Primers Auxilis: Valoració, Triatge i Atenció a Víctimes

Què fer en cas d'accident?

Un accident és un succés involuntari i sobtat que ocasiona danys en les persones (lesions), béns materials o el medi ambient. Els accidents es poden classificar segons la seva gravetat: sense danys, lleus, greus o mortals.

Les seves conseqüències variaran molt en funció del context en el qual es produeixin, així com del nombre de persones i/o béns afectats. Es poden produir a la llar, a la feina (laborals), durant la conducció (trànsit), practicant esport, al carrer, etc.

Com actuar davant d'un accident?

1. PROTEGIR: Autoprotecció, protecció de l'entorn i de la víctima.

2. AVISAR: Trucar al 112 i donar la informació de l'accident (ubicació, nombre de ferits, estat de les víctimes, etc.).

3. SOCÓRRER: Realitzar una valoració primària de l'estat de la/les víctima/es: comprovar consciència i respiració.

• 3.1. Valoració primària: Consciència, respiració i pols. Actuar segons la situació assegurant que les vies aèries es mantinguin obertes. Controlar les hemorràgies.
• 3.2. Valoració secundària: Tractar les ferides i cremades greus. Immobilitzar les lesions en articulacions i ossos. Aplicar el tractament adient per a qualsevol altra lesió o afecció. Observar i anotar els signes vitals.

Valoració inicial de l'accidentat

Valoració primària i secundària de l'accidentat. Signes i símptomes de compromís vital. Valoració i seguiment de les constants vitals.

Valoració primària i secundària

L'avaluació inicial de l'estat de la víctima consisteix a fer una valoració global dels seus signes vitals i condició física, amb l'objectiu de:

• Determinar les seves lesions.
• Establir les prioritats d'actuació.
• Adoptar les mesures necessàries en cada cas.

Valoració primària

És la valoració que realitzem en el mateix moment de socórrer (PAS) a la víctima. Consisteix a comprovar aquelles situacions que suposen un perill imminent (risc vital):

• Signes vitals (consciència, respiració, circulació).
• Obertura via aèria.
• Atendre hemorràgies.

S'aplica el protocol XABCDE.

Valoració secundària

És la valoració que es porta a terme després de la valoració primària, quan estem segurs que la víctima ja està fora de perill immediat. La valoració secundària té com a objectiu explorar la víctima ordenada i detalladament des del cap fins als peus. Aquesta valoració permetrà examinar amb detall a la víctima i obtenir una informació més completa de l'accident.

Important: A més a més de l'avaluació secundària, cada cert temps farem una reavaluació primària (XABCDE).

Explorarem

• Cap: Aspecte de la cara, ferides sota el cabell i la cara, presència d'epistaxi (nas) o otorràgia (orella) i lesions als ulls.
• Coll: Cal tractar amb molta cura i evitar manipular. En cas d'haver de moure la víctima, cal mantenir l'eix cap-coll-tronc com un bloc rígid i estable.
• Tòrax: Ferides, dolor, palpar per comprovar si està dur o tou, per descartar lesions internes.
• Extremitats: Moure-les el mínim possible, comparar ambdós membres, buscar ferides, punts sagnants i/o deformacions, explorar la sensibilitat i el moviment per descartar lesions de la medul·la espinal.
• Esquena: Sospitar de fractures vertebrals i/o lesions medul·lars segons el mecanisme de l'accident.

Anatomia i fisiologia bàsica

Les constants vitals

Són signes mesurables i quantificables que ens indiquen l'estat d'òrgans i funcions vitals. A banda, també caldrà portar a terme una valoració neurològica per avaluar l'estat de consciència de la víctima.

La temperatura

Normal: 36ºC-37ºC. La unitat de mesura són els graus.

• Hipotèrmia (
• Hipertèrmia (>37,1ºC)
  • Febre o pirèxia (38-40ºC)
• Atenció Immediata: 41ºC
  • Hiperpirèxia (>40ºC)

Es mesura amb un termòmetre (axil·lar, rectal, oral o timpànic). Si no disposem de termòmetre:

• Posant el dors de la mà sobre la pell de la persona.
• Comparant la seva temperatura amb la teva.

La respiració

Hem d'observar: La freqüència, el ritme, la intensitat/volum i el dolor que comporta. 12-20 rpm (respiracions per minut).

El pols

Amb els dits índex i del mig de la teva mà sobre el punt corresponent de l'artèria triada, comprimint cap a l'os.

• No es pot prendre amb el dit polze, ja que aquest té pols propi.
• Els dits s'han de situar prop d'una artèria i pressionar suaument contra una estructura interna ferma, normalment un os, per poder sentir el pols.
• Durant la mesura de freqüència cardíaca no només hem de comptabilitzar el nombre de batecs per minut, també cal valorar si són rítmics o arrítmics i si són forts o febles.

Hem d'observar: La freqüència (60-80 batecs per minut), el ritme (rítmic/arrítmic) i la intensitat (fort/feble).

La pressió arterial

La pressió o tensió arterial és la pressió que exerceix la sang contra les parets de les artèries. Es mesura amb un esfigmomanòmetre (i, en cas de ser manual, caldrà també un fonendoscopi). Valors normals:

• Mínima (diastòlica): 70-90 mmHg.
• Màxima (sistòlica): 120-140 mmHg.

La valoració neurològica

Es tracta d'avaluar el nivell de consciència: estat en què l'individu s'adona de si mateix i de l'entorn que l'envolta, fent-lo estar en ple ús dels seus sentits i facultats. L'alteració de la consciència es pot produir per múltiples causes i, en funció de l'origen, durada i símptomes, l'actuació que caldrà portar a terme serà una o una altra. Les alteracions de la consciència van des de la lipotímia fins al coma. Per valorar el nivell de consciència es pot seguir l'escala A (pacient alerta) V (estimulació verbal) D (respon a dolors) N (no respon).

Què és el triatge?

Sistema de classificació de les víctimes. Es classifiquen segons la seva gravetat i pronòstic. Es realitza en circumstàncies amb un gran nombre d'afectats i en què els recursos humans i materials són limitats.

Fases del triatge

Objectius i principis del triatge

Objectius:

• Actuar amb rapidesa.
• Classificar els ferits segons el grau de gravetat.
• Atendre les víctimes de major gravetat.
• Facilitar als equips de rescat una visió global de la situació.

Principis del triatge: Salvar el major nombre de vides fent un ús eficient dels recursos de què es disposa. Es dona més prioritat a l'interès col·lectiu que a l'individual.

Característiques del triatge

El triatge ha de ser ràpid, precís, continu i basar-se en el termini terapèutic, per tal d'atendre el major nombre de víctimes possible.

Termini terapèutic: temps màxim de tractament a un pacient.

• Mortals: 30 segons.
• Lleus: 1 minut.
• Greus: 3 minuts.

Si es dubta en la classificació d'una víctima, s'assignarà a la categoria més greu.

Elements necessaris per al triatge

• Personal qualificat.
• Una persona responsable del triatge.
• Material adequat per tractar els pacients.
• Àrees segures i accessibles.

Tipus de triatge

Són molt variats i depenen de diferents factors:

• Nombre de víctimes.
• Gravetat.
• Número i distància dels hospitals més propers.
• Grau d'entrenament del personal.

Categories clàssiques del triatge

Targeta de Triatge

• Identifica cada víctima segons la seva situació vital.
• Les més utilitzades són les targetes MET TAG (codi cromàtic internacional).
• Avantatges: Eviten les evacuacions de forma indiscriminada, controlant l'ordre i quines víctimes van a cada centre assistencial.
• Inconvenients: No sempre estan disponibles, ni ofereixen informació completa de l'evolució de les víctimes.

Model de triatge

Ens centrarem en els dos models funcionals, basats en les funcions vitals: