Avantguarda i Surrealisme: Revolució Artística i Literària del Segle XX

L'Esperit de l'Avantguarda i el Surrealisme

A principis del segle XX, l'aparició d'una sèrie de corrents revolucionàries (cubisme, futurisme, dadaisme, surrealisme) va suposar el replantejament de l'art i de l'artista en la societat. Aquests moviments van ser la base de l'art i la literatura moderna.

El trauma provocat per la Primera Guerra Mundial i el fracàs de la burgesia van determinar la caducitat dels seus valors culturals. La revolta moral va fer que aparegués un nou tipus d'artista. Calia trencar amb la tradició, innovar, ser original i provocador. Llibertat absoluta, humor, metàfores sorprenents, espontaneïtat: un autèntic reflex de l'època.

Principals Avantguardes Històriques

• Cubisme

  El 1907, Pablo Picasso va acabar Les Senyoretes d'Avinyó, la primera nova visió de la realitat. El pintor va renunciar a la perspectiva i a la còpia directa de la realitat. És un estil cerebral, fins i tot racional, amb la intenció de captar l'estructura i l'essència, i obre el camí de l'art conceptual i de l'abstracció. En poesia, Guillaume Apollinaire va crear el cal·ligrama (sense mètrica, sense rima, sense estrofisme), un intent de reproduir el contingut del text a través de la seva visualització.

• Futurisme

  El 1909, Filippo Tommaso Marinetti va publicar el primer manifest del futurisme. Aquest moviment va exaltar el demà i el progrés industrial, el maquinisme, i l'exaltació del combat, el militarisme, la guerra i l'heroisme.

• Dadaisme

  El 1916, Tristan Tzara (romanès que escrivia en francès a Suïssa) va llançar el dadaisme: un afany destructor i nihilista, anti-art, destrucció de la cultura burgesa, paròdia i burla, ironia i provocació. Va explorar nous espais com el cabaret, el cafè, el cinema i el circ, i noves formes com el jazz, l'absurd, els trucs de màgia, l'humor negre, l'espontaneïtat i l'alliberament total, més enllà de la raó i la moral. Aquest corrent va desaparèixer diluït en el surrealisme.

• Surrealisme

  El moviment més sòlid i consistent va néixer el 1924 a París amb un manifest d'André Breton. Va tenir projecció en diverses disciplines: escultura (Alexander Calder), música (Igor Stravinsky), cinema (Luis Buñuel), i molt especialment en pintura (Pablo Picasso, Joan Miró, Salvador Dalí, Marc Chagall) i poesia (Federico García Lorca, J. V. Foix).

  El surrealisme entén l'art com un acte de llibertat i rebel·lia. Comparteix l'humor negre i l'absurd amb el dadaisme, però no segueix el nihilisme dadaista; no nega la realitat, sinó que tracta de descobrir-la des d'una altra òptica. Explora el món ocult i amagat, el món subterrani del desig, la passió i els sentiments. Aquests només poden aflorar si s'anul·la tot control mental. El somni, la follia, l'apassionament: tot el que procedeix de l'inconscient.

  Coincidint amb l'obra de Sigmund Freud, el surrealisme es va interessar per la matèria onírica, els somnis, quan la ment actua sense filtres morals o racionals. Va néixer l'escriptura automàtica. La poesia surrealista va aportar imatges insòlites, carregades de suggeriments. És una escriptura complexa i difícil.