Avantguardes Artístiques: Abstracció, Suprematisme, Constructivisme, Dadaisme

Art Abstracte: Origen i Característiques

L'art abstracte és un estil artístic que va sorgir el 1910. Aquest art va trencar amb la necessitat de la representació figurativa, substituint-la per un llenguatge visual autònom amb significats propis. Aquest llenguatge es va elaborar a partir de les experiències fauvistes i expressionistes, on destaca la força del color, desembocant en l'abstracció lírica o informalisme. També es va desenvolupar a partir de l'estructuració cubista, que va donar lloc a abstraccions geomètriques i constructives.

Principis Clau de l'Art Abstracte

• Renúncia al Figurativisme o Naturalisme: Renúncia completa al figurativisme, prescindint de representar objectes recognoscibles i rebutjant la imitació de la natura.
• Protagonisme dels Elements Plàstics: Tot el pes significatiu recau en els elements plàstics. La línia, el punt, el color, el pla, la geometria, el material i la composició són el focus d'interès de l'artista.
• Esperit Contemplatiu Centrat en l'Estètica: Promou un esperit contemplatiu davant les formes artístiques en si mateixes, una contemplació capaç d'apreciar i acollir la dimensió estètica d'una obra com un valor autosuficient.
• Alliberament de l'Art Respecte del Tema: Eliminar el referent és renunciar a la representació d'objectes, alliberant així l'art de la subordinació al tema i afirmant que sigui valorat amb absoluta autonomia.

Tipus d'Art Abstracte

Abstracció Lírica

Abarca tots els estils abstractes que utilitzen elements lliures, sense processos geomètrics o matemàtics, i sense regles predefinides.

Abstracció Geomètrica

Es basa en la racionalització geomètrica i matemàtica de les formes, responent a estructures lògiques i calculades.

Artistes Clau de l'Abstracció

• Vassili Kandinski: Pintor rus considerat precursor de l'abstraccionisme líric. Obres destacades: Primera aquarel·la abstracta (1910), Composició VIII (1923), Groc, vermell i blau (1925).
• El Lissitzky: Pintor, escultor, arquitecte i dissenyador jueu. Creia en un art al servei de la societat. Obres: Composició (1920) o Proun 99 (1924).

Suprematisme: Origen i Principis

El suprematisme va ser una tendència artística ideada i encapçalada pel pintor ucraïnès de l'avantguarda soviètica, Kazimir Malèvitx. Va sorgir a Rússia entre el 1915 i el 1916, després del cubisme. Aquesta tendència va ser donada a conèixer per Malèvitx a "0.10 L'última exposició futurista". El suprematisme buscava la supremacia de les formes pures i no la representació del món visible. Els elements formals es reduïen al triangle, el quadrat, la creu i el cercle, mentre que els elements cromàtics es circumscrivien al vermell, negre, blau, blanc i verd.

Característiques del Suprematisme: Colors i Formes

• Colors Contrastats: S'utilitzaven colors plans i contrastats, com els colors primaris i tonalitats com el negre i el blanc. Les opcions de colors eren limitades, emprant-se fonamentalment el vermell, el blau i el verd.
• Formes Quadrades, Triangulars i Circulars: Abstracció de les formes, utilitzant només quadrats, creus, triangles i cercles. Aquestes havien de ser absolutes i pures, harmonitzant de manera senzilla entre elles.
• Fons Blanc: Predominaven els fons amb colors neutres, sent el blanc el més utilitzat en aquest estil artístic.
• Abandonament de Representacions Realistes: Rebuig de les imatges narratives. L'estil se centrava en excloure el món físic i natural, inclinant-se per l'originalitat i la realitat plàstica.
• Supremacia de la "Percepció Pura": L'art no copiava el món, sinó que exposava l'interior de l'artista.
• Subjectivitat: Alliberar l'art de limitacions, sense buscar representar una ideologia o un ideal de nació. Defensava l'"art per l'art".

Artistes Suprematistes Destacats

• Kazimir Malèvitx: Va iniciar una revolució artística amb la seva obra Quadrat negre sobre fons blanc, que va donar origen a aquesta tendència.
• El Lissitzky: Va ser un dels artistes més importants de l'avantguarda russa. Va anomenar "Proun" a totes les seves composicions, considerades obres experimentals i de transició.
• Olga Rozánova: Les seves obres tenien influència del cubisme i el futurisme. El seu contacte amb el moviment li va permetre assolir l'abstracció. Obra destacada: Vol d'un aeroplà.
• Liubov Popova: Una de les màximes exponents de la tendència, amb influència del cubisme i el futurisme. Anhelava explorar la idea de la forma pura.

Constructivisme: Art i Revolució

El constructivisme va ser un moviment artístic i cultural que va sorgir a Rússia a principis del segle XX (1914-1935). Es va enfocar en la creació d'obres basades en la construcció, la geometria i l'abstracció. Va sorgir com a reacció a les transformacions socials i tecnològiques de l'època, com la Revolució Russa.

Els artistes d'aquest moviment defensaven la necessitat de crear un art que es relacionés amb la construcció i la tecnologia, en lloc de representar la realitat únicament. Els artistes més destacats són Vladimir Tatlin i Aleksandr Ródtxenko.

Principis del Constructivisme

• Abstracció Geomètrica: Els artistes es van centrar en la geometria, l'abstracció i la simplificació de les formes, fent ús de línies rectes, angles, cercles i quadrats.
• Ús de Colors Primaris: La paleta utilitzada es limitava als colors primaris (vermell, blau i groc) juntament amb el blanc i el negre, emfatitzant la simplicitat i l'objectivitat.
• Fusió d'Art i Tecnologia: Promovia la idea que l'art havia de relacionar-se amb la tecnologia i la producció industrial, buscant l'equilibri entre la creativitat artística i la funcionalitat pràctica.
• Enfocament en la Construcció i l'Estructura: Els artistes es van esforçar per mostrar com es construïen i acoblaven els objectes, destacant la importància de l'estructura i l'enginyeria en l'art.

Arquitectura Constructivista: Disseny i Funcionalitat

L'arquitectura constructivista es va centrar en la geometria, la funcionalitat i la innovació. Es caracteritza per edificis de disseny audaç, ús creatiu de materials industrials i una forta influència d'idees polítiques i socials. Vladimir Tatlin defensava la idea que l'arquitectura havia de servir a la societat i havia de reflectir la nova era industrial i comunista.

Característiques Clau de l'Arquitectura Constructivista

• Geometria i Abstracció: Ús de formes geomètriques simples com cubs, cilindres i triangles.
• Funcionalitat: Es centrava en la funcionalitat i l'eficiència, amb edificis dissenyats per a servir un propòsit específic.
• Ús de Materials Industrials: Incorporació de materials moderns i tecnològicament avançats com acer, vidre i formigó.
• Experimentació Espacial: Exploració de noves formes i configuracions espacials amb volums apilats o desplaçats.

Arquitectes Constructivistes Destacats

• Vladimir Tatlin: Un dels pioners, destacat pel seu enfocament en la geometria i la verticalitat. Va dissenyar la Torre Tatlin (Monument a la Tercera Internacional), que no es va construir, però simbolitzava l'ambició de fusionar art i arquitectura, amb materials com el ferro, el vidre i l'acer. També va dissenyar el Palau dels Soviets (projecte important).
• Konstantín Mélnikov: Destaca la Casa Mélnikov, obra emblemàtica del constructivisme amb el seu disseny cilíndric i el seu ús innovador de l'espai.
• Aleksandr Vesnin: Va dissenyar el Pavelló de la Unió Soviètica per a l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives i Industrials Modernes de París (1925).

Escultura Constructivista: Forma i Material

L'escultura constructivista es va caracteritzar per la seva innovació en l'ús de materials i l'exploració de la forma i l'espai.

Principis de l'Escultura Constructivista

• Abstracció Geomètrica: Utilització de formes geomètriques simples com cubs, esferes, cons i plans.
• Ús de Materials Industrials: Emprament de materials industrials com metall, vidre, plàstic i fusta contraxapada, en contrast amb els materials tradicionals de l'escultura.
• Experimentació amb la Forma i l'Espai: Exploraven la relació entre les formes i la seva interacció amb l'espai circumdant, creant composicions dinàmiques i abstractes.
• Integració en l'Arquitectura: Buscaven la integració de l'escultura en entorns arquitectònics, creant obres que interactuaven amb edificis i espais públics.
• Èmfasi en l'Estructura i la Construcció: El nom "constructivisme" reflecteix la importància que es donava a la construcció i l'enginyeria en la creació d'obres escultòriques.
• Funcionalitat i Utilitat: Defensaven la idea que l'art havia de servir a un propòsit social i polític, buscant la utilitat en les seves creacions.

Dadaisme: Rebel·lió i Antiart

El dadaisme va ser un moviment artístic i literari d'avantguarda que va sorgir a Suïssa durant la primera meitat del segle XX. Va néixer com a reacció contra la Primera Guerra Mundial i la societat burgesa. El seu punt de partida és l'any de publicació del manifest inaugural (1916) per Hugo Ball. Els artistes dadaistes buscaven trencar amb les convencions establertes i qüestionar la raó i la lògica. Proposaven la negació de tot i la "destrucció per la destrucció", volent crear confusió i oposant-se al concepte de raó instaurat pel positivisme. Es va caracteritzar per la seva rebel·lió contra les convencions literàries i per la burla cap a l'artista burgès i el seu art.

Context Històric del Dadaisme

Durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918), Suïssa va actuar com a país neutre i moltes persones s'hi van refugiar, incloent-hi artistes, músics i escriptors. Aquesta generació de joves creadors estava en contra del caos bèl·lic produït per la guerra, que van interpretar com un signe de la decadència d'Occident. Animats pels seus valors antibel·licistes, van fundar un moviment literari i artístic que expressava el seu desacord i decepció: el Dadaisme.

Principis i Característiques del Dadaisme

• Cansament del Concepte de Bellesa: El concepte tradicional de l'art perdia sentit davant la realitat de la violència a Europa. Enfront de l'horror de la guerra, la cerca de la bellesa i la idea d'un art per a complaure els sentits eren inadmissibles.
• Sentit Antiartístic i Antiliterari: Més que un art, el dadaisme és un "antiart". És a dir, un posicionament que el converteix en un mode d'actuar sobre la realitat i no en un llenguatge pictòric o literari específic.
• Valoració del Gest Artístic per sobre de l'Objecte Artístic: L'artista deixa de ser qui pinta o esculpeix, qui genera la bellesa, i passa a ser qui tria un objecte sense pretensions estètiques i li atorga un significat només per haver-lo seleccionat.
• Humor Irònic, Caràcter Provocador i Irreverent: Aquest moviment es va proposar una burla ferotge de l'art, tant del tradicional com de les avantguardes (cubisme i futurisme). A més, es burlava de la burgesia capitalista i desafiava l'estètica.
• Crítica Aguda contra la Societat Occidental: El dadaisme va expressar una crítica profunda i incisiva cap als valors i les estructures de la societat occidental.