Primers auxilis i socorrisme: guia bàsica per emergències

Introducció

EMERGENCIA → EMERGE / URGENCIA → URGE

El primer auxili és una atenció que presta una persona, en principi preparada, a un lesionat i que serveix per estabilitzar o recuperar la vida d'aquella persona. En aquest document tractarem primers auxilis que no són vitals (traumatismes, torçadures, etc.).

Aquestes emergències poden presentar-se de dues maneres: ocasió casual (espontània) i ocasió controlable (factors controlables). Un primer auxili es pot prevenir, però cal molta atenció per evitar lesions, malalties o errors amb el material.

Cal actuar amb les següents característiques:

• Ràpid: els primers moments són importants.
• Actuar sempre (no socórrer potser penalitzat).
• Classificar: gravetat, edat, nombre d'accidentats.
• Ajudar i acompanyar; ideal no socórrer més d'una persona a la vegada.

En acabar, cal trucar al 112 i informar els professionals de la situació.

Unitat didàctica 1

1. Principis generals del socorrisme

Diàleg del socorrista:

• Estar tranquils; avisar als professionals.
• Avaluar la situació i neutralitzar el risc per evitar més accidents.
• Deixar la persona ferida estirada sobre l'esquena si és possible.
• Tocar la persona amb cura i evitar canvis innecessaris de posició.
• Examinar detingudament les ferides.
• No fer més del necessari.
• Mantenir la temperatura corporal de la persona.
• No donar beguda a una persona que hagi perdut el coneixement.
• Tranquilitzar la persona ferida.
• Evacuar el ferit a l'hospital en posició horitzontal si cal.

Pautes generals d'actuació davant d'un accident (PAS)

1. Protegir → protegir l'accidentat i a un mateix.
2. Avisar → serveis d'atenció.
3. Socórrer → atendre l'accidentat.

El número d'emergències és el 112; serveix per a tothom, permet geoposicionament i s'utilitza per a qualsevol situació d'emergència.

Criteris de valoració general d'un accident

1. Exploració primària
   • Consciència
   • Respiració
   • Pols
2. Manteniment de les funcions vitals
3. Exploració secundària
   • Tamany de les pupil·les
   • Control de la respiració
   • Circulació
4. Tractament definitiu

Exploració primària

Exploració de la consciència → "Què li passa?", "Què sent?", "Es troba bé?"

• Si contesta → passar a exploració secundària.
• Si no contesta → estimular, avisar i comprovar la respiració.

Exploració de la respiració → vista (moviment del tòrax), oïda (escoltar sortida d'aire), tacte (sentir l'aire calent a la cara).

• Si respira → exploració secundària.
• Si no respira → iniciar reanimació cardiopulmonar (RCP).

Exploració del funcionament cardíac → pols arterial (artèria caròtida) amb dits índex i mig.

• Si hi ha pols → exploració secundària.
• Si no hi ha pols → reanimació cardiopulmonar i massatge cardíac.

Exploració secundària

Examen neurològic bàsic:

• Nivell de consciència
• Pupil·les
• Estat respiratori
• Estat circulatori

Explorar: cap i coll; tòrax i abdomen; extremitats.

1. Examen neurològic bàsic (escala AVPU)

• A → ALERTA: pacient conscient que respon a tots els estímuls.
• V → RESPOSTA VERBAL: pacient semiinconscient que reacciona a estímuls verbals.
• D → RESPOSTA AL DOLOR: pacient que reacciona als estímuls dolorosos.
• N → NO RESPOSTA: pacient inconscient que no respon a cap estímul.

1.1 Pupil·les

• Tamany: contraïdes = miosi / dilatades = midriasi.
• Reactivitat (llum): sí = reactives / no = areactives.
• Simetria: iguals = isocoria / diferents = anisocoria.

1.2 Estat respiratori

• Freqüència respiratòria: normal 12-20 respiracions/min; taquipnea > 20/min; Bradipnea < 12/min.
• Ritme respiratori: rítmic/regular o no rítmic/irregular.

1.3 Estat circulatori

• Freqüència cardíaca: normal 60-100 bpm; taquicàrdia > 100 bpm; bradicàrdia < 60 bpm.

Cap i coll

Signes de fractura cranial:

• Hemorràgies a les oïdes (otorràgia).
• Hemorràgies nasals.
• Hematomes als ulls.

Altres lesions: ferides al cap i cara, lesions oculars, fractures nasals o del maxil·lar, contusions, etc. Cal manipular el coll amb molt de compte.

Tòrax i abdomen

Tòrax: lesions traumàtiques amb dolor toràcic a nivell de les costelles i l'estern.

Abdomen: lesions traumàtiques, dolor abdominal, rigidesa i possible hemorràgia interna.

Extremitats

• Ferides sagnants.
• Contusions.
• Punts dolorosos.
• Deformitats o símptomes de fractures.

Farmaciola

Consideracions generals:

• La farmaciola té dos elements a considerar: el contenidor i el contingut.
• El contingut de la farmaciola serà molt similar en tots els casos, tot i que admet ajustaments. També hi ha d'haver medicaments segons normativa.

Diferència entre medicament i antibiòtic

• Patògens → microorganismes externs que ens invaden: virus i bacteris.
• Sapròfits → microorganismes beneficiosos per al nostre organisme.
• Els antibiòtics són medicaments específics per combatre bacteris.
• Els medicaments en general actuen sobre malalties i lesions, en molts casos tractant la simptomatologia.

Característiques de la farmaciola

• Conservar en temperatura neutra, sense fred ni calor extrems.
• No a l'abast dels nens.
• Revisió periòdica: caducitats, cada medicament en el seu embalatge; no deixar càpsules soltes.

Material de la farmaciola

Material de cura → cotó, gasses, tiretes, vendes…

Material auxiliar → tisores, termòmetre, pinces, xeringues, manta tèrmica, goma elàstica…

Material mèdic → medicaments:

• Analgèsics → serveixen per alleujar el dolor.
• Àcid acetilsalicílic (aspirina) → per dolors lleus; pot augmentar el risc d'hemorràgia.
• Paracetamol → analgèsic i antipirètic d'ús habitual.
• Ibuprofèn → antiinflamatori.
• Anti-inflamatoris → alguns no són indicats per via oral segons la situació; Thrombocid no és antiinflamatori.
• Antihistamínics → existeixen preparats tòpics (pomades) per reaccions locals; redueixen l'acció de la histamina.
• Desinfectants → alcohol, aigua oxigenada, etc.
• Antisèptics → ajuden a cicatritzar; un component bàsic pot ser l'iode.
• Altres → Fortasec, Biodramina (només per mareig), medicació per l'asma si és prescrita.

Teixits i pell

Teixits → recobriment. La pell de l'ésser humà és una barrera molt protectora; aïlla de l'exterior i permet mantenir la termoregulació del cos.

Infecció → pot entrar per qualsevol orifici.

Microorganismes i asepsia

Microorganismes: n'hi ha de bons per a la nostra salut i, en molts casos, viuen amb nosaltres (sapròfits). N'hi ha que reforcen les defenses contínuament.

• Patògens → són virus i bacteris que venen de fora i ens afecten.
• Asepsia → inexistència de microorganismes patògens en un entorn o superfície.