Autors i Obres de la Literatura Catalana de Postguerra (1939-1960)

Pere Calders (Postguerra, Narrativa)

L’any 1936, Pere Calders va publicar el primer recull de contes, El primer arlequí. Les característiques de l’autor són el joc entre la realitat i els elements màgics o sobrenaturals, i l'ús de l’humor i la ironia. Obres destacades: Unitats de xoc, Demà a les tres de la matinada i Aquí descansa Nevares.

Pere Quart (Postguerra, Poesia)

Joan Oliver, conegut com a Pere Quart, va iniciar la seva carrera amb obres satíriques. Va participar en el moviment avantguardista i va publicar el primer recull de poemes, Les decapitacions. Va seguir publicant amb obres com Terra de naufragis i Vacances pagades. En la seva poesia, destaca el to satíric, però després de l'experiència de la guerra i l'exili, tracta temes com el dolor, l'enyorança, la soledat i la mort.

Joan Vinyoli (Anys Seixanta, Poesia)

Va tenir una infantesa plena de dificultats econòmiques. Els seus models poètics van ser el postsimbolisme i la poesia pura de Carles Riba. Per a Vinyoli, la poesia és una eina de coneixement. Utilitza molt el fet d'existir i la fugacitat del temps. Tracta temes com l'amor, la mort i la poesia.

Francesc Parcerisas (Poesia Actual)

És traductor i crític literari. Si bé els seus primers reculls tendeixen al realisme, la seva poesia és molt elaborada. Obres: Triomf del present, Focs d’octubre i Natura morta amb nens.

Maria Mercè Marçal (Poesia Actual)

Poeta i novel·lista, compromesa amb la lluita antifranquista i amb el feminisme. La seva poesia mostra una gran varietat formal i lingüística. Els temes principals són l’amor entre dones, la solitud, la incomunicació i la rebel·lió. Obres: Cau de llunes, Divisa.

Marta Pessarodona (Poesia Actual)

Gran coneixedora de la literatura europea, militant feminista i persona activa en el món de la cultura. Ha fet una important tasca d’estudi i divulgació d’autores. Obres: De setembre, D’animals i plantes.

La Narrativa de Postguerra

La literatura es fa ressò de l’experiència traumàtica que suposa la guerra en tots els àmbits: el dolor provocat pel conflicte bèl·lic, la desfeta d’una pàtria, la pèrdua de llibertats... El sentiment de pèrdua plana en les pàgines de la literatura de postguerra, que des de la visió estrictament personal fa un retrat de la tragèdia col·lectiva. En la narrativa hi predomina la novel·la psicològica, que aprofundeix en els sentiments i pensaments més íntims dels personatges. Alguns autors recorren a la fantasia i als símbols per evitar parlar directament d’una realitat que rebutgen.

Poesia de la Postguerra

La poesia de postguerra segueix les principals tendències del segle XX: el postsimbolisme, la poesia experimental i una poesia de base existencial. La vivència de la guerra i la duríssima postguerra generen una poesia que es lamenta de la situació i es rebel·la contra la injustícia.

Teatre de Postguerra

El teatre fou el gènere més afectat per la repressió durant la primera etapa del franquisme, perquè entre 1939 i 1946 es van prohibir les representacions en català. Josep Maria de Sagarra fou el primer dramaturg que va estrenar, amb les obres La fortuna de Sílvia i Galatea. Tret de Sagarra i d’alguns autors còmics, el teatre català no va arrencar fins que es va crear, l’any 1955, l’Agrupació Dramàtica de Barcelona.

Antígona de Salvador Espriu

És una recreació del mite clàssic que va inspirar la tragèdia de Sòfocles del mateix nom. Espriu escriu la seva obra el marc de 1939, uns quants mesos abans d’acabar la Guerra Civil. Segueix l’esquema argumental de la tragèdia grega, però remarca el tema de la guerra entre germans i la necessitat de reconciliació.