Corrents i autors literaris del segle XIX

Costumisme

Producte romàntic que va preparar el camí de la novel·la realista i la va influir. L'article o quadre de costums és el gènere més representatiu d'aquest corrent narratiu. És una peça breu, de to festiu, que descriu ambients i personatges d'una manera tipificada, localitzats en un lloc i en una època, generalment els de l'autor.

Característiques:

• Ús del llenguatge col·loquial.
• Predomini de la descripció sobre la narració. Argument mínim o inexistent. Les escenes es redueixen a petites anècdotes quotidianes o a llocs comuns de la vida tradicional.
• Descripció de tipus representatius de les classes populars, sobretot de la menestralia i la pagesia.
• Valoració del tipisme, és a dir, del color local. El gènere s'interessa pels aspectes més pintorescos del país.
• Visió satírica i sentimental d'un món en vies de desaparició.

Realisme

Corrent dominant a tot Europa a la segona meitat del segle XIX. Nascut a França, es centra sobretot en la novel·la amb l'objectiu de reflectir la societat del seu temps. Intenta acabar amb l'idealisme romàntic, amb el seu individualisme i amb la seva concepció sobre la inspiració: es tracta de representar la realitat tal com és, la realitat quotidiana i senzilla, rebutjant els temes melodramàtics i l'exagerada escenografia dels poetes romàntics. Stendhal identifica la novel·la amb "un mirall que hom passeja al llarg d'un camí".

Característiques:

• Interès per l'exposició i el retrat detallista: reflecteix la realitat.
• Predominança de la raó com a instrument per a captar la realitat.
• Rebuig a la idealització romàntica. Recerca del verisme, l'objectivitat i la imparcialitat en la presentació de les situacions, els personatges i els temes.
• Presència de motius relacionats amb la realitat contemporània de l'autor. La font d'inspiració: és la realitat, urbana o rural, però no bucòlica.
• Aparició freqüent d'escenes i personatges extrets de la vida quotidiana.
• Èmfasi en els temes socials (diners, matrimoni, etc.) per a indagar les causes que expliquen la societat.
• La crítica i denúncia de la problemàtica social i de les xacres que comporten el capitalisme i la vida urbana portaran cap al moviment naturalista.
• Recerca d'un estil versemblant, descriptiu, detallista, etc. Adequa el registre de la llengua a cada personatge, aprofundeix en la psicologia i en les motivacions dels personatges a través del narrador extern.

Naturalisme

No és un moviment contrari al realisme, sinó que n'és la continuació; és com una segona etapa en la qual els principis del realisme es sistematitzen i es porten a les últimes conseqüències. Va néixer a França cap a l'any 1870, es manifesta sobretot a la novel·la i al teatre. Té dos objectius: d'una banda, retratar la vida de les classes socials desfavorides i, de l'altra, constituir el reflex literari de les teories deterministes.

El fundador d'aquest moviment és Émile Zola. Ell pretén convertir la literatura en un estudi científic de la naturalesa humana, fet amb el mateix mètode que empraven les ciències naturals i a partir dels mateixos principis científics.

L'escriptor naturalista no es limitarà a observar la realitat, sinó que haurà d'aplicar el mètode experimental.

En la pràctica, això es traduïa en un interès especial pels aspectes més desagradables de la realitat, pels ambients de misèria i degradació i pels personatges primaris, desarrelats, marginats i malaltissos. Entre ells s'esperava que la brutalitat dels instints, els efectes del factor hereditari i l'acció del medi ambient es manifestessin més clarament. Aquesta visió negra de la vida i el gust pel morbós que l'acompanya, d'una banda, distancien el naturalisme del realisme i, de l'altra, l'acosten ja cap al decadentisme.

Renaixença

Moviment de recuperació política i cultural que dignifica la llengua catalana i restableix, en els territoris on aquesta es parlava, una literatura nacional, al mateix nivell que la de qualsevol país europeu. Això implicava la superació dels tres segles anteriors i el retrobament amb la gran literatura de l'edat mitjana. Va ser un moviment, més que res, polític, ja que va néixer de la voluntat de la burgesia catalana de diferenciar-se de la de la resta d'Espanya, més agrària i industrial.

Característiques:

• Dotar de prestigi social la llengua i la literatura catalanes.
• Recuperar la consciència d'unitat lingüística entre els territoris de parla catalana.
• Crear una literatura culta en català en tots els gèneres.
• Unificar un model de llengua literària depurada.
• Reconstruir i divulgar l'edat mitjana i els clàssics medievals.
• Rescatar i fixar la literatura popular, de transmissió oral.
• Fomentar una estructura editorial sòlida i premsa escrita.
• Potenciar institucions existents (Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona) i crear-ne de noves (Jocs Florals).

Jocs Florals

La Renaixença s'articula entorn a la institució dels Jocs Florals, fundats el 1859. Es plantejaren com la restauració de l'antic Consistori de la Gaia Ciència de Barcelona, amb la intenció d'animar la joventut al conreu de la literatura i la llengua catalana. Es tracta de la recuperació de la festa medieval com a model per a un certamen poètic modern, amb la justificació de defensar l'ús de la llengua catalana davant la presència generalitzada del castellà.

Conseqüència de:

• L'interès romàntic per l'edat mitjana.
• Descobriment dels trobadors.
• La presa de consciència lingüística.
• L'anhel d'enllaçar novament amb la rica tradició medieval catalana.

Lema: Pàtria, fe, amor. Calia escriure d'aquests temes per concursar-hi.

Premis:

1. L'englantina (la flor d'or), a la millor poesia patriòtica.
2. La viola (la flor d'argent), a la millor poesia religiosa o moral.
3. La flor natural, a la millor poesia amorosa.

El poeta que aconseguia els tres premis: Mestre en Gai Saber.

Autors

Romanticisme:

• Jane Austen
• Emily Brontë
• Mary Shelley: Frankenstein
• Edgar Allan Poe: Mestre del conte de terror i d'intriga
• Ramon López Soler: Los Bandos de Castilla

Realime:

• Gustave Flaubert: Madame Bovary
• Stendhal: El roig i el negre
• Charles Dickens: David Copperfield
• Lev Tolstoi: Guerra i pau i Anna Karènina
• Fiódor Dostoievski: Crim i càstig

Renaixença:

• Bonaventura Carles Aribau: La Pàtria
• Jacint Verdaguer: L'Atlàntida i Canigó
• Àngel Guimerà: Mar i cel, Terra baixa, Maria Rosa
• Narcís Oller: La febre d'or i Pilar Prim