Avantguarda Catalana: Dadaisme, Surrealisme i Joan Salvat-Papasseit

Magisterio4,65 KB

Avantguarda Catalana: Dadaisme, Surrealisme i Joan Salvat-Papasseit

2.3. Dadaisme (1916-1920)

Moviment fundat a Zuric per Tristan Tzara al voltant del cabaret Voltaire. Entre els seus membres hi trobam els qui més endavant fundarien el surrealisme, com André Breton. Neix com a reacció a la racionalitat d'una societat que ha fet possible la guerra. Proposa l'alliberament de la fantasia i la superació de totes les inhibicions.

Una de les propostes literàries del dadaisme és l'escriptura automàtica, és a dir, la creació de textos en què la raó és substituïda per l'atzar i la irracionalitat. Les paraules sorgeixen de forma espontània i ràpida, a vegades inconnexa, reproduint el flux del pensament.

2.4. Surrealisme (1917-1940)

El primer Manifest surrealista, signat per André Breton, és de 1924. Propugna un trencament que va més enllà de l'estètica. De fet, a partir de 1927 el moviment es va comprometre políticament amb el comunisme.

El surrealisme explota el poder creatiu de l'home, mitjançant l'alliberament del subconscient. Influït pels descobriments de Sigmund Freud, dóna importància al món dels somnis. Des del punt de vista literari, es proposa l'alliberament del llenguatge del control de la raó i la voluntat i l'ús de recursos com ara les imatges oníriques, les metàfores i les associacions d'idees inesperades.

A Catalunya, el primer manifest surrealista és el Manifest groc, signat per Salvador Dalí, Sebastià Gasch i Lluís Muntanyà el 1928.

3. L'avantguardisme a Catalunya

A Catalunya, els moviments d'avantguarda es desenvolupen entre 1916 i 1934. Es distingien per l'anarquia estètica, encara que no trencaren amb el Noucentisme, perquè aquest no era encara una tradició consolidada. Per això l'avantguarda catalana no és més que una peripècia individual i no hi trobam grups d'autors cohesionats.

En els anys de la I Guerra Mundial Barcelona va ser una de les capitals de l'avantguarda europea i Sitges, punt de trobada dels modernistes, també va ser un focus de creació avantguardista. Les revistes van tenir un paper important en la difusió de les idees avantguardistes i destaquen: Trossos, Monitor, L'Amic de les Arts i Hèlix.

Els dos períodes de l'avantguarda catalana

L'avantguarda catalana es divideix en dos períodes:

  • 1r) De 1916 (publicació de Poemes & Cal·ligrames de Josep M. Junoy) a 1924 (mort de Salvat-Papasseit). Es caracteritza per la influència del cubisme i el futurisme i per la publicació de diverses revistes: Trossos (dirigida per Foix i Junoy, va facilitar l'arribada del cubisme, el dadaisme i el futurisme a Catalunya); Un enemic del poble (dirigida per Salvat-Papasseit) i Arc Voltaic (va publicar poemes de Salvat-Papasseit i Folguera).
  • 2n) De 1925 (Foix comença a dirigir Trossos) a 1934 (dissolució dels grups avantguardistes). És el període en què triomfen les tesis surrealistes, difoses a través de la Revista de Poesia. La plataforma més destacada del moment és la revista L'Amic de les Arts, que va publicar el Manifest Groc. Hi condemnaven la cultura sentimental i populista d'aire romàntic i els seus coetanis noucentistes.

Propugnen una nova vida moderna en què valoren el cinema, l'esport, el jazz...

4. Joan Salvat-Papasseit

Nascut a Barcelona el 1894, en si d'una família proletària, va quedar orfe i va haver de passar una part de la infantesa a l'Asilo Naval, un vaixell-asil del port de Barcelona. En va rebre alguns dels motius de la seva poètica, com les banderoles, els vaixells, les gavines, el mar… Va tenir una formació autodidacta, perquè de molt jovenet ja s'havia d'incorporar al món laboral.

Amb l'ajut d'Eugeni d'Ors aconsegueix entrar d'encarregat a la secció de llibres de les Galeries Laietanes, autèntica aula de formació de l'autor, on llegeix Nietzsche (exaltació triomfal de la voluntat), Maragall (optimisme vital), Gorki (denunciador d'una societat injusta) i Ibsen (revolta contra la burgesia). Va morir el 1924 de tuberculosi.

Interessat per la lluita proletària i amb una actitud vital de rebel·lió, va començar a col·laborar amb la premsa revolucionària. Escrivia llavors en castellà i signava amb el pseudònim de Gorkiano. Aquests escrits van ser aplegats al volum Humo de fábrica. Vers l'any 1918 pateix una primera evolució, perquè abandona la lluita política per dedicar-se a l'ofici de poeta.

Descargar

PDF Word HTML