Avaluació i composició en gimnàstica acrobàtica

Avaluació de l'exercici

La avaluació de l'exercici comença amb el primer moviment gimnàstic, acrobàtic i coreogràfic. La durada ha de ser entre 1:10 i 1:30 min. El jutge comença a cronometrar en el moment que comença el primer moviment. La coreografia ha d'anar acompanyada per música. La durada de la música ha de ser igual a la de l'exercici. Ha de ser una composició no només musical. Sobrepassar l'àrea de terra (12x12) amb qualsevol part del cos comporta una deducció de la nota final. Els moviments han de ser harmònics i estètics en relació amb la música.

Composició

Han d'haver-hi sèries acrobàtiques d'almenys un o més mortals. Sèries gimnàstiques. Sèries acrobàtiques. Canvis harmònics entre elements gimnàstics i acrobàtics. Canvis dinàmics entre parts ràpides i lentes segons la música. Harmonia entre música i moviment. Ús versàtil de l'àrea de terra, diferents direccions. Canvi entre moviments endavant, enrere i laterals, així com moviments en el lloc.

Composició requerida

Inici i final coreogràfic. Dos sèries acrobàtiques (diagonals) constituïdes per 3 elements amb vol. Una d'elles ha de ser una sèrie combinada, on hi ha d'haver un mínim de dos mortals amb diferent tipus d'enlairament. 3 mortals diferents en les dues sèries anteriors. Una sèrie gimnàstica amb tres elements. Una sèrie mixta de tres elements i pot ser gim-acro-gim o acro-gim-acro.

Deduccions específiques

Absència de música o amb veu (1.00 p). Falta d'harmonia entre música i moviment (0.05 p). Exercici no finalitzat amb la música (0.1 p). Falta de variació del ritme i del temps (0.2 p). Sobrepassar la línia de 12 m (0.1 p). Pausa de concentració més llarga de 2 segons (0.1 p)

La carrera

És la primera fase que aporta l'energia necessària per fer el salt. La longitud de la carrera és entre 20 i 25 m. Les dones fan entre 14 i 18 passes. Els homes fan entre 11 i 13 passes. La carrera és progressiva: s'augmenta paulatinament la velocitat fins al volum necessari i després es manté estable 3-4 m abans del trampolí.

Avantsalt

És la fase de estabilització de la velocitat. La longitud és entre 1,5 m i 2,5 m depenent de la velocitat de la carrera. Avantsalt o presalt és baix i pla.

Batuda

És l'embranzida de les cames sobre el trampolí, aprofitant l'energia que ha proporcionat la carrera: Entrada: recolzant la planta dels peus simultàniament es flexionen els genolls, els braços es situen a baix i lleugerament darrera del maluc. Extensió ràpida de les cames i tot el cos acompanyant amb el llançament dels braços endavant i a dalt.

Primer vol

L'alçada depèn del tipus de salt que realitza el/la gimnasta. El moviment del centre de gravetat (CG) transcorre segons la trajectòria parabòlica.

Repulsió

El contacte es realitza obligatòriament sobre ambdues mans, casi al mateix temps s'inicia el moviment de impulsió. L'embranzida serà enèrgica i breu. Els braços no es poden doblegar.

Segon vol

És la fase posterior a la repulsió en la que el cos del gimnasta s'eleva per sobre el poltre. És la fase més important del salt en la qual es realitzen els moviments més complicats i de major exigència.

Recepció

Ha de ser estable, equilibrada i sobre els dos peus. És convenient realitzar-la amb els genolls semiflexionats i lleugerament sobre les puntes dels peus per suavitzar l'impacte de la caiguda. Immediatament després es recolza la totalitat de la planta dels peus i s'estira el cos.