Avantguarda i Renovació Literària Catalana (1900-1939)

Poesia d'Avantguarda Catalana: Ruptura i Experimentació

Durant el primer terç del segle XX, sorgeixen una sèrie de moviments que capgiren el panorama artístic i literari. Aquests es caracteritzen per la voluntat de ruptura amb l'ordre establert i per l'experimentació. El trencament amb les formes d'expressió tradicional inclou la vulneració de les normes gramaticals i de puntuació. Cadascun d'aquests corrents va rebre el nom genèric d'avantguardes.

Futurisme: Audàcia i Llenguatge Directe

• Va sorgir el 1909 amb la publicació del Manifest futurista de Filippo Tommaso Marinetti.
• Propugna l'abandó del sentimentalisme en l'art.
• Proposa un llenguatge directe, amb gust per l'audàcia i la violència.
• Va influir en poetes com Joan Salvat-Papasseit.

Surrealisme: Imatges Irracionals i Subconscient

• Sorgeix el 1924 amb el Manifest surrealista d'André Breton.
• El moviment prefereix textos plens d'imatges originals, irracionals i suggeridores.
• Els poetes recorren al somni com a font d'inspiració.
• Mètodes destacats: l'escriptura automàtica i la transcripció fidel del pensament.
• Va influir en poetes com J.V. Foix.

Joan Salvat-Papasseit: Poeta Social i Cal·ligrames

• (1894-1924) Poeta social d'origen humil que s'empatitza amb els moviments obrers i populars.
• Llibres destacats: Poemes en ondes hertzianes.
• Manifestos: Contra els poetes en minúscula.
• Incorpora el cal·ligrama, tenint en compte el dibuix que formen la tipografia i altres elements visuals.

Josep Vicenç Foix: Avantguarda i Tradició Literària

• (1893-1987) Un dels màxims representants de l'avantguardisme català.
• Va impulsar revistes literàries i va fundar l'Aeroclub de Catalunya.
• Incorpora símbols i imatges futuristes, elements onírics i plàstics, explotació del subconscient i el trencament formal.
• Malgrat la seva experimentació, no abandona la tradició literària anterior.
• Obres destacades: Sol, i de dol, Onze nadals i un Cap d'Any.

Renovació Literària Catalana: Anys Vint i Trenta

Durant els anys vint i trenta del segle passat, la literatura catalana va viure un procés molt important de renovació dels diferents gèneres literaris.

La Novel·la Catalana: Represa i Diversificació

• La novel·la va reprendre amb força el 1925.
• Es va concretar en diverses tendències, destacant la novel·la psicològica.
• La novel·la psicològica va ser el corrent predominant, centrat en l'interior dels personatges i en la seva vida sexual, afectiva o familiar.
• Novel·listes destacats: Miquel Llor, Sebastià Juan Arbó o Carles Soldevila.

El Teatre Català: Diversitat de Gèneres i Autors

• El panorama teatral va oferir diferents tipus d'obres:
• Alta comèdia burgesa: pretenia refinar els costums d'aquesta classe social, respectant l'ideari i l'estètica noucentista. Van destacar Josep Pous i Pagès i Carles Soldevila.
• Obres de crítica ideològica: amb dramaturgs com Josep Maria Millàs-Raurell i Joan Oliver.
• Poema dramàtic: gènere en vers de tema popular, amb gran riquesa lingüística i de temàtica amorosa i moral. El seu creador va ser Josep Maria de Sagarra, qui també va conrear la poesia, la narrativa i la traducció.