Avantguardes Artístiques del Segle XX: Cubisme, Futurisme, Abstracció i Expressionisme

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,96 KB

Avantguardes Artístiques: Origen i Context

Les avantguardes artístiques sorgeixen en un context de profundes transformacions socials i tecnològiques. La industrialització, els canvis socials del segle XIX, la massificació de les ciutats, l'aparició del proletariat i les zones marginals, així com la devastadora Primera Guerra Mundial (amb 9-13 milions de morts), van generar veus crítiques entre els artistes. Aquesta situació va fer sorgir els moviments avantguardistes, amb un "origen militar" en el sentit d'un esperit de trencament i lluita.

Aquests grups, sovint cohesionats, petits i incompresos, adoptaven una actitud agressiva cap al passat, la tradició, l'art oficial i la cultura occidental. Buscaven inspiració en cultures allunyades en el temps i l'espai, així com en l'art infantil i les expressions de malalts mentals. Presentaven la seva justificació amb forma de manifest.

Es poden distingir dues grans tendències:

  • Analítiques i racionals: Centrades en La Raó.
  • Irracionals: Enfocades en El Somni i l'emoció.

Cubisme: La Revolució de la Forma i la Perspectiva

El Cubisme, iniciat el 1907, va ser liderat per Pablo Picasso amb la seva obra cabdal Les Senyoretes d'Avinyó. Aquesta obra va trencar amb l'ideal de bellesa clàssic, la perspectiva tradicional i va qüestionar la doble moral de l'època.

Picasso i Georges Braque van pintar temes quotidians i senzills, com paisatges, objectes personals i amics. El Cubisme va ser un camí cap a l'abstracció i va introduir la tècnica del collage. Els cubistes exposaven al "Saló dels Independents", on la natura s'analitzava però no es copiava.

Característiques del Cubisme:

  • Reducció dels cossos a formes geomètriques.
  • Simultaneïtat dels punts de vista.
  • Llum arbitrària.
  • Reducció del color a tons apagats i neutres.
  • Anàlisi racional de l'objecte.
  • Destrucció de la perspectiva tradicional.

Obres i Artistes Destacats:

  • Pablo Picasso: Les Senyoretes d'Avinyó.
  • Georges Braque: La Gueridó, Cases a l'Estany.

Futurisme: Velocitat, Dinamisme i Modernitat

El Futurisme va sorgir a Itàlia amb el poeta Filippo Tommaso Marinetti, qui el 1909 va publicar el seu influent Manifest futurista. Aquest moviment defensava l'avenç tècnic, les fàbriques i les màquines, trencant amb l'ideal estètic tradicional i relacionant-se amb la lluita i la velocitat.

Els futuristes s'organitzaven en cafès, en les anomenades "Serate", reunions que sovint acabaven en baralles amb el públic, reflectint el seu esperit provocador.

Característiques del Futurisme:

  • Expressió simultània de sorolls i moviment.
  • Tècnica puntillista (petites pinzellades de color barrejades a la retina).
  • Tècnica cubista geomètrica.
  • Trencament de la perspectiva.
  • Ús de la fotografia com a inspiració.

Temes Recurrents:

  • Moviment
  • Violència
  • Avenç tècnic

Artistes i Obres Emblemàtiques:

  • Umberto Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai.
  • Giacomo Balla: Dinamisme d'un gos amb corretja.

Abstracció Geomètrica: La Puresa de la Forma

L'Abstracció Geomètrica es caracteritza per la geometrització de l'objecte i la progressiva desaparició de les formes naturals, buscant la puresa de la línia i el color.

Artistes Clau: Mondrian i Malèvitx

Mondrian i el Neoplasticisme

Piet Mondrian (1872-1944), pintor holandès, va explorar l'abstracció geomètrica amb gran rigor. Després d'iniciar-se en la pintura figurativa, va veure exposicions i treballs de Picasso i Braque a París, fet que el va influenciar profundament i el va portar a eliminar la representació figurativa de les seves obres.

Procés Creatiu de Mondrian:

  1. Partia d'objectes naturals.
  2. Realitzava successives reduccions i simplificacions.
  3. Arribava a les línies essencials (verticals i horitzontals).
  4. Reduïa el color a tons neutres.
  5. Posteriorment, utilitzava colors essencials (primaris: vermell, groc, blau, i els no-colors: negre, blanc, gris).

Mondrian va fundar l'avantguarda neoplàstica i es va relacionar estretament amb la revista i el moviment "De Stijl", fundat per Theo van Doesburg.

Obres Destacades de Mondrian:

  • Composició en vermell, groc i blau.
  • Diverses "Composicions" amb plans de color.

Malèvitx i el Suprematisme

El Suprematisme és una avantguarda russa que s'inicia abans de la Primera Guerra Mundial i culmina amb la Revolució d'Octubre de 1917. En una Rússia endarrerida, amb el Tsar i el feudalisme, pensadors i artistes preparaven la revolució. Des de 1907, artistes de tot tipus col·laboren per implicar museus, òpera, etc., per ajudar la revolució.

Principis del Suprematisme:

  • Importància dels elements essencials: forma, color i espai.
  • Rebuig de la representació d'objectes i la narrativa.
  • Cerca de la "supremacia del sentiment pur" en l'art.

Característiques Artístiques:

  • Ús de figures geomètriques pures: línies, punts, rectangles, triangles, cercles.
  • Textures amb pinzellades visibles.
  • Formes en posició inestable, flotant (com en el cosmos).
  • Colors variats o reduïts a blanc i negre (o blanc sobre blanc).

Obres Emblemàtiques de Malèvitx:

  • Composició suprematista.
  • Quadrat negre sobre fons blanc.
  • Quadrat blanc sobre fons blanc.

L'Expressionisme Alemany: L'Art del Somni i l'Emoció

L'Expressionisme, un corrent que es pot aplicar a diverses èpoques, es caracteritza perquè l'artista aboca les seves emocions en l'obra. Es va desenvolupar a Alemanya entre 1905 i 1925, influenciant tots els moviments artístics de l'època.

Característiques de l'Expressionisme:

  • Importància de les emocions, la tensió i l'angoixa.
  • Interès per l'art gòtic del nord.
  • Valoració de les escultures primitives enfront del classicisme mediterrani.
  • Deformació de les figures per expressar sentiments.
  • Ús expressiu de les pinzellades i el color per transmetre sentiments.

Artista i Obra Clau:

  • Edvard Munch: El Crit, amb el rostre angoixat de la persona que crida, és un símbol de l'angoixa existencial.

Entradas relacionadas: