Avantguardes Artístiques del Segle XX: Expressionisme, Dadà i Neoplasticisme

Expressionisme: Orígens i Característiques

Moviment d’avantguarda que va sorgir aproximadament el 1912 a Alemanya. Els artistes eren contraris a les belles lleis tradicionals i defensaven l'emotivitat, utilitzaven les formes i els colors amb total llibertat, sense seguir cap norma, amb tota la subjectivitat individual i fent una pintura espontània, primitiva i directa. Aquests van trobar en l’art primitiu africà un model que expressava la puresa original de l’ànima humana i que era oposat a l’art decoratiu de l’art acadèmic burgès.

Dins de l’expressionisme hi podem trobar tres grups: Die Brücke (El Pont) i Der Blaue Reiter (El Genet Blau), que van sorgir abans de la Primera Guerra Mundial (PGM), i la Nova Objectivitat, la qual va sorgir en el període d’entreguerres.

Grups Clau de l'Expressionisme

Die Brücke (El Pont)

Grup amb un caràcter de crítica social lligada al seu context històric. Pintors amb un caràcter contestatari i “primitivista”. Comparteix amb el fauvisme l'interès pel primitivisme amb una pintura que no segueix cap norma, però tenen com a diferència el que transmeten, ja que un és més càlid que l’altre.

Artistes destacats: Ernst Ludwig Kirchner, Karl Schmidt-Rottluff i Emil Nolde.

Der Blaue Reiter (El Genet Blau)

• Artistes més lírics, menys agressius i més espirituals que els artistes de Die Brücke.
• Apareix l’abstracció.
• S’interessen més pels aspectes formals que pels continguts de protesta.
• Consideren que l’art no ha de tenir cap dependència del món exterior.
• El seu objectiu és captar l’essència espiritual de la realitat.
• Porten la seva investigació formal cap a l’abstracció.

Artistes destacats: Wassily Kandinsky, Franz Marc, August Macke.

Dadà: La Revolució Antiartística

Moviment d’avantguarda que neix durant la Primera Guerra Mundial (PGM) i reacciona de forma més radical contra tots els valors estètics i ètics de la societat occidental. Aquest és el precedent immediat del Surrealisme.

No fa referència a un grup determinat d’artistes sinó a un conjunt molt ampli d’activitats relacionades en general amb el món de l’art, que van tenir lloc en diferents ciutats durant el període 1916-1923.

Els dadaistes critiquen els valors que havia portat la societat europea moderna i la societat burgesa, i consideren que qualsevol persona pot comportar-se de manera artística, sempre que trenqui amb les regles socials. Grup antiartístic heterodox i inconnex, amb una influència molt important, ja que representa un replantejament radical del que és art.

Manifestacions i Centres Dadaistes

París, 1913

Marcel Duchamp va crear el ready-made.

Nova York, 1915

El fotògraf Alfred Stieglitz inicia la publicació de la revista 291 i obre una galeria amb el mateix nom.

Zuric, 1916

L’escriptor Hugo Ball i altres integrants del moviment inicien el moviment al local anomenat Cabaret Voltaire, presentant performances. Més endavant publiquen una revista anomenada Dadà 1918.

Berlín, 1919

Kurt Schwitters exposa per primer cop els seus muntatges que anomena Merz.

París, 1920

Tristan Tzara es trasllada a aquesta ciutat i organitza algunes "manifestacions Dadà", que s’estructuraven sempre entorn del factor atzar (poesia fonètica). Man Ray inventa els rayograms, tècnica d'obtenció d'imatges sense càmera fotogràfica, i la solarització, un procediment de revelat.

Artistes clau: Tristan Tzara, Marcel Duchamp, Man Ray.

Neoplasticisme: L'Harmonia Geomètrica

Estil que va néixer durant la Primera Guerra Mundial a Holanda i va difondre les seves idees a través de la revista De Stijl (‘L’estil’).

Característiques del Neoplasticisme

• Proposa la fusió de totes les arts i l’arquitectura. L’art no ha d’imitar la realitat, sinó que l’art és part de la realitat.
• Vol expressar l’harmonia i l’equilibri de la naturalesa a partir d’elements plàstics bàsics:
  • Línies i plans ortogonals (perpendiculars).
  • Colors primaris (el vermell, el blau i el groc), més el blanc, el negre i el gris, sense degradar.
• Pretén mostrar, a partir d’aquests elements mínims, l’estructura espiritual profunda que hi ha amagada en l’aparença física de la natura.
• Utilitza formes i cossos geomètrics "purs": quadrats, rectangles i paral·lelepípedes.
• Rebutja la línia corba, ja que considera que crea confusió en l'esperit, i la pinzellada gestual, emotiva i espontània.

Artistes destacats: Piet Mondrian, Gerrit Rietveld i Theo Van Doesburg.

Piet Mondrian (1872-1944)

Va portar l'art abstracte fins a les últimes conseqüències. Per mitjà d'una simplificació radical, tant en la composició com en el color, intentava mostrar els principis bàsics que s'amaguen en l'aparença de les formes.

Mondrian va estar influït per les teories neoplatòniques i teosòfiques, que plantejaven l'existència d'una realitat última darrere dels accidents de la mera aparença.

Considerava que l'abstracció geomètrica portaria a una bellesa profundament humana i rica; associava l'art amb la vida.

Constructivisme Rus: Art al Servei de la Societat

Moviment d'avantguarda rus, un dels corrents més importants de l’art modern, que intentava transmetre els ideals de la Unió Soviètica. Abstracte i eminentment gràfic, feia un ús intensiu de la fotografia i en el qual la creació artística es barrejava amb l’esperit utilitari i propagandístic.

Els constructivistes, influïts pel cubisme i el futurisme, estaven en contra de l’art tradicional i proposaven que els artistes havien d’abandonar l’individualisme per a dedicar-se a activitats que milloressin la nova societat. Van canviar l’escultura i la pintura pel disseny industrial, el disseny gràfic i el fotoperiodisme. La seva idea principal era substituir l’estil per la tècnica.

Artistes clau: Kasimir Malevich, Vladimir Tatlin, El Lissitzky.

Anàlisi Comparativa d'Obres Clau

En la primera referència, hi podem trobar la pintura de Kandinsky, Composició III. Aquesta obra pertany a l’Expressionisme, més ben dit, al grup de Der Blaue Reiter. En aquesta es pot observar com el seu moviment vol expressar l'espiritualitat i els aspectes més formals; l’artista volia captar l'essència espiritual de la realitat, l'essència del meravellós so que surt d’un piano.

En segon lloc, hi trobem l'obra de Mondrian, un artista que pertany al Neoplasticisme. Si l'hem de comparar amb l’obra de Kandinsky, hem de dir que aquesta també conté abstracció, gairebé o total. Com a diferència, Mondrian simplifica radicalment la composició i el color.

Per últim, l'obra de la dreta és de Malevich, un artista que pertany al Constructivisme. A diferència de les dues obres anteriors, aquesta pot resultar més enigmàtica i la seva interpretació pot no ser immediatament evident.