Autors i Obres Essencials del Modernisme Català

Obres Destacades del Modernisme Català

A continuació, es presenta un recull de les obres més significatives d'alguns dels autors clau del Modernisme català, amb una breu descripció de la seva trajectòria i aportacions literàries.

Víctor Català (Caterina Albert i Paradís)

La seva obra fonamental és Solitud, publicada a la revista Joventut (1904-1905). L'obra gira entorn del drama de la protagonista, la Mila, casada amb un home sense cap voluntat, que es troba sola fent d'ermitana enmig d'una naturalesa que li és hostil. El pastor Gaietà, prototip d'heroi modernista, la farà reconciliar-se amb el paisatge que l'envolta. La Mila acaba abandonant l'ermita i el marit. És una novel·la escrita en un llenguatge ruralista i barroc.

També és autora de:

• Drames rurals (1902)
• Un film (3.000 metres) (1918)

Santiago Rusiñol

El seu teatre comprèn diverses obres:

• Obres de caràcter esteticista, que tracten l'enfrontament entre l'artista i la societat:
  • L'alegria que passa (1891)
  • Cigales i formigues (1901)
• Un vessant proper al teatre de denúncia, sobre les guerres colonials:
  • L'heroi (1903)

Rusiñol és més conegut per les obres humorístiques i costumistes:

• Els Jocs Florals de Canprosa (1902)
• L'auca del senyor Esteve (novel·la, 1907; teatre, 1917). Aquesta obra explica, en to de comèdia, l'enfrontament del Ramonet, que vol ser escultor, amb el seu pare, propietari d'una botiga de vetes i fils. En l'escena final es reconcilien abans de la mort del pare, un fet que es pot interpretar com el símbol del pacte entre l'artista modernista i la burgesia.

Més endavant, conrea la novel·la humorística amb:

• El català de la Mancha (1914)
• La Niña Gorda (1917)

Joan Maragall

Important per la seva obra poètica, sense oblidar el concepte de la"paraula viv", els seus articles o l'actitud crítica que mantingué envers la mateixa classe social a la qual pertanyia. Cal destacar la seva tasca com a traductor de Goethe i introductor de Friedrich Nietzsche.

És autor de poemes clàssics com:

• La vaca cega
• Cant espiritual
• Oda a Espanya
• L'oda nova a BCN

Obra Poètica de Maragall

La seva obra poètica està constituïda per cinc llibres:

1. Poesies (1895)
2. Visions i cants (1900)
3. Disperses (1904)
4. Enllà (1906)
5. Seqüències (1911)

En Visions i Cants conté la primera versió d'El comte Arnau, un poema extens que va reprendre en Enllà i Seqüències. Cadascuna de les versions es pot identificar amb etapes de la vida de l'autor: el vitalisme modernista, el catolicisme conservador i les diferències amb les noves generacions noucentistes.

L'obra poètica de Maragall és inseparable del seu concepte de la"paraula viv", que suposava una defensa d'ascendència romàntica de l'emoció en el procés d'elaboració del poema. El poeta havia de retornar la intensitat perduda al llenguatge desgastat per l'ús quotidià.

Joaquim Ruyra

La seva obra, a part de poemes diversos i alguna obra inacabada, es compon de tres llibres de narracions:

• Marines i boscatges (1903, reeditat el 1920 amb el títol Pinya de rosa)
• La parada (1919)
• Entre flames (1928)

Més descriptiu que narratiu, la seva visió del món mariner de Blanes és d'una vitalitat i una exigència lingüística molt remarcables.

Miquel Costa i Llobera

La seva obra poètica es divideix en:

• Període romàntic: Poesies (1885)
• Període clàssic: Horacianes (1906), el seu llibre més emblemàtic.
• Període d'obres d'inspiració religiosa: Visions de Palestina (1908)

Una part de la seva obra és en castellà, com Líricas (1899).

Joan Alcover

Autor de poesia de caire greu, on el paisatge s'identifica amb el seu estat d'ànim. Proper en una primera època a la Renaixença, tot i que escrivia en castellà. El 1903 va canviar d'actitud i va defensar l'ús del català. El seu discurs Humanització de l'art va sintetitzar teories pròpies del Modernisme i una reivindicació del llenguatge molt més noucentista.

El seu llibre de poemes més emblemàtic és Cap al tard (1909).

Va ser Mestre en Gai Saber, president dels Jocs Florals de Barcelona i membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Va morir a Palma (1926).