Les Primeres Avantguardes Artístiques del Segle XX: Moviments i Context

Què són les Primeres Avantguardes?

Les Primeres Avantguardes són tots aquells moviments artístics, essencialment pictòrics, que van aparèixer entre el 1905 i el 1945 (segle XX) a Europa. Aquests moviments es caracteritzen principalment per qüestionar l’art del passat i cercar la renovació radical de l'expressió artística.

Els artistes d’avantguarda rebutjaren la idea tradicional de l'art com a imitació de la realitat, proposant l’alternativa de crear nous llenguatges artístics basats en l’experimentació.

Context Històric i Social del Segle XX

Situem aquests moviments al segle XX, on el desenvolupament científic i tecnològic canvien la visió i la representació del món i donen pas a un nou món molt més complex. La idea que s’havia desenvolupat al segle XIX, que la humanitat avançava cap a un món idíl·lic, es comença a esborrar. La realitat mostra com:

• Les bosses de misèria creixen a les ciutats industrials.
• El capitalisme industrial genera grans injustícies.
• L’imperialisme permet als països colonitzadors explotar les colònies.
• Creixen tensions armades entre les potències europees.

L'Impacte de la Primera Guerra Mundial

L’esclat de la Primera Guerra Mundial, la primera guerra d’un món industrial on les màquines van mostrar un poder de mort i destrucció com no s’havia conegut mai, va generar una commoció brutal en tota la societat europea i va donar lloc a grans canvis polítics, econòmics i socials.

Tot aquest conjunt d’esdeveniments va incidir profundament sobre el món de l’art, donant lloc a importants canvis que van afectar tant la producció artística com la pròpia concepció que de l’art es tenia fins aleshores.

Formes i Composició: El Desafiament Artístic

A començaments del segle XX, els nous descobriments científics i tècnics, la difusió de noves ideologies, els problemes socials derivats de la industrialització i una situació política a Europa marcada per l'existència de blocs armats i la tensió entre les grans potències, provoquen canvis en les idees i els estils de vida que faran del segle XX quelcom diferent de les èpoques anteriors.

Els artistes del segle XX es van mostrar receptius amb molts d’aquests problemes, i van reflectir en les seves creacions, de manera conscient o inconscient, els trets culturals, morals i polítics que configuraven el pensament d’aquells moments.

És un moment en què l’Art i els artistes es troben davant d’un desafiament gegantí: Inventar noves formes amb les quals poder expressar aquest món de conflictes i canvis. A més, és un moment en què els artistes ja no intenten solament reflectir la realitat, sinó que també intentaran expressar de forma plàstica les seves pròpies vivències interiors i la seva pròpia visió subjectiva de la realitat.

S’inicia un camí orientat cada cop més cap a la interpretació de la realitat i no la representació de la mateixa.

Moviments Artístics Específics

Dadaisme (1916)

Va ser un moviment antiartístic sorgit a la ciutat de Zuric (Suïssa) el 1916, país neutral, quan tota Europa estava en guerra. *Dada* és una paraula sense cap significat inventada pel poeta Tristan Tzara i amb la qual es designa una actitud de protesta i de rebuig a tot allò establert.

Els dadaistes realitzen obres absurdes, nihilistes i il·lògiques, com a reflex de la bogeria destructora de la Primera Guerra Mundial. Són obres de caràcter provocador.

La difusió del moviment es va realitzar a través de la revista *DADA*, amb la qual el Dadaisme va tenir una gran difusió i es va estendre per ciutats com París, Londres o Nova York.

Principis i Materials del Dadaisme

La sorpresa, l'escàndol i la ironia van ser principis de l'actuació dels dadaistes. En la realització de les seves creacions van fer servir tota mena de materials, fins i tot deixalles tretes de papereres, tals com: bitllets, etiquetes, trossos de fusta o metall. En realitat, els objectes importaven poc; el que realment comptava era la manipulació imaginativa que es feia d’aquests objectes.

• Característiques clau: absurditat i atzar.

Futurisme

Sorgeix a Itàlia. Es caracteritza pel desig de trencar amb el passat i l'exaltació de tot el que és modern. Els artistes volien reproduir nocions i percepcions relacionades amb la idea de progrés, com ara el moviment i el dinamisme.

Característiques del Futurisme

• Rebuig del passat i defensa del nou art.
• Exaltació de la societat industrial, el progrés, la màquina i el dinamisme.
• Reivindicació de la ciutat moderna.
• Glorificació de la guerra.
• Ús d'una àmplia gamma de colors i tècniques com el divisionisme i el simultaneisme.

Fauvisme

• No imitació, autenticitat.
• Pinzellades amples.
• Color autèntic (no descriptiu).
• Absència de profunditat convencional.

Expressionisme

• Expressió de sentiments i emocions humanes.
• Deformació de la realitat.
• Mostra dels sentiments interiors de l'autor.

Cubisme

Busca representar l'essència de les coses, donant importància a les formes geomètriques i a la construcció mental.

Trets Clau del Cubisme

• Cubisme Analític: Descomposició i anàlisi de les formes.
• Cubisme Sintètic: Representació del més significatiu de l'objecte.
• Ús del *collage*.

Surrealisme

Pintar sense sentit previ, de manera automàtica. Es basa en el món dels somnis i l'inconscient.

Estils i Tècniques Surrealistes

• Naturalisme: No abstracció; dibuix meticulós i detallat.
• Pintura de formes allargades, espais buits i opressius, metamorfosis, etc.
• Automatisme: Exteriorització d'idees inconscients.
• Oníric: Representació del món dels somnis.

Abstracció

L'obra no conté elements figuratius recognoscibles. Es basa en la combinació de línies, formes i colors en un sentit purament plàstic.

Artistes com Kandinsky eliminen intencionadament l’element figuratiu.

Anàlisi de l'Obra: Guernica (Pablo Picasso)

Context de l'Encàrrec

En plena Guerra Civil Espanyola, Picasso rep l'encàrrec del govern republicà de pintar un mural per al pavelló espanyol en l’Exposició Internacional de París de 1937.

Picasso tria com a tema el bombardeig que els avions alemanys de la Legió Còndor, posats al servei de l’exèrcit franquista, havien realitzat aquell mateix any sobre la ciutat basca de Guernica.

Aquest fet va tenir un gran ressò internacional, ja que era el primer cop que l’aviació arrasava una ciutat sense que aquesta fos un objectiu militar. Era una ciutat sense defensa antiaèria i habitada per una població civil indefensa. Picasso va conèixer els fets per la premsa i va voler fer una pintura que fos símbol de l'horror de la guerra. Amb aquesta pintura, Picasso eleva un fet real a la categoria de símbol universal.

Estil i Formes del Guernica

En aquesta obra, Picasso utilitza trets de diferents moviments:

• Cubisme: Manca de perspectiva convencional, colors que no reflecteixen la realitat, fragmentació i contemplació des de diferents punts de vista.
• Expressionisme: Violència i força dramàtica de les figures.