Avaluació i Inclusió: Dificultats en la Lectoescriptura

Avaluació d'alumnes amb problemes d'accés al codi

L’enfocament avaluador és complex, i la idea del dèficit (i la consegüent intervenció de l’especialista) pot resultar atractiva. L'avaluació ha de perseguir tres objectius principals:

• Detectar els coneixements previs de l'alumne.
• Situar l'alumne en relació amb el seu procés de construcció alfabètica (fase o etapa).
• Detectar les habilitats relacionades amb la consciència fonològica.

És fonamental identificar tant les potencialitats (què sap fer sol, què fa amb ajuda) com les dificultats (què no sap fer, allò en què necessita suport per avançar). L'avaluació de la consciència fonològica és especialment important i es pot realitzar mitjançant tres tipus d'instruments:

• Rimes
• Síntesi d'unitats
• Segmentació d'unitats

La conclusió de l'avaluació ha de permetre conèixer com aprèn l'alumne, de quins recursos disposa i quins coneixements necessita per continuar progressant.

Referència: fotocòpia "Alumnado con dificultades", p. 65-69, 72.

Avaluació en l'aprenentatge inicial de la lectoescriptura

Sovint, alguns alumnes durant els primers cursos d'Educació Primària llegeixen i escriuen amb escassa habilitat: inverteixen o ometen sons, confonen lletres, separen mots en escriure, inventen paraules, etc. En aquests casos, l'avaluació de la consciència fonològica és imprescindible.

Per entendre un text escrit, cal conèixer la relació so-grafema ("lletra", grafia) i la descodificació, a més de ser capaç de realitzar ambdues tasques de manera àgil i eficaç. Com més àgil sigui aquest procés, més atenció es pot centrar en el contingut del text.

Un lector aprenent utilitza la via fonològica, és a dir, la descodificació síl·laba per síl·laba o lletra per lletra per llegir. Aquest mecanisme també l'empra el lector expert quan es troba amb un mot nou, llarg o difícil. En canvi, el lector expert fa servir principalment la via lèxica: realitza un reconeixement global de la paraula que inclou no només la forma gràfica, sinó també el significat i la informació gramatical o morfosintàctica i d'ús en un context, encara que no sigui una reflexió metalingüística conscient. La mecànica de la lectura es basa en el reconeixement de combinacions freqüents de lletres i paraules, fet que accelera la descodificació.

Inclusió i escola: el rol de l'especialista i el tutor

L'alumne s'ha de sentir integrat en un grup, estimat, valorat i acceptat. També necessita saber que el professorat té expectatives sobre el seu progrés escolar i que li planteja exigències educatives per poder desenvolupar les seves capacitats. L'escola ha de ser inclusiva i proporcionar a tot l'alumnat, sense distincions, l'oportunitat de continuar aprenent dins de l'aula ordinària.

Fins ara ha predominat la visió "experta": un cop detectat el problema, s'acudeix a l'especialista (PT, AL) per al diagnòstic, el tractament i l'orientació. Aquest model, però, margina el professorat, que és el protagonista real de l'ensenyament. A més, el diagnòstic se sol centrar en les dificultats i no en les capacitats de l'alumne. En canvi, el mestre tutor ha de ser un referent constant i ha de fer possible la inclusió efectiva de tots els alumnes en el grup classe.