Primers auxilis: intoxicacions, picades i emergències

Intoxicació

Intoxicació: L'efecte nociu d'un agent químic sobre una persona que l'ha ingerit, inhalat o absorbit a través de la pell.

1. Abelles, vespes i abellots

Procediment:

1. Treure el fil o l'estilet si queda a la pell; cal fer-ho amb cura perquè el verí no empitjori la reacció.
2. Apropar una font de calor intensa a la pell picada durant un minut (si aquesta mesura és la recomanada segons protocols locals).
3. Reduir el dolor aplicant una compresa humida o gel a la zona afectada.
4. Proposar a la persona que s'apliqui una pomada de cortisona si és apropiat.

2. Picadura de paparra

Procediment: Treure la paparra com més aviat millor. Posar-hi a sobre cotó o un drap mullat en alcohol per atordir-la i arrencar-la amb cura amb unes pinces.

3. Mossegada de serp

Procediment:

• Rentar i desinfectar la ferida.
• Aplicar un embenat lleugerament compressiu a l'extremitat afectada.
• Aplicar fred i immobilitzar l'extremitat.
• Tot seguit, portar la víctima a l'hospital.

4. Mossegada d'animals

Procediment:

1. Cal rentar la ferida en dos temps amb un bon raig d'aigua de l'aixeta durant prou estona.
2. Després, amb cura, rentar fent servir aigua i sabó.
3. Buscar avaluació mèdica.

5. Picadura de medusa

Procediment:

• Rentar la zona picada amb aigua salada.
• Extreure de la pell qualsevol resta de tentacle, vigilant de protegir-se els dits.
• Aplicar fred durant 15 minuts.
• No fregar la zona afectada.
• Si l'estat no millora, portar la persona a l'hospital.

Reaccions al·lèrgiques

Reacció al·lèrgica

Reacció al·lèrgica: Reacció intensa del sistema immunitari de la persona contra un agent estrany que no és perillós per a la majoria. Símptomes: urticària, picors, edemes, inflamació nasal i de la gola, dificultat respiratòria, etc.

Reacció anafilàctica

Reacció anafilàctica: Reacció al·lèrgica general, molt intensa i d'inici ràpid. Pot presentar:

• Afectació de la pell i mucoses.
• Afectació digestiva.
• Afectació respiratòria.
• Afectació general amb risc vital.

Infart agut de miocardi

Infart agut de miocardi: És la mort d'una part del teixit del cor per manca de reg sanguini. Provoca un dolor intens i opressiu al centre del pit.

Actuació:

• Si la persona és inconscient: seguir el protocol de suport vital bàsic.
• Si la persona és conscient: mantenir-la en repòs, en posició semiasseguda.

Dificultat respiratòria

Dificultat respiratòria: Sensació de manca d'aire suficient. El terme tècnic per a aquesta alteració és dispnea.

Alteracions neurològiques

Pèrdua de consciència

Commoció: És el bloqueig sobtat de les funcions cerebrals, especialment de la consciència, causat per un traumatisme, generalment al cap.

Desmai: És una pèrdua sobtada de la consciència, motivada per una disminució transitòria del reg sanguini del cervell.

Alteracions motores i sensitives

Alteracions motores: Dificultats per moure les extremitats, per parlar o per fer qualsevol altra acció motora.

Alteracions sensitives: Sensacions estranyes en determinades zones o, fins i tot, la pèrdua de sensació en aquestes regions.

Convulsions

Convulsions: Són contraccions sobtades, involuntàries i energiques dels músculs esquelètics.

Epilepsia i altres manifestacions

Epilepsia: És una malaltia crònica del cervell; la manifestació més comuna són els atacs epilèptics generalitzats, que combinen convulsions tòniques i clòniques i pèrdua de consciència.

Atac histèric: És un trastorn neuròtic que s'expressa sovint com una cerca d'atenció dels altres i que pot necessitar tractament continuat amb un psiquiatre; l'atac histèric és una de les seves possibles manifestacions.

Alteracions de la glucosa

Hipoglucèmia: És el descens de la concentració de glucosa a la sang per sota de les concentracions normals.

Hiperglucèmia: És l'augment de la concentració de glucosa a la sang per sobre de les concentracions normals.