Les Avantguardes a Catalunya: Moviments, Característiques i Etapes (1916-1934)

Les Avantguardes

L'avantguardisme està format per una sèrie de moviments que aparegueren a Europa en el primer terç del segle XX i que afectaren profundament el món literari i artístic català. Es caracteritzaren per una voluntat de ruptura dels models artístics, però també morals, vigents en aquell moment i, per tant, en general, amb un esperit de protesta o de subversió de l’ordre establert.

Característiques de l'Avantguardisme

• Crisi dels esquemes elaborats per la burgesia.
• Intent de destruir l’art tradicional.
• Recerca de noves formes d’expressió i assimilació de les d’altres cultures allunyades geogràficament o temporalment.
• Inconformisme social.
• Ús de les troballes i els mètodes freudians.

L’avantguarda inclou un seguit de moviments coneguts també com a “ismes”. Els que més influïren en la literatura catalana són:

Els principals "ismes" i la seva influència

Cubisme

Pretén mostrar simultàniament les diverses facetes de la realitat, la qual cosa requereix la participació activa de l’espectador, que ha de reconstruir mentalment l’obra. En literatura, el seu màxim representant fou Guillaume Apollinaire.

Futurisme

Exalten el perill i la temeritat, per això el progrés, les màquines i la velocitat esdevindran icones del moviment. És característic el vers lliure, l’associació lliure de paraules, la supressió de majúscules, dels adjectius, dels adverbis, de la puntuació i del verb conjugat.

Dadaisme

Moviment creat per Tristan Tzara com a resposta a la insatisfacció vers la raó, la moral imperant i la religió. L’objectiu era acabar amb totes les regles i els ideals vigents entre els artistes de l’època. Proposaven una actitud de negació de tot: la destrucció per la destrucció.

Surrealisme

Moviment fundat per André Breton a França. Intentaven que la ment i el pensament es manifestessin lliurement; pretenien alliberar la ment humana a través de l’escriptura automàtica, l’humor, l’absurd, el relat dels somnis, etc., en un intent d’unir la realitat interior amb l’exterior. Les tècniques provenen del món de la psicoanàlisi i pretenen penetrar en l’interior no manifest de l’individu.

L'Avantguarda a Catalunya: Dues etapes (1916-1934)

L’Avantguarda a Catalunya comença al voltant de 1916 i arriba fins al 1934. La proclamació de la Segona República va fer canviar radicalment la situació, i els autors optaren per les reivindicacions polítiques, deixant les reivindicacions estètiques en segon terme. Podem distingir dues etapes:

Primera etapa (1916-1924)

Aquesta etapa es caracteritza estèticament pel predomini de les influències futuristes, cubistes i dadaistes. Els autors avantguardistes no s’uniren per formar un grup, sinó que lluitaven individualment per imposar aquest moviment. Això va fer que no aconseguissin gaire ressò social ni prou agressivitat per imposar o divulgar ràpidament les seves idees.

Segona etapa (1925-1934)

És el moment més brillant del moviment. En aquesta etapa, l'Avantguarda tindrà força divulgació i ressò social gràcies a l’agressivitat i l’originalitat de les seves propostes. A més, comencen a organitzar-se en grups, com el Grup de Sabadell. L’altre grup es manifestà a través de la revista “L’Amic de les Arts” i va introduir el surrealisme a Catalunya.