Primeres Avantguardes Artístiques i Arquitectòniques (s. XX)

Context Històric de les Primeres Avantguardes (Segle XX)

El segle XX va estar marcat per la crisi de la Primera Guerra Mundial. Aquest conflicte bèl·lic va provocar un replantejament profund de la societat europea:

• Relaxació de la moral i els costums.
• Aparició de modes noves.
• Nou paper de la dona en la societat.
• Caiguda d'imperis i remodelació de les fronteres europees.
• Gran nombre de baixes, tant civils com militars, que va provocar un cert menyspreament per la vida humana.
• Arribada de les idees marxistes al poder en alguns països.
• Els Estats Units esdevenen la principal potència politicomilitar mundial.

Els grans centres artístics de la primera meitat del segle XX van estar relacionats amb l'aparició dels "ismes" o tendències que van conformar les anomenades Primeres Avantguardes artístiques (des de 1905), amb focus a ciutats com París i Nova York. També apareixen moviments clau com el Fauvisme i l'Expressionisme.

Característiques Generals de les Primeres Avantguardes

Les Primeres Avantguardes són tots els moviments creatius, essencialment pictòrics, que van aparèixer aproximadament entre 1905 i 1945. Es caracteritzen per:

• Qüestionar i negar l'art del passat.
• Proposar com a alternativa nous llenguatges basats en l'experimentació constant amb materials i tècniques.
• Rebutjar frontalment la idea de l'art com a simple imitació de la realitat.
• Cercar noves formes d'interacció de l'espectador amb l'obra.

L'experimentació, l'originalitat i la polèmica esdevenen els nous paràmetres de les avantguardes artístiques. S'accepta la llibertat compositiva i d'interpretació, rebutjant els convencionalismes acadèmics. La independència i la llibertat creativa permeten als artistes mostrar una major sensibilitat envers els fets històrics i socials del seu temps.

Arquitectura d'Avantguarda: El Moviment Modern

L'arquitectura rebutja les tendències historicistes de la centúria anterior i assumeix les transformacions d'un món caracteritzat per la preponderància del desenvolupament tècnic i industrial. Es desenvolupa un culte a la màquina, donant lloc al Moviment Modern.

Funcionalisme

Té com a màxima "la forma segueix la funció". Donava preferència a les necessitats i la comoditat dels propietaris de l'edifici per davant de la bellesa estètica purament ornamental. És un moviment lligat al progrés industrial, amb formes tècniques emparentades amb la maquinària, i que busca donar resposta a plantejaments higienistes, d'il·luminació, ventilació i orientació adequades. Arriba a Europa on es presenta com una clara reacció contra les propostes del Modernisme, considerades massa ornamentades.

Le Corbusier i el GATEPAC a Espanya

Le Corbusier va ser el defensor més important del Funcionalisme. Va aplicar els conceptes funcionalistes a l'urbanisme, a esglésies i a habitatges de ciutat, fent servir sovint el formigó vist. Les innovacions funcionalistes a Espanya van ser assimilades a través de les propostes del GATEPAC (Grup d'Artistes i Tècnics Espanyols per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània).

Organicisme

És una tendència arquitectònica que va tenir en Frank Lloyd Wright el seu màxim exponent. Proposa una arquitectura funcional però orgànica, integrada harmònicament amb l'entorn natural i les necessitats humanes.

Neoplasticisme

Aquesta tendència redueix les formes, els volums i els colors a la seva expressió més elemental. Té la voluntat de sotmetre l'espai arquitectònic i l'espai humà al rigor d'una racionalitat basada en la simplicitat geomètrica.

Gerrit Rietveld

Gerrit Rietveld és una figura clau del Neoplasticisme arquitectònic, utilitzant formes geomètriques clares i rectilínies, colors primaris juntament amb el blanc i els grisos, plans purs i detalls cromàtics essencials.