L'Avantguarda Catalana: Moviments i Poetes Clau

L'Avantguarda: Origen i Característiques

L'avantguarda, formada per una sèrie de moviments que apareixen a Europa en el primer terç del segle XX, va afectar profundament el món literari i artístic català. Aquests moviments, provinents principalment de França i Itàlia, van provocar una crisi dels esquemes elaborats per la burgesia. Els seus objectius principals incloïen la destrucció de l'art tradicional, la recerca de noves formes d'expressió, l'assimilació d'altres cultures i la utilització de les troballes i els mètodes freudians.

Principals Moviments Avantguardistes

Cubisme

El Cubisme pretén mostrar simultàniament les diverses facetes de la realitat. El seu màxim representant és Guillaume Apollinaire. Les tres tècniques més destacades d'aquest moviment són el cal·ligrama, el salt de falla i el collage.

Futurisme

Marinetti dóna nom a aquest moviment, que exalta el perill i la temeritat. Per això, el progrés, les màquines i la velocitat esdevenen icones del moviment. Els futuristes van recórrer a l'instint pur, a les passions elementals i a la irresponsabilitat. Pel que fa a l'estil, és característic l'ús del vers lliure, l'associació lliure de paraules, i donaven molta importància a la disposició tipogràfica.

Dadaisme

El Dadaisme va ser un moviment creat per Tristan Tzara com a resposta a la insatisfacció vers la raó, la moral vigent i la religió. L'objectiu era acabar amb totes les regles i els ideals establerts, proposant una actitud de negació de tot. És freqüent la tècnica del collage a la literatura i la publicació de manifestos que apareixen al seu diari Dada.

Surrealisme

El Surrealisme, moviment fundat per André Breton a França, tenia com a objectiu crear una crisi de consciència, i és per això que el moviment es va comprometre políticament. Per tal d'arribar al coneixement autèntic, proposaven diverses vies com l'estudi dels somnis o de les al·lucinacions. Totes aquestes tècniques provenen del món de la psicoanàlisi i pretenen penetrar en l'interior no manifest de l'individu.

Poetes Clau de l'Avantguarda Catalana

Joan Salvat-Papasseit: Poesia i Avantguarda

L'obra de Joan Salvat-Papasseit destaca en el gènere poètic i està fortament influenciada per les tècniques i els recursos avantguardistes, tot i que no trenca per complet amb la racionalitat. Les seves característiques reflecteixen la influència de temàtiques i tècniques avantguardistes:

• Utilització de descripcions fragmentades, amb sintagmes incomplets.
• Utilització del salt de falla.
• Creació de collages combinant diversos recursos.
• Treball amb cal·ligrames.

Inicis Poètics Futuristes

Els seus inicis poètics van ser marcadament futuristes, defensant la força, la lluita, la joventut i la voluntat. Dos dels seus primers poemes exemplifiquen aquest vessant futurista i la recerca d'una poètica personal més intimista:

• Poemes en ones hertzianes (1919)

  Aquesta obra presenta l'enfrontament de l'home amb la màquina en termes futuristes i la destrucció de la forma tradicional de la poesia, obligant així el lector a participar en la reconstrucció de la idea poètica.

• L'irradiador del port i les gavines

  En aquest poema, el far, una màquina, i les gavines, símbol de la llibertat i la poesia, són elements centrals.

L'Eix Central de la seva Obra

La gesta dels estels

Aquesta obra, amb un estil proper a la cançó popular i allunyada de les tècniques avantguardistes, tracta temes com l'alegria de viure, la realitat quotidiana del poeta, la infantesa i l'amor.

La rosa als llavis

Amb aquesta obra, Salvat-Papasseit deixa la ciutat i, tot i que la ciutat comporta el maquinisme, abandona definitivament el futurisme per escriure un llibre plenament líric. Narra una història real, una passió que va viure al sanatori de les Escaldes. Explica el desig d'estimar i allunyar-se de la ciutat per poder conèixer l'estimada, passant pels primers moments de contacte amb l'amada, l'assoliment de l'amor, la unió dels amants i l'adeu final.

El Final de la seva Trajectòria

Óssa menor (1925)

Aquesta obra final se centra en la realitat quotidiana i l'amor.

J.V. Foix: Surrealisme i Meditació Metafísica

L'obra poètica de J.V. Foix es divideix en prosa de perfecció formal i vers. La prosa és una meditació metafísica sobre els problemes essencials de l'home, amb un llenguatge metafòric que presenta la realitat per transcendir-la.

Obra Poètica en Prosa

Els seus dos primers llibres, Gertrudis (1927) i KRTU (1932), reflecteixen els principis de l'escriptura automàtica que utilitzaven els surrealistes, amb un ús intens de metàfores.

• Gertrudis

  Expressió de la pròpia personalitat, tracta dos mons: el visible i l'ocult.

• KRTU

  El tema principal és l'atmosfera de violència, una metàfora d'erotisme. La violència es combina amb el desdoblament o la multiplicitat de la identitat del poeta, producte de la condició en què es troba l'home modern, i la necessitat d'escapar-se d'aquest món mitjançant el somni.

Obra en Vers

Sol, i de dol

Considerada l'obra per excel·lència de Foix, ja que conté tots els temes i idees que va desenvolupar en altres textos: contradiccions íntimes del poeta, desdoblaments de personalitat, l'amor, el tòpic Ubi Sunt, el tema religiós i el tema patriòtic.

Les irreals omegues

Explora actituds col·lectives de la història del país, explicades per mitjà d'anècdotes personals i amb imatges i motius típics de l'autor.

Onze Nadals i un cap d'any

Recerca dels temes nadalencs a partir d'uns motius populars que combina amb preocupacions metafísiques.