dadaisme o moviment Dadà
Creat per Tristan Tzara, va ser un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda entre 1916 i 1925. El punt comú entre totes les activitats dadaistes va ser la revolta explícita i militant contra l'ordre de la societat burgesa. El moviment es va caracteritzar per una postura nihilista, anàrquica, irracional i primitivista, i una oposició violenta a les ideologies, l'art i la política tradicionals. Pel dadaisme, l'artista era un home sense cap tipus d'aptituds especials i calia considerar-lo com a tal.
Surrealisme
Va ser el moviment artístic i literari més important que va sorgir entre les dues guerres mundials. Al principi només era literari, però amb el pas del temps es va anar estenent a la resta de manifestacions artístiques. Els seus objectius no eren estrictament artístics, sinó que volien transformar la vida mitjançant l'alliberament mental de l'ésser humà i, amb això, fer-lo lliure de les restriccions que el dominaven. Creien que la transformació interna de les persones a través de l'art seria la que permetria canviar la societat. Intentaven superar barreres i normes, i per això ho feien amb eines com el poder de l'inconscient, la seva racionalitat i el subconscient de l'ésser humà. Va ser un dels moviments més brillants d'avantguarda de Catalunya. Va sorgir el 1924, el mateix any que André Breton va publicar el Manifest del Surrealisme.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Va néixer el 1913 a Mallorca. Era d'origen humil i va ser alumne de Gabriel Alomar, que li va encomanar l'interès per la literatura. Becat per la Diputació de les Illes, es va traslladar a Barcelona per estudiar Filosofia i Lletres i va viure a la Residència dels Estudiants de Catalunya, on va organitzar la biblioteca i la va dirigir. A la universitat va fer dues amistats decisives: Carles Riba, del qual va ser deixeble, i Salvador Espriu. El 1933 va participar en un creuer pel Mediterrani; alguns dels seus poemes són fruit d'aquest viatge per Egipte, Palestina i Grècia. L'any 1935 es va traslladar a Madrid per preparar el doctorat i la càtedra d'institut. Quan va començar la Guerra Civil, va tornar a Barcelona i va participar en tasques culturals a la rereguarda fins que es va haver d'incorporar a l'exèrcit. Llavors va patir una tuberculosi i va ser traslladat al sanatori del Brull (Osona), on va morir al cap de pocs dies, l'1 de gener de 1938, als 25 anys. Després de la seva mort, es va publicar Imitació del foc, que va representar la culminació de la seva trajectòria poètica i on es veuen els interessos que tenia per la literatura castellana. Tampoc hi falten repercussions del surrealisme europeu i de l'avantguardisme.
Futurisme
És el moviment inicial dels corrents d'avantguarda artístics. El seu representant màxim és Marinetti. Va ser anomenat així per la seva intenció de trencar absolutament amb l'art del passat.