Autors del Segle d'Or Valencià i Formació de Paraules

Autors del Segle d'Or Valencià

Joan Roís de Corella

Joan Roís de Corella va nàixer a Gandia l'any 1435. Tenia una bona relació amb Ausiàs March i Joanot Martorell. Va ser traslladat a València, ciutat on va viure fins a la mort. Corella va escriure en poesia i en prosa. En prosa, representa la culminació de l'estil d'escriptura, la qual estava inspirada en escriptors com Petrarca. La seua obra en prosa més coneguda és la Tragèdia de Caldesa. En poesia, Corella es va dedicar, sobretot, a temes amorosos i va escriure poemes breus, com ara La Balada de la garsa i l'esmerla. Les millors obres de Joan Roís de Corella són les de temàtica amorosa, però també de temàtica religiosa. La relació de Corella amb la impremta no es limita a les seues obres: interessat pels temes religiosos, va ser el promotor de l'edició de Lo Crestià de Francesc Eiximenis el 1483.

Isabel de Villena

Isabel de Villena va nàixer a València l'any 1430. Va entrar de ben menuda a la cort de la reina Maria, la dona d'Alfons el Magnànim, la qual la va nomenar abadessa. Sor Isabel va ser una dona estimada i respectada a la ciutat i va fer del monestir un referent cultural. Va morir el 1490. La seua única obra, Vita Christi, ens ha arribat a partir d'una còpia impresa. La reina Isabel de Castella va tindre coneixement de l'existència del llibre de la prestigiosa abadessa i en demanà una còpia al batlle general de València. L'objectiu d'aquest era donar a conéixer la vida de Crist. Sor Isabel el va escriure com una paràfrasi de l'Evangeli, una narració en prosa adreçada a les monges de la seua comunitat. Això explica que l'estil siga relativament senzill i que les frases en llatí estiguen explicades en valencià. Ella volia anar més lluny i contar la Bíblia des de la perspectiva de les dones, com ara la Mare de Déu o Maria Magdalena. Sovint s'ha interpretat com una resposta a L'Espill. En qualsevol cas, és evident que Isabel ofereix una perspectiva sobre la dona en la presència de la Bíblia, i la seua aportació s'ha d'entendre en un context ampli, l'anomenada querella de les dones, un debat literari sobre les relacions entre homes i dones.

Lingüística: Formació de Paraules i Morfologia

Formació de paraules

Hi ha dues motivacions per a la formació de paraules: la necessitat d'expressar conceptes nous o l'interès per abreujar conceptes existents.

Procediments de creació interns

Els procediments de creació formen paraules noves per mitjans interns de la llengua:

• La derivació: és el procediment més productiu i recurrent de tots. Crea conceptes nous afegint morfemes o canviant la categoria gramatical per conversió o habilitació.
• La composició: crea conceptes nous unint paraules ja existents o radicals grecollatins.
• L'extensió de significat: forma significats nous donant un sentit figurat a una paraula ja existent.
• La interjecció: forma paraules a partir de sons naturals, crits, etc.

Procediments de creació externs (Manlleus)

També es poden formar paraules noves per mitjans externs, que consisteix a adoptar paraules d'altres llengües (manlleus). Quan un manlleu es considera innecessari, no s'integra i es marca gràficament amb lletra cursiva.

Tipus de manlleus

• No adaptats: són els que mantenen la forma i la grafia originals (p. ex., streamer).
• Adaptats: canvien la forma i la grafia de la paraula original per ajustar-se a la llengua receptora (p. ex., espagueti).

Procediments d'abreviació

• El truncament: consisteix en la supressió d'una o més síl·labes d'una paraula (p. ex., televisió → tele).
• Les sigles: són el resultat d'abreujar una denominació de dues o més paraules amb la lletra inicial de cadascuna. S'escriuen en majúscula i sense punts ni accents (p. ex., ESO).
• Els acrònims: són sigles que es llegeixen com una paraula (p. ex., radar).

Morfologia