Primers Auxilis Psicològics (PAP): Guia per a Emergències

1. Què són els Primers Auxilis Psicològics (PAP)?

Els Primers Auxilis Psicològics (PAP) són un conjunt d’estratègies senzilles de suport psicològic que el/la socorrista proporciona a la víctima mentre l’atén.

• Es duen a terme seguint una seqüència molt ràpida.
• Es basen en una comunicació efectiva i empàtica entre la víctima i el/la socorrista.
• L’atenció en primers auxilis:
  • Va més enllà de protocols o algorismes.
  • S’ha d’entendre com un suport integral a la persona.

2. Reaccions Psicològiques en Situacions d’Urgència

2.1. Reaccions de la Víctima

• La inquietud intensa pot impedir reaccions ràpides i adequades.
• Algunes persones són incapaces de decidir si accepten o rebutgen l’ajuda.
• Altres poden mantenir serenitat suficient i col·laborar en les cures.

2.2. Reaccions dels Acompanyants

• Frustració: en veure el patiment de la víctima i no poder ajudar.
• Culpabilitat: per haver causat o no haver evitat l’accident, o per no saber ajudar.
• Agressivitat: en persones amb aquest tret de personalitat.
• La majoria mantenen una capacitat funcional suficient per col·laborar.

2.3. Reaccions del Socorrista

• Pot experimentar sorpresa i dificultats per afrontar la situació.
• Ha de recordar els coneixements i habilitats apreses.
• Si els resultats no són els esperats, pot aparèixer:
  • Insatisfacció o culpabilitat.
  • Angoixa per l’impacte emocional.
• Pot necessitar suport extern per assimilar el que ha passat.

3. La Comunicació Efectiva en Primers Auxilis

3.1. El Procés Comunicatiu

Inclou els següents elements:

• Emissor i receptor, amb feedback o retroacció.
• Missatge, tant verbal com no verbal.
• Canal pel qual es transmet.
• Context, és a dir, l’ambient físic i emocional.

3.2. Recursos Comunicatius en l’Atenció Urgent

La comunicació ha de ser:

• Tècnicament eficaç.
• Base del suport psicològic.
• Facilitadora de l’assistència.
• Directa i centrada en el problema.
• Cal utilitzar tots els recursos comunicatius disponibles.

4. Prestació dels Primers Auxilis Psicològics

4.1. Aproximació a la Víctima

Pautes clau:

• Situar-se a una distància propera.
• Parlar amb veu càlida, volum adequat i bona vocalització.
• Dir el nom del socorrista i explicar que és allà per ajudar.
• Informar si els serveis d’emergència han estat alertats.
• Preguntar amb tacte què ha passat i com se sent.

4.2. L’Escolta Activa

• Permet identificar emocions i preocupacions.
• Mentre es realitza l'avaluació urgent, cal utilitzar:
  • Escolta activa.
  • Observació del llenguatge no verbal.
  • Empatia.
• Sentir-se escoltat/da ajuda a alleujar el patiment.
• Cal preservar la intimitat de la víctima.

4.3. Pautes per a la Prestació de l’Ajuda

• Transmetre confiança i tranquil·litat.
• Parlar mentre s’explora la víctima crea confiança.
• Fer-li entendre que les seves reaccions són normals.
• Si hi ha molta ansietat, aplicar tècniques senzilles d’autocontrol.
• La víctima ha d’estar tranquil·la abans de demanar consentiment per actuacions de risc.
• Acompanyar-la fins que arribin els professionals.
• Si la persona s’està morint, no deixar-la sola.

5. El Balanç de l’Actuació del Socorrista

• Després de l’ajuda poden aparèixer emocions intenses.
• Una vegada finalitzada l’ajuda és convenient:
  • Fer balanç de les pròpies actuacions.
  • Practicar relaxació o autocontrol si hi ha ansietat.
  • Buscar suport psicològic professional si l’angoixa continua.
• Recordatori final: si has fet el que has pogut, no se’t pot demanar més.