Avantguardes Artístiques del Segle XX: Context i Moviments Clau

Context Històric, Social i Estilístic del Segle XX

El segle XX va ser un període marcat per una proliferació de corrents artístics molt diferents entre si. Aquesta diversitat respon a la rapidesa amb què els canvis van succeir en tots els ordres de la vida: tecnològic i científic (el motor d'explosió, que va donar lloc a cotxes, vehicles i avions; l'energia atòmica; el cinema, la ràdio, la televisió, el telèfon, etc.).

Va ser l'època de grans conflictes i transformacions globals:

• La Primera Guerra Mundial
• La Revolució Russa
• El Nazisme
• El Feixisme
• La Segona Guerra Mundial
• La Guerra Civil Espanyola

La Primera Guerra Mundial va obligar a un replantejament profund de la societat europea, que es va concretar en els aspectes següents:

• Relaxament de la moral i dels costums, amb l'aparició de modes noves.
• Un nou paper de la dona a la societat.
• Caiguda dels grans imperis (Rússia, Alemanya, Àustria-Hongria) i remodelació de les fronteres europees.
• Gran nombre de baixes humanes.
• Els Estats Units esdevenen una potència polític-militar.

Després de la guerra, els Estats Units van viure una etapa d'optimisme, els anomenats "anys vint", que va acabar de manera sobtada i dramàtica amb el crac del 1929, la Gran Depressió nord-americana, i el sorgiment del nazisme a Europa.

Acabat el conflicte de la Segona Guerra Mundial, el món es va alinear en dos blocs: l'occidental i el soviètic. Aquesta divisió va portar a la creació de l'OTAN el 1949 (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord) i el Pacte de Varsòvia el 1955, en l'òrbita soviètica.

Els corrents artístics d'aquesta època s'anomenen avantguardes o ismes. Aquests responen a la necessitat d'anar més enllà, de cercar nous camins per a l'art que no es pot limitar a la imitació de la realitat. Neixen a París i, més endavant, la gran metròpoli de Nova York es va convertir en el principal centre de creació artística. L'esclat de la Segona Guerra Mundial marca el final d'aquest procés.

El Fauvisme (1905)

Amb artistes com Matisse, Derain i Vlaminck, el Fauvisme va sorgir el 1905. La denominació deriva de la paraula francesa fauve, que significa 'fera' i que fa referència a l'aplicació exacerbada i violenta dels colors sobre la tela. Principalment s'utilitzen colors primaris i complementaris. Per tant, el color és el protagonista de l'obra, prescindint del negre. El color s'usa per donar expressivitat i vitalitat a l'obra. Desapareix la perspectiva, el clarobscur i el modelat (els volums). Les pinzellades són gruixudes i empastades. El Fauvisme es caracteritza per la rebel·lia davant la societat burgesa.

El Surrealisme (Dècada de 1920)

És un moviment que comença després de la publicació del Manifest Surrealista (1924), fet per André Breton, en el qual es va fer públic un moviment artístic i literari basat en les idees de Freud (psicoanàlisi, hipnosi) i que plasma tant el món de l'inconscient com el món oníric. Està relacionat amb idees polítiques d'esquerra. Màxims representants: Miró, Dalí i Luis Buñuel.

Hi ha dos tipus de Surrealisme:

• Surrealisme Automatisme

  És un univers de símbols, a vegades abstractes, sorgits de l'inconscient i de l'atzar. Exemple: André Masson i Joan Miró amb la seva obra L'interior holandès.

• Surrealisme Oníric

  Atenent a les normes de la representació figurativa, recrea associacions estranyes i inquietants pròpies dels somnis. Un dels representants més importants és Salvador Dalí o René Magritte.

El Cubisme (1907)

Amb Picasso, l'aparició del Cubisme es vincula directament a la realització de Les senyoretes d'Avinyó de Picasso (1907), alguns elements del qual connecten amb l'obra de Paul Cézanne. Es caracteritza per la divisió i estructura de les figures en formes geomètriques, amb influència de les màscares africanes.

El Cubisme es divideix en dues fases:

• Cubisme Analític (1907-1911)

  Es parteix de l'objecte en plans fins a arribar a la seva percepció total. Es basa en el principi de simultaneïtat.

• Cubisme Sintètic

  Es basa en la utilització de diversos materials (collage) que se superposen en el quadre.

Els màxims representants del Cubisme són:

• Pintors: Picasso, Braque i Sonia Delaunay.
• Escultors: Gargallo, Julio González i l'italià Brancusi.

El Futurisme (1909)

Fundat a París per Marinetti l'any 1909, el principal propòsit del Futurisme va ser trencar amb el passat i exaltar el poder de la tecnologia, la màquina i la modernitat. Els artistes van buscar obsessivament reproduir nocions i percepcions vinculades a la idea de progrés com ara el moviment, el dinamisme, el canvi i la transformació. Per això van inventar una nova tècnica formal, el simultanisme, que consistia a repetir les imatges de manera superposada i constituir així una mena de seqüència fílmica amb colors vius i molt variats. Els artistes futuristes principals van ser Boccioni, Giacomo Balla i Carrà.

Art Abstracte

El terme art abstracte s'aplica, generalment, a totes aquelles manifestacions plàstiques en què l'artista rebutja voluntàriament el concepte tradicional de l'art com a imitació de la realitat. Aquest abandonament conscient de la figuració es va iniciar cap al 1910 amb l'obra de Wassily Kandinsky, el qual definí una nova relació amb la pintura que supera el simple reconeixement dels objectes i les figures representades i cerca despertar determinades emocions per mitjà de l'harmonia de les línies i els colors.

L'Art Abstracte es manifesta a través de tres vies principals:

• La lliure expressió espontània de formes i colors.
• Simplificació radical de les formes naturals.
• Construcció d'objectes a partir de formes bàsiques figuratives.

Dins de l'Abstracció hi ha un moviment que es diu Neoplasticisme, que vol plasmar la puresa plàstica total només treballant amb formes geomètriques regulars i colors primaris neutres. Eliminen el superflu —les figures— i valoren l'essencial: l'estructura. Un dels representants del Neoplasticisme seria Piet Mondrian amb la seva obra Tableau I.

La Bauhaus (1919-1933)

La Staatliche Bauhaus (Casa de la Construcció Estatal) o simplement la Bauhaus, va ser l'escola de disseny, art i arquitectura fundada el 1919 per Walter Gropius a Alemanya i tancada per les autoritats l'any 1933. L'estil de la Bauhaus es va caracteritzar per l'absència d'ornamentació en els dissenys, inclús en les façanes, així com per l'harmonia entre la funció i els mitjans artístics i tècnics d'elaboració. Van renunciar a la composició acadèmica clàssica, que va ser substituïda per una estètica amb referències a les diferents tendències de l'art modern (cubisme, expressionisme, futurisme, etc.).

Però va ser, sobretot, l'ús dels nous materials com l'acer i el formigó, el que va canviar per sempre la manera de projectar i construir els edificis. Es van utilitzar el cercle, el quadrat i el triangle; també els tres colors primaris com a base. Les direccions horitzontals i verticals van sorgir amb molta freqüència. Walter Gropius va ser un dels primers arquitectes que va dirigir a partir del 1919 la Bauhaus, primer a la ciutat de Weimar i posteriorment a Dessau.