Avantguardes i Art Contemporani

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,07 KB

Referents Històrics

La localització cultural i artística de les primeres avantguardes canvien els focus culturals.

Per què es desplacen els focus culturals a altres ciutats (NY) i a què és degut?

Què és el que passa?

Els focus culturals de l’art d’avantguarda es desplacen a ciutats com París, Nova York i Zuric perquè eren metròpolis amb molta iniciativa artística on van començar les Primeres Avantguardes al voltant del 1905. Aquests nous moviments com el Fauvisme, l’Expressionisme i el Cubisme utilitzaven un llenguatge que desafiaven les lleis de representació tradicionals. Això evidenciava que l’art clàssic i l’academicisme anteriors no eren vigents per a la societat i les ciutats es veien forçades a buscar noves alternatives per una nova era artística contemporània. A més a més, l’esclat de la 2a Guerra Mundial i l'aparició de nous moviments polítics com l’anarquisme i les dictadures feixistes va comportar la disgregació de molts artistes europeus, que van fugir cap a les noves ciutats culturals, deixant llibertat a la població per modificar l’art d’aquest procés de canvi i experimentació.

Quines repercussions tenen la globalització i l’era digital a l’art contemporani?

Al final del segle XX, la globalització va trencar les barreres geogràfiques anteriors (oposició entre el comunisme de l’URSS i el capitalisme dels EUA, la Revolució Cubana de Fidel Castro, el terrorisme d’Al-Qaeda a diversos països del món, la Guerra Civil a Síria...) i va desaparèixer la idea d’un únic centre artístic (el qual era Nova York) amb l’aparició de nous centres emergents, alguns com a productors d’art (Xina i Brasil) i altres com a receptors (Emirats Àrabs, Rússia...). A més a més, la globalització va millorar notablement el nivell de les tecnologies arreu del món, que alhora van obrir noves formes de pensament que van donar lloc a nous estils com el High-Tech i el Pop art. Això permetia una obertura en les fronteres comercials mundials, cosa que beneficiava les relacions entre països i augmentava les seves economies. El fenomen de la internacionalització també va fer que es creessin noves institucions com l’ONU i l’OTAN per evitar possibles guerres i establir la pau en el planeta.
Finalment, l’era digital de finals de segle XX i la creació de la plataforma d’internet i les xarxes socials va suposar el nucli d’una nova plaça pública on la gent compartia els seus gustos i coneixements. Aquesta massificació d’informació va permetre a molts artistes descobrir nous mètodes, tècniques i idees per crear material artístic de manera més fàcil i ràpida. Així, l’art contemporani del moment es va veure influenciat per tendències alternatives, encara que també es continuava creant un art local de manera ortodoxa.

Completar Informació d’Obres

Pavelló Alemany

Autor: Ludwig Mies Van der Rohe. Estil: funcionalista. Característiques: recinte obert i polivalent. La major part de la superfície mural que limita l’edifici principal és vidrada.

Casa Kaufmann o Casa de la Cascada

Autor: Frank Lloyd Wright. Estil: organicista. Característiques: es construeix a partir d’una composició geomètrica. Asimetria entre horitzontals. Planta lliure.

Formes Úniques de Continuïtat en l’Espai

Autor: Umberto Boccioni. Estil: futurista. Característiques: sobreposició de volums. Perfils angulosos.

Nit de Lluna

Autor: Leandre Cristòfol. Estil: surrealista. Característiques: puresa formal. Sezillesa compositiva.

Museu Guggenheim de Bilbao

Autor: Frank O. Gehry. Estil: desconstructivista. Característiques: relaciona l’exterior i l’interior. Tres nivells de sales expositives.

Elogi de l’Aigua

Autor: Eduardo Chillida. Estil: abstracte. Característiques: quatre urpes que formen l’apèndix dins del cos central. Nous protagonistes: la gravetat i l’aire.

Obres Pictòriques

Guernica

Fitxa Tècnica:

TÍTOL: Guernica

CRONOLOGIA: 1937

MIDES: 3,51 per 7,82m

AUTOR: Pablo Picasso

TÈCNICA: Oli sobre tela

ESTIL: Cubista i Expressionista

TEMA: denúncia política

LOCALITZACIÓ: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid)

Biografia de l’Autor:

Pintor, escultor, gravador i ceramista. Picasso entre el 1900 i 1904 va alternar la seva residència entre Barcelona i París, on va rebre moltes influències. A París, el rosa va ser el color predominant en les seves obres fins que va iniciar el camí del Cubisme, en què va començar a crear obres amb una forta expressivitat. Després de la II Guerra Mundial, a Vallauris, va iniciar una de les seves etapes més creatives i fecundes. Tampoc va abandonar la seva implicació ideològica del partit comunista francès i va utilitzar l’art com a propaganda contra la guerra.

Descripció Formal:

Sobre un escenari arquitectònic angoixant, es reconeixen unes finestres, una teulada, un terra de rajoles i una taula. Apareixen 9 figures. 6 persones i tres animals. Malgrat el caos aparent, les figures s’estructuren de manera ordenada a partir d’una gran piràmide compensada per dos eixos verticals situats als extrems. El vèrtex de la part superior del triangle es troba al centre i baixa en diagonal cap als extrems inferiors de la tela. Al centre hi ha un cavall amb una llança clavada al costat; a l’esquerra del cavall, una dona seminua que fuig, i sota les potes de l’animal, un soldat esquarterat. A la part esquerra, Picasso ordena en sentit ascendent una tràgica maternitat i un toro. Al costat, un ocell atrapat entre el sostre i la taula. La part dreta hi ha una dona amb els braços aixecats, atrapada en un incendi. L’autor plasma l’horror i la destrucció de la guerra per mitjà d’un llenguatge Cubista i Expressionista. D’una banda, la multiplicitat de l’espai real, i de l’altre les bosques esfereïdores, obertes de manera desmesurada, de l’interior de les quals, de vegades, sobresurt una llengua punxeguda, aconsegueixen crear un clímax expressiu. La llum en el quadre és artificial i irreal, perquè els focus suposats, no produeixen una il·luminació racional. Pel que fa al color, fa servir una gamma cromàtica reduïda, en blanc, negre i gris i això augmenta l’impacte visual de la forma i del gest.

Temàtica:

L Guerra Civil va capturar l’atenció de Picasso. Impressionat pels fets, el pintor va iniciar la seva pintura amb la intenció de denunciar al món l’atac aeri per part de l’aviació Nazi. S’ha interpretat la dona amb els braços aixecats com una al·legoria del dolor físic; la dona que corre, dels qui són perseguits, i la figura que aguanta en braços al seu fill, com a símbol del dolor psicològic dels qui van perdre als seus éssers estimats. El soldat esquarterat, és vist com una al·legoria de les dues Espanyes enfrontades. El personatge de la finestra, significa la voluntat dels supervivents de er conèixer el món la crueltat dels fets i el llum que penja del sostre, és símbol de la falsa propaganda nacional que va voler imputar els fets al bàndol republicà. El cavall, relacionat amb la població Espanyola vençut per la força del brau. L’ocell és vist com el colom de la pau. Damunt la superfície pictòrica, hi ha 4 figures femenines cridant, un home caigut i tres animals en un paratge urbà. Al marge del títol, no hi ha res que recordi el poble basc.

Models i Influències:

La seva estructura formal recorda la d’un dels frontons del Temple de Zeus a Olímpia, i l’acumulació de personatges en un caos aparent, remet a les composicions barroques i als quadres històrics. La matança dels Innocents de Guido va ser un model directe a seguir.

Sopa Campbell’s

Fitxa Tècnica:

TÍTOL: Campbell’s

MIDES: 92 per 61

AUTOR: Andy Warhol

ESTIL: pop art

CRONOLOGIA: 1965

TEMA: natura morta contemporània

TÈCNICA: acrílic i serigrafia sobre tela

LOCALITZACIÓ: diferents museus

Biografia de l’Autor:

Andrew Warhola va ser la figura més influent del pop art. Pintor, artista gràfic i cineasta underground, va estudiar dibuix artístic i disseny. Quan va acabar els estudis, es va traslladar a NY on va començar la seva producció artística amb el nom d’Andy Warhol. Va treballar com a il·lustrador de revistes de moda com Vogue.

Descripció Formal:

Hi ha representada una llauna de sopa sobre un fons neutre de tonalitat clara. Aquesta disposició permet destacar el contorn de la figura per mitjà d’una prima línia negra i s’aconsegueix així, certa profunditat espacial. L’objecte és presentat en una visió frontal, amb una lleugera perspectiva aèria. En aquesta representació, s’ha modificat a consciència els colors originals del producte utilitzant colors llampants com l’ataronjat, el verd, el groc pàl·lid, el blau turquesa i el lila. Amb aquesta excepció del cromatisme, es mostra fidel a l’original.

Temàtica:

L’obra mostra una simple llauna de sopa Campbell’s, producte habitual als supermercats nord-americans. Es tracta d’un objecte de consum i la imatge ha estat esdevinguda una de les icones principals de l’art en el s.XX. Aquesta llauna va aproximar l’expressió artística a la classe popular, que reconeixia el tema. També, va demostrar que un objecte qualsevol pot ser transformat en una obra d’art.

Models i Influències:

L’obra està molt condicionada pel seu treball com a il·lustrador publicitari pel que fa a la iconografia (extreta de revistes i diaris) i pel seu estil, fred i deshumanitzat. Cal esmentar la influència del pintor Rausechenberg.

Entradas relacionadas: