Avantatges i inconvenients en escales estandaritzades

Enviado por Chuletator online y clasificado en Tecnología Industrial

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,11 KB

L’any 1860 un fabricant de boles de billar L’ivori botons, joies, tecles de piano, boles de billar… John Wesley Hyatt cel·luloide ,successor de la parkesina, l’any 1856 per, Alexander Parkes La majoria dels plàstics s’obtenen a partir dels combustibles fòssils (petroli, gas natural i carbó).L’element químic principal d’aquestes substàncies és el carboni (C) Obtenció dels plàstics combustibles fòssils s’utilitza per al transport (gasolina, gasoil...), per a calefacció (gas natural,butà...), o per generar energia a les centrals elèctriques (carbó...). Aquest procés, anomenat polimerització, es fa a les plantes petroquímiques. propietats tenacitat (no es trenca amb els cops) i lleugeresa.

Lleugers: això ens dóna comoditat a l’hora de carregar i transportar objectes o envasos de plàstic.
Impermeables: podem fabricar teixits que ens protegeixen de la pluja, o canonades que transporten aigua o gas. Aïllants tèrmics: podem fer jerseis amb fibres sintètiques que ens aïllen del fred, o podem aïllar el nostre habitatge per tal d’evitar pèrdues energètiques en calefacció.Aïllants elèctrics: podem protegir-nos d’accidents elèctrics si aïllem amb plàstic els cables de coure.

Resistents a la corrosió i a la intempèrie: podem tenir mobiliari de jardí que no es rovella com el ferro ni es podreix com la fusta. Resistents a moltes substàncies químiques: podem envasar productes químics altament corrosius. Fàcilment conformables: podem fabricar objectes de formes molt diverses ja que en donar-los temperatura es fonen i adopten un estat pastós. Tenaços (poc fràgils): podem fabricar finestres, ampolles o lents d’ulleres resistents als cops.  Poc resistents a esforços: no podem construir amb plàstic estructures (ponts, edificis...) ni objectes (escales de mà, bicicletes...) que hagin de resistir grans esforços. Fotodegradables: l’exposició continuada a la llum solar els degrada i els fa més trencadissos amb el temps.

Additius dels plàstics
Colorants: permeten donar al plàstic el color desitjat.
Escumants: disminueixen molt la densitat, obtenint així plàstics molt lleugers i aïllants.
Plastificants: augmenten la flexibilitat i fan que els plàstics siguin menys trencadissos.
gnífugs: dificulten la combustió del plàstic com, per exemple, en cas d’incendi.

AVANTATGES

INCONVENIENTS

− En ser lleugers, estalviem molta energia en el transport d’objectes de plàstic o de productes envasats en plàstic. A menys pes, menys consum de combustible.

− En tenir un baix punt de fusió, es consumeix

menys energia en el procés de fabricació que,

per exemple, en el cas dels metalls.

− Com a aïllants tèrmics als habitatges, ens

ajuden a estalviar energia en calefacció i

refrigeració.


− No són biodegradables com la fusta o les

fibres naturals. Per tant, com a residu no

desapareixen de manera natural fins passats centenars d’anys.

− Alguns tipus de plàstics poden ser molt tòxics si per eliminar-los es cremen a les

incineradores.

− A causa de la gran varietat de plàstics que

arriben als contenidors, el reciclatge és més

difícil que el d’altres materials com el vidre, el paper o els metalls.




Entradas relacionadas: