Avantguardes artístiques del segle XX: Futurisme, Surrealisme i Dadaisme

Avantguardes Artístiques del Segle XX

Futurisme

El Futurisme, moviment literari i artístic de les primeres avantguardes, va sorgir a Itàlia a principis del segle XX. Filippo Tommaso Marinetti va publicar el Manifest Futurista en un periòdic de París, rebutjant el passat i la tradició. Defensava un art anticlassista, orientat al futur, a les tècniques i a les societats modernes.

El moviment pretenia trencar amb l'art del passat i transformar la vida de l'home. Les seves idees giraven al voltant del masclisme, la provocació, l'esport i la guerra.

• Moviment, dinamisme, energia. El «Superhome» de Nietzsche.
• Influència de la fotografia. Seqüències quasi fílmiques.
• Superposició de volums. Simultaneïtat espacial.
• Formes geomètriques de perfils angulosos.

Surrealisme

El Surrealisme va aparèixer a França el 1924, inicialment com a moviment literari, però aviat va estendre's a la pintura i l'escultura. Va sorgir del Dadaisme quan André Breton va redactar el Manifest Surrealista a París. El moviment tenia una actitud combativa contra la cultura burgesa i creia en la possibilitat de crear una nova cultura en una societat nova mitjançant la revolució.

Dues vessants diferenciades:

Automatisme

Utilitza la imatge com a signe d'un món personal amagat, que es pot descobrir bloquejant el control racional de la ment. Joan Miró n'és un dels representants més destacats. S'utilitzaven mètodes per produir imatges sense planificació prèvia, com el frottage o el grattage, i després s'intentava "llegir" aquestes imatges.

Oníric

Es basa en la plasmació del món dels somnis. Creien que la figuració naturalista podia ser un recurs vàlid. Les pintures oníriques no s'elaboren mitjançant procediments automàtics, sinó que responen a un procés de composició i execució controlat conscientment. Entre els representants destacats hi trobem Max Ernst, René Magritte i Salvador Dalí.

Característiques:

• No figuració.
• Formes orgàniques.
• Formes sense el control de la raó.
• Contingut simbòlic i líric.
• Escultura: objecte trobat i descontextualitzat, amb diferent significat i funció.
• Temes: fonts de la repressió psicològica (somnis, sexualitat, etc.) i social.

Dadaisme

El Dadaisme, moviment antiart de les primeres avantguardes, va sorgir a Zuric (Suïssa) el 1916. La seva actitud es basava en la negació de l'art, els codis i els valors establerts. Hugo Ball, escriptor dels primers textos dadaistes, el va proposar com una nova forma de viure.

• Oposició a la raó del positivisme.
• Refús radical de l'art burgès.
• Creació de l'antiart com a provocació.
• Alliberació de qualsevol regla o norma.
• Absència de finalitat preconcebuda.
• L'atzar com a estimulant artístic.
• Defensa del caos contra l'ordre.
• L'estètica dadaista nega la raó, el sentit i la construcció conscient. Les seves formes expressives són el gest, l'escàndol i la provocació.

Primeres Avantguardes del Segle XX

El desenvolupament científic va canviar la visió i la representació del món, que esdevingué més complex i insegur per a l'artista. La situació política i econòmica, agreujada per la Primera Guerra Mundial, va augmentar la inestabilitat, l'angoixa i la inseguretat. Aquest context va generar canvis en la producció artística i en la concepció de l'art. Ja des de finals del segle XIX, els impressionistes i els postimpressionistes havien iniciat un camí orientat a la interpretació de la realitat. Aquest camí el van continuar i aprofundir a principis del segle XX tendències com el Fauvisme, l'Expressionisme, el Cubisme, el Futurisme i l'Abstracció.