Avantguardes del Cinema: De l'Expressionisme Alemany a la Innovació Cinematogràfica

Avantguardes del Cinema

Expressionisme Alemany (1905-1927)

Apareix en un període de crisi profunda a Alemanya, després de la Primera Guerra Mundial. La derrota alemanya, la inflació, la inestabilitat política i la desesperança social van crear un clima d’angoixa i alienació. Els artistes volien reflectir emocions extremes i conflictes interiors, allunyant-se del realisme clàssic.

Cinema

Antecedents:

Taumàtrop (John Ayrton Paris, 1824/25): dues imatges que giren i es fusionen visualment. Fenaquitiscopi (Joseph Plateau, 1832): disc amb imatges que, en girar, creen moviment. Zoòtrop (William George Horner, 1833): tambor amb ranures per observar figures en moviment. Llanterna màgica (Athanasius Kircher, 1640): projecte imatges pintades sobre vidre. Praxinoscopi (Émile Reynaud, 1888): combina projecció i moviment òptic → pas previ al cinema.

Antecedents del cinema que van estudiar el moviment:

Muybridge (1830–1904): Fotògraf britànic establert als EUA. El 1878 realitza el famós experiment The Horse in Motion, demostrant que el cavall aixeca les quatre potes al galop. El 1879 inventa el zoopraxiscopi, un projector que combina fotografia i moviment. Aporta la idea d’anàlisi del moviment (dividir-lo en imatges fixes successives).

Jules Marey (1830–1904): Fisiòleg francès interessat en l’estudi científic del moviment. El 1882 crea el fusell fotogràfic, que permet fer 12 imatges per segon amb una sola càmera. Desenvolupa la cronofotografia, que capta diverses fases del moviment d'un cos en un sol negatiu. El 1890 introdueix pel·lícules a rotllo. Aporta la idea de síntesi del moviment (un sol negatiu amb diverses imatges).

Naixement del cinema: Edison i el Kinetoscopi: Edison és el primer que uneix fotografia i cinema. Inventa el kinetoscopi, una caixa vertical amb una pel·lícula de 35 mm que permet veure imatges en moviment a través d’una ranura. Fa la il·lusió de moviment gràcies a un obturador d’alta velocitat. Forma de consum individual i de pagament (no projecció col·lectiva). Primer sistema comercial de cinema i primera xarxa de distribució de films. Exemples: A Sneeze (1894), Crissie Sheridan (1897).

Germans Lumière i el Cinematògraf (1895) Louis i Auguste Lumière inventen el cinematògraf, primer dispositiu capaç de filmar, projectar i copiar pel·lícules. Lleuger i amb maneta manual. Utilitza pel·lícula de 35 mm (17 metres, 16 fotogrames/segon). Primeres projeccions públiques el 28 de desembre de 1895, a París. Primers films destacats: La Sortie de l’usine Lumière, Le repas de bébé, L’arroseur arrosé (1895 tots). Característiques del seu estil: unitat de la presa: filmen de manera continuada tota la bovina de pel·lícula. Càmera estàtica i composició fotogràfica. Interessats en la captura de la realitat quotidiana. Fundadors del model de consum col·lectiu i del cinema com a espectacle públic.

Georges Méliès (1861-1938) Mag i director de teatre. A partir de 1896 comença a fer pel·lícules amb la seva productora Star Films. Crea el cinema de ficció i els efectes especials (trucatges, sobreimpressions, desaparicions). Le voyage dans la Lune (1902): primera gran pel·lícula fantàstica. Introdueix el muntatge, la posada en escena teatral i l’imaginari fantàstic. Tracta temes: fantasia, ciència-ficció, il·lusió i somni.

Segundo de Chomón (1871–1929): Treballa per Pathé Frères a París i Barcelona. Patenta el “cinemacoloris”, un avançat sistema de color cinematogràfic. Director de L’hotel elèctric (1908). Un dels pioners del cinema d’animació (stop motion) i del cinema fantàstic.

Alice Guy Blaché (1873-1968):

Primera dona directora de la història. Va començar com a secretària de Léon Gaumont i va proposar fer pel·lícules amb argument. Va dirigir més de 600 films entre 1896 i 1907. El 1910 funda la seva productora Solax als EUA. Primera cineasta en dirigir films narratius. Obres destacades: La fada de les cols (1896), Falling Leaves (1912).

Naixement del Llenguatge del Cine i Estudis

Cinema d’atraccions (1895–1910): Espectacularitat visual, no narrativa. Importa el que mostra, no el que explica. Escenes quotidianes, càmera fixa, pla únic, trucatges, actors no professionals, sense muntatge. Autors: Lumière (realitat), Méliès (trucatges, fantasia).

Cinema narratiu (a partir de 1910): Explica històries de manera clara. Busca generar entreteniment, plaer o reflexió a l’espectador. Adopta models narratius i dramàtics propis dels fulletons i el teatre del segle XIX. Relació causa-efecte, personatges amb psicologia. Unitat i continuïtat entre plans.

Escola de Brighton: Grup de fotògrafs britànics que experimenten amb la imatge en moviment. Aportacions: pla detall, travelling, fora de camp, muntatge en continuïtat. Cineastes: George Albert Smith, James Williamson, Robert W. Paul.