Autors i Moviments Literaris: Renaixement i Barroc Català

Cristòfor Despuig (Renaixement)

La seva única obra, Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557), és un diàleg renaixentista en què es reflecteix la situació política, social i lingüística de la seva ciutat a l’època i que té una intenció pedagògica. L’autor hi demostra una àmplia formació humanística i una actitud de compromís amb la seva realitat política, religiosa i cultural.

L’obra és protagonitzada per dos cavallers, don Pedro, un cavaller valencià que acaba d’arribar a Tortosa, i Lúcio, identificat amb el mateix autor, i un ciutadà tortosí, Fàbio, que mantenen sis diàlegs consecutius sobre aspectes contemporanis. Tot i que els temes tenen un caràcter marcadament local perquè parteixen de l’elogi de la ciutat de Tortosa, l’enfocament és universal i hi apareixen reflexions sobre la política i la religió a la Catalunya i l’Europa de l’època. El seu és un pensament relativitzador, ni blanc ni negre. Allò que els personatges van veient, allò que els va passant determina els temes del col·loqui (tertúlia).

Pere Serafí (1510–1567): Poeta i Pintor

Pere Serafí (Xipre, 1510 – Barcelona, 1567) va ser un poeta i pintor de gran prestigi. Com a pintor d’estil italianitzant, és conegut amb el sobrenom de lo Grec, atesa la seva procedència, i es va considerar un autor modern. Treballa per als estaments eclesiàstics i la noblesa urbana de Barcelona i exerceix de mestre.

La seva poesia també és innovadora, ja que reflecteix l’aiguabarreig d’influències i corrents que caracteritza el Renaixement:

• D’una banda, hi trobem encara punts de contacte amb els trobadors i amb Ausiàs March (poesia tradicional).
• De l’altra, sota la influència de Petrarca, utilitza noves formes poètiques renaixentistes, com el sonet.

També s’interessa, com molts altres intel·lectuals del Renaixement, per les formes del cançoner popular.

El Barroc: Visió del Món i Característiques

El terme barroc va ser utilitzat pels intel·lectuals de la Il·lustració per qualificar l’art i la literatura del segle XVII, considerant-los extravagants i grotescos. Va néixer a Roma al segle XVII i es va estendre a Espanya, on va tenir un dels màxims exponents. A més de l'ornamentació carregada, el Barroc representa una nova visió del món, en contrast amb l’optimisme racionalista del Renaixement.

Visió Pessimista i Temes Predominants

Aquesta visió es basa en la incertesa del coneixement, la consciència de la mortalitat i la fugacitat de la vida i els plaers. Els temes predominants són:

• La brevetat de la vida.
• La mort.
• El dualisme (vida/mort, bellesa/lletjor, veritat/mentida).
• Una visió pessimista i desenganyada de l’ésser humà.

El Barroc Català: Context i Difusió

El Barroc català va començar a finals del segle XVI o principis del XVII, en un context de pervivència medieval i renaixentista. Va generar una literatura vigorosa amb influències de la literatura castellana i italiana, que es va difondre a través de les acadèmies literàries i els cançoners manuscrits. Els grans autors de l’època alternaven l’ús del català i el castellà.