Avantguardes Artístiques: Segles XIX i XX

Segones Avantguardes S.XX: Feminisme, Videoart, Realisme Humanista Fotogràfic

Context històric:

La Segona Guerra Mundial va comportar una reorganització política i econòmica. La Guerra Freda va tenir un gran impacte en el món de l'art. Durant aquest període, la capitalitat de l'art es va desplaçar de París i Europa cap als Estats Units, concretament a la ciutat de Nova York. A Nova York van confluir una gran quantitat d'artistes (pintors, escultors, arquitectes, cineastes...) que s'havien exiliat d'Europa durant el conflicte, cercant refugi o fugint del nazisme.

Els efectes traumàtics de la guerra es van reflectir en les obres de moviments artístics com l'informalisme o l'expressionisme abstracte. Destrucció, caos, angoixa, ansietat, ràbia... són sensacions clarament perceptibles en les produccions d'aquests moviments. Es produeix una ruptura clara amb el concepte tradicional d'art.

En primer lloc, moviments artístics com l'expressionisme abstracte, amb figures com Pollock, abandonen la composició pictòrica convencional i les referències a l'àmbit acadèmic. Altres tendències com l'art conceptual o art idea, a principis dels anys 60, anteposen el valor de la idea per sobre del de l'obra.

Segle XIX

La pintura del segle XIX no va estar exonerada del trencament històric amb la seva història. Tampoc ho va estar de la multitud de corrents de filosofia de l'art. També es va deixar influenciar pel fenomen polític francès, la ruptura amb el tradicional artista que mostra el que la monarquia i la seva aristocràcia pretenen. El món no està en ordre, i això pretén mostrar el nou art, al mateix temps que proposa un nou ordre: la pintura romàntica. Allà on el neoclassicisme proposa una bellesa ideal, el racionalisme, la virtut, la línia, el culte a l'Antiguitat clàssica i a la Mediterrània, el romanticisme s'oposa i promou el cor, la passió, l'irracional, l'imaginari, el desordre, l'exaltació, el color, la pinzellada i el culte a l'Edat Mitjana i a les mitologies de l'Europa del Nord.

Cap a mitjan segle hi ha una volta, en certa forma, al racionalisme com a font d'inspiració. El notori desenvolupament industrial provocat per la Revolució Industrial, els seus "efectes secundaris" i la frustració amb els estímuls revolucionaris de 1848 porten l'artista a oblidar-se del tema polític i a centrar-se en el tema social. El manifest realista comprèn que l'única font d'inspiració en l'art és la realitat, no existeix cap tipus de bellesa preconcebuda més enllà de la que subministra la realitat, i l'artista el que ha de fer és reproduir aquesta realitat sense embellir-la. Mentrestant, a Anglaterra es dóna l'anomenat "prerafaelisme", un moviment pictòric que defensa que la pintura ha de tornar a una estètica la base de la qual estaria en els pintors anteriors a Rafael. Aquesta pintura segueix una línia similar als Natzarens Alemanys, i els seus màxims exponents són Dante Gabriel Rossetti, William Holman Hunt i John Everet Millais.

Els pintors paisatgistes anglesos del romanticisme establirien les bases sobre les quals més endavant treballarien els impressionistes. De Turner els impressionistes prendrien el seu gust per la fugacitat, les seves superfícies borroses i vaporoses, el difuminat i la barreja de colors intensos; però rebutjarien el component sublim, propi de la pintura romàntica.

Cap a finals de segle i començament de segle XX es podia veure una gran varietat d'avantguardes. El punt màxim de l'individualisme implicava que cada artista havia de promoure la seva pròpia avantguarda, que afirmava, de caràcter universal i veritable. El postimpressionisme, el puntillisme, el simbolisme pictòric, l'expressionisme, el cubisme, el fauvisme, el surrealisme, el futurisme donarien compte d'una societat que viu en la revolució per la revolució, l'avantguarda per l'avantguarda, la universalitat per la universalitat. Una societat on els terminis són cada vegada més petits i més ràpids.