Primers auxilis: Guia bàsica per a emergències

Primers auxilis: Guia bàsica

Protegir: Protegir-se a un mateix, protegir l'entorn i protegir la víctima al lloc on s'ha produït l'accident.

Alertar: Avisar als serveis d'emergències trucant al 112.

Socórrer: les víctimes accidentades o malaltes, sempre tenint en compte que davant del dubte és millor no actuar.

Avaluació primària

Reconèixer situacions que suposen un risc vital per a la víctima.

Un cop valorat l'estat de consciència de la víctima (respon/no respon?).

A través de la valoració de l'ABC:

• A: Airway (via aèria): examinar canals respiratoris.
• B: Breathing (Respiració): explorar la respiració de la víctima (veure, escoltar).
• C: Circulation (Pols): valorar existència d'hemorràgies, per aturar-les de forma immediata.

Avaluació secundària

Es realitza quan la víctima es troba fora de perill immediat i s'ha completat la valoració primària.

Té com a objectiu explorar la víctima ordenadament i detalladament des del cap fins als peus.

Identificació de lesions existents o potencials.

Anamnesi: malalties prèvies, medicació, al·lèrgies, símptomes actuals.

Buscarem ferides, cremades, fractures…

Exploració de la víctima

1. Cap: ens fixarem en l'aspecte de la cara, buscarem ferides o contusions. Epistaxi o otorràgies, lesions als ulls, Temperatura, Color mucoses.
2. Coll: S'ha de tractar amb molta cura, no moure la víctima de no ser estrictament necessari (mantenir eix cap-coll-tronc).
3. Tòrax: buscar ferides o deformacions. Valorar moviments respiratoris.
4. Abdomen: buscar ferides, localitzar el dolor si n'hi ha, palpar si està dur o tou.
5. Extremitats: mobilitzar el mínim possible, comparar ambdós membres, buscar ferides, punts sagnants i deformacions.
6. Esquena: segons el tipus d'accident sospitarem de fractures vertebrals i/o lesions medul·lars (per tant, no moure la víctima).

Posicions bàsiques

Posició lateral de seguretat (PLS)

• Estat de la víctima: Per a víctimes sense consciència, però que respiren.
• Descripció de la tècnica: És la posició d'espera indicada per a persones inconscients no traumàtiques que respirin, amb la finalitat de controlar el vòmit i l'ofegament evitant la caiguda de la llengua cap enrere. La posició ha de ser estable, propera a una posició lateral, amb el cap inclinat cap avall i evitant la pressió sobre el tòrax que dificultaria la respiració. Aquesta posició garanteix que la víctima respiri amb normalitat.

Posició semiasseguda o Fowler

• Estat de la víctima: Per a víctimes amb insuficiència respiratòria, atac d'asma...
• Descripció de la tècnica: És la posició adequada quan a la víctima li costi respirar, per exemple en un atac d'asma, inhalació de gasos irritants, insuficiència respiratòria, infart... relaxa músculs abdominals i permet l'expansió del tòrax permetent la millora de la respiració. La víctima està asseguda, però inclinada uns 45 graus respecte del terra.

Posició en Trendelenburg

• Estat de la víctima: Per a víctimes amb lipotímia o desmai.
• Descripció de la tècnica: És la posició adequada en cas que la víctima pateixi hipotensió o lipotímia. Consisteix a posar la víctima en decúbit supí amb les cames més elevades (45 graus respecte del pla horitzontal) que el cap per afavorir, per efecte de la gravetat, el retorn venós.

Posició semiasseguda amb cames semiflexionades

• Estat de la víctima: Per a víctimes amb lesió abdominal.
• Descripció de la tècnica: És la posició adequada en cas de ferida abdominal, perquè s'aconsegueix tenir la musculatura abdominal relaxada. La víctima està estirada panxa enlaire amb cames flexionades lleugerament i cap recolzat en coixí o manta.

Posició de decúbit supí

• Estat de la víctima: Per a víctimes a les quals cal fer reanimació cardiopulmonar (RCP). La víctima està estirada panxa enlaire.
• Descripció de la tècnica: És la posició indicada quan es vulguin fer compressions cardíaques. La víctima està estirada panxa enlaire.