Avantguarda i Moviments Artístics del Segle XX

El terme avantguarda ha estat un dels més utilitzats per al desenvolupament de l’art al segle XX, per definir postures davant l’art i per ordenar l’estudi de la història del mateix segle. El terme es d’origen medieval i s’usava en el llenguatge militar, al segle XIX va començar a ser utilitzat per l’art. Es coneix com a avantguardes històriques als estils artístics que van aparèixer en la primera meitat del segle XX ej: “la dona de la cafetera Cézanne”. Context històric: Es va posar de manifest un sentit del present i una ànsia de trencar amb els estils del passat. El rebuig de la màquina i acceptació de noves tecnologies, a més de la crisi art-societat la caract de les avantguardes. Tres esdeveniments polítics: la Constitución de la segona i la tercera República Francesa (1848 i 1871) i la Primera Guerra Mundial (1914), van provocar una reacció Intel.lectual en contra de la societat de l’època. Teoria del color: En la dècada de 1840 la introducció de la fotografía canvia la manera en que els autors perceben el món i es perceben a si mateixos. Els impressionistes van aprendre molt sobre l’ús dels colors estudiant les obres de Delacroix i que barrejant els colors amb el blanc s’obtenia major lluminositat, i que les ombres es poden aconseguir juxtaposant colors entre sí, se se utilitzar el negro. Els colors primaris són els colors que no resulten de la mescla d’altres colors i els que barrejats entre sí poden donar qualsevol altre color (els colors secundaris).

Tècnica divisionista: Entre el 1885 i 1890 Pissarro va conèixer a Signac i Seurat que feien noves tècniques anomenades puntillisme o divisionisme. Es basava a aplicar la pintura sobre el llenç en petites pinzellades juxtaposades de colors purs. Simbolisme: (1880) un conglomerat de trobades pictòriques individuals, derivà de una aplicació bella i quiotidiana de profunda raigambre en l’art europeu de finals del S.XIX i principis del XX, l’art Nouveau.-Exterioritzar el jo, Inclinació cap al sobrenatural, Subjectivisme, Antirracionalisme i Colors forts Cartell publicitari: Pare Jules Chéret en 1860, s’inspira en els mes tres de la pintura barroca, amb línies i colors plans troba profunditat en els seus dibuixos.

L’estampació Japonesa: Uns anys abans de l’època en la qual es van donar a conèixer els impressionistes, es van crear les condicions perquè cobrés força una nova moda procedente de l’extrem Orient: la de les estampes japoneses dels mestres del ukiyo-e. Ej:Millet, Van Gogh col.leccionaven. Aquests gravats van començar a popularitzar-se al Japó durant el s.XIX i reprsentaven escenes quotidianas tractades informalment. Influències absència d’ombres, despreocupación per la perspectiva, enquadraments asimètrics, gust per el detall, moment fugaç. Apuesta influència està present en l’enfocament general que els impressionistes donaven al seu treball, exemple l’Olímpia de Manet.

“Esmorzar sobre l`herba” Manet 1863 IMPRESSIONISME

“El bulevard de Montmartre” Pissarro 1897 IMPRESSIONISME

Expossat als salons oficials de París, trenca amb la perspectiva tradicional, perspectives altes, enquadraments, els personatges sense relleu, el protagonisme de la llum i el color, colors purs, rebuig del negre i clarsobscurs. Intenten captar el moviment amb l’aigua, els núvols i el fum. La pinzellada no s’aprecia. Sensació eròtica i romàntica. No hi ha realisme.

“Retrat d la Senyora Matisse o La ratlla verda” Matisse FAUVISME

Colors plans i saturats, ocupació provocativa del color, color lliure, tocs ràpids i discuntinus, sensació d’espontaneïtat. Funció decorativa, les línies ondades. il·luminació.

“Retrat del Père Tanguy” VAN GOGH -relaciona amb l’influència del Japó amb el retrat de Zola de Manet NAÏF

Contrasts, colors brillants, perspectiva captada per intuïció, s’inspira en l’art infantil. (Japó) Absència d’ombres, despreocupación per la perspectiva, enquadraments asimètrics, gust per el detall, moment fugaç.

“La muntanya Sainte-Victoire” Pablo Picasso CUBISME

Espai bidimensional, no hi ha llum per donar volum, figura i el fons tot en el mateix plànol, predominen colors pocs intensos com el gris, el collage, despareix la perspectiva tradicional, perspectiva múltiple, troben sobretodo bodegons, paisatges i retrats.