Primers Auxilis: Guia Completa d'Actuació en Emergències

Àrea de Salvament

La zona on s'ha produït el succés i on es duu a terme la recerca i el salvament de les víctimes és: Àrea de salvament.

Farmaciola

En una farmaciola: El termòmetre és un element addicional.

Inspiració

En la inspiració:

• Entra aire dins dels pulmons.
• Hi ha contracció del diafragma.
• Hi ha contracció dels músculs intercostals.

Àrea de Socors

La zona on es concentren els ferits i per això s'anomena “niu de ferits” és: Àrea de socors.

Normes Generals en Primers Auxilis

Són normes generals d'actuació en primers auxilis: Reconèixer l'emergència.

Mobilització: Arrossegament pels Canells

Arrossegament pels canells és una mobilització: Víctima no col·laboradora, 1 rescatador.

Lligaments

Uneixen els ossos entre si: Lligaments.

Disc Intervertebral

La funció del disc intervertebral és: Donar certa flexibilitat.

Cèl·lules de Glia

Les cèl·lules que tenen com a funció el sosteniment de cèl·lules nervioses es diuen: Cèl·lules de glia.

Tècniques de Mobilització de Víctimes

Víctima Col·laboradora

• Acompanyament preventiu: La tècnica consisteix a passar el braç per sota l’aixella de la víctima, subjectar-lo per sobre del canell per evitar el desplaçament i mantenir la tensió al braç per si patís una pèrdua d’equilibri.
• En crossa per sobre de l’espatlla del rescatador: S’ha de col·locar un dels braços de la víctima al voltant del coll del rescatador, subjectant el canell de la víctima per evitar que s’esmunyi. Es passarà el braç del rescatador que estigui lliure al voltant de la cintura, agafant-se al cinturó o els pantalons de la víctima. S’ha de mantenir tens el punt d’agafada per evitar caigudes davant d’una possible pèrdua de consciència.
• Als braços: Aquesta tècnica es fa servir amb víctimes que presenten una disminució del nivell de consciència, el pes de les quals pot suportar-lo el rescatador. Consisteix a subjectar la víctima per l’esquena i pels genolls, el rescatador ha de flexionar les cames i mantenir l’esquena recta per evitar lesions per càrrega.
• Damunt l’esquena o a collibè: Aquesta tècnica és igual que l’anterior, però amb la diferència que la càrrega es reparteix.

Víctima No Col·laboradora

• Arrossegament axil·lar: El rescatador flexiona els genolls i manté l’esquena recta. Tot seguit, es passaran els braços del rescatador per sota les aixelles de la víctima i se subjectaran els canells per evitar desplaçaments. Finalment, el rescatador intentarà fer servir el seu propi cos per realitzar la tracció.
• Arrossegament pels peus: Si no és possible fer la tècnica anterior, es col·locarà la víctima panxa enlaire, amb els braços entrellaçats. Posteriorment, se la subjectarà per sobre dels turmells i es farà la tracció fent servir el propi cos.
• Arrossegament pels canells: Cal lligar els canells de la víctima amb un mocador ample i passar les seves mans sobre el coll del rescatador, que es col·locarà a cavall sobre la víctima i es mourà a quatre grapes. No es pot utilitzar amb persones obeses.
• Mètode del bomber: Consisteix a col·locar-se al davant de la víctima, flexionar l’esquena, agafar el canell de la víctima i estirar-la per centrar-la damunt l’esquena del rescatador. L’altra mà es passarà al voltant de la cuixa de la víctima, entre les cames, carregant el pes sobre l’esquena. Finalment, el rescatador es posarà dempeus, tot aixecant la víctima i deixant el pes equilibrat damunt de les seves espatlles. La mà que queda lliure servirà de suport al rescatador per elevar-se.

Què és el Triatge?

El triatge es defineix com el procediment destinat a obtenir una classificació de les víctimes en unes determinades categories en funció del pronòstic vital per, d’aquesta manera, poder prioritzar-ne l’atenció i el tractament.

Classificació de les Víctimes segons el Triatge

Primera Classe de Triatge (Etiqueta Vermella)

També anomenada emergència, primera categoria, extrema urgència, o prioritat u. A aquesta categoria pertanyen les víctimes que presenten lesions que han de ser ateses al mateix lloc on han estat identificades i per poder resoldre les situacions que posen en perill la vida de la víctima, com ara:

• Lesions penetrants al tòrax.
• Traumatismes toràcics amb lesions penetrants.
• Contusions pulmonars greus.

Segona Classe de Triatge (Etiqueta Groga)

També anomenada urgent, de segona categoria, molt greu o prioritat dos. Les víctimes presenten lesions que poden trigar a ser ateses, en principi, unes sis hores, la qual cosa permet traslladar la víctima a àrees de socors. Les lesions principals d’aquest tipus són:

• Fractures obertes.
• Lesions produïdes per atrapament, sobretot en braços i part superior del cos amb ferides en què es veu l'os.
• Politraumatismes.
• Cremades amb lesions d’un 20%.

Tercera Classe de Triatge (Etiqueta Verda)

També anomenada no urgent, tercera categoria, menys greu o prioritat tres. Les víctimes poden trigar a ser ateses en terminis superiors a sis hores, sense presentar risc de mort. Les lesions més representatives d’aquest tipus són:

• Ferides musculars i fractures d’ossos llargs.
• Contusions toràciques.
• Luxacions.

Quarta Classe de Triatge (Etiqueta Negra/Grisa)

També anomenada no assistència, quarta categoria, morts o prioritat quatre. Les víctimes presenten lesions com ara: ACR no presenciada, TCE amb sortida de massa encefàlica i destrucció multiorgànica. En aquesta categoria de triatge ja no es pot fer res per salvar la vida de la víctima, per tant, serà el grup amb menys prioritat d’atenció.

Àrea de Triatge en Casos de Catàstrofe

En casos de catàstrofe com aquest es delimiten àrees. En quina àrea creus que es farà el triatge de les víctimes? En què consisteix aquesta àrea?

En l'àrea de socors.

Està situada a les immediacions de l’àrea de salvament i és el lloc on es concentraran els ferits (per això també s’anomena «niu de ferits») i se’n farà el triatge. Els serveis sanitaris desenvolupen la seva activitat en aquesta àrea.

L’àrea de socors està formada per:

• L’àrea de classificació, on es fa el triatge de les víctimes.
• La cleda o el lloc on es porten els ferits il·lesos, un cop classificats.
• L’espai per socórrer, el punt mèdic avançat (PMA) o hospital de campanya.
• El lloc de càrrega d’ambulàncies.

Hospital de Campanya o Punt Mèdic Avançat (PMA)

Està constituït per diversos elements assistencials que permeten donar un suport mèdic avançat a múltiples víctimes, estabilitzant-les perquè puguin suportar el transport.

Hi ha diferents tipus de formacions sanitàries que poden constituir-se com a PMA. La més efectiva és una tenda de desplegament ràpid sobre la qual se situen els elements d’atenció mèdica urgent, en general medicació, sèrumteràpia, material d’immobilització, senyalització i transport.

El seu disseny presenta algunes característiques, com ara una bona identificació, una bona accessibilitat, amb entrades fàcils i la possibilitat de distribuir les víctimes per criteris de gravetat.

Si no es disposa d’aquesta tenda, pot formar-se un PMA mitjançant l’aproximació de diversos vehicles especialitzats en l’atenció a pacients en estat crític (UVI mòbils), tot deixant el transport de les víctimes per a les ambulàncies convencionals.

Les principals funcions del PMA són:

• El control del transport de les víctimes des de l’àrea de salvament fins l’àrea de socors. Aquest primer transport d’evacuació de les víctimes es coneix com a primera roda d’evacuació.
• El triatge, que correspon a la selecció i classificació primera de les víctimes.
• L’assistència, reanimació i estabilització de les víctimes.
• L’inici de la roda d’evacuació cap al PMA. També s’anomena segona roda d’evacuació.
• Un cop carregat el pacient al mitjà de transport adient, se’l traslladarà a l’hospital indicat pel centre coordinador. És l’anomenada tercera roda d’evacuació.

Diferència entre Luxació, Esquinç, Contusió i Fractura

• Contusió: Lesió produïda per un impacte en la pell sense arribar a trencar-la.
• Esquinç: No hi ha lesió a la pell, és un allargament excessiu o trencament dels lligaments que uneixen una articulació.
• Fractura: Ruptura d'algun os. Pot ser oberta si es produeix una ferida en trencar-se la pell o tancada quan no hi ha ruptura de la pell.
• Luxació: Separació permanent de les superfícies articulars dels ossos que conformen una articulació.

Immobilització del Braç en Cas de Luxació

Quin mètode de fortuna creus que s'utilitzarà per immobilitzar el braç d'alguna víctima que ha patit una luxació?

Per a lesions de canell i braç:

• Demanar a la víctima que s’aguanti el braç afectat i el creui per sobre el pit.
• Col·locar-lo de tal manera que el canell quedi lleugerament elevat respecte del colze. Si és necessari, ajudar la víctima a fer la maniobra.
• Fer un triangle amb el mocador i introduir-ne la punta pel buit que hi ha a sota del colze (entre el braç i el pit, a l’altura d’aquest darrer). El mocador estarà dividit en dues parts: la part de dalt, que va des del braç afectat al coll de la víctima, deixant caure la punta cap a la part del darrere de l’esquena, i la part de baix, que actuarà com a base, tot subjectant el braç des del colze fins als artells de la mà.
• Fer un nus als extrems del mocador en un lateral del coll, i no pas damunt la columna perquè resulta molt incòmode.
• La part sobrant del mocador de la zona del colze es retorcerà i s’introduirà per dins, sense estrènyer, perquè el colze quedi ben subjecte. Si no es disposa d’un mocador, també es pot fer un cabestrell amb l’ajut d’un jersei o amb la mateixa roba del lesionat, tot doblegant-la sobre si mateix i botonant-la.

Exploració Neurològica de les Víctimes

Quina exploració neurològica creus que es farà a les víctimes?

Per tal de valorar el nivell de consciència que presenta una persona, s’utilitza el codi AVDN:

• A: La persona està alerta (ulls oberts de forma espontània, contesta a les preguntes).
• V: Verbal (contesta després d’escridassar-la i sacsejar-li les espatlles).
• D: Dolor (només respon davant d’un estímul dolorós).
• N: No hi ha resposta (nivell de consciència alterat, pot estar en aturada cardiorespiratòria).

També s’han de valorar les pupil·les, perquè donen informació de l’estat cerebral de la persona usuària. Les pupil·les canvien de grandària tot depenent de la quantitat d’oxigen que arriba al cervell, en funció de l’existència de traumatismes cranials, ingestió de fàrmacs, drogues…