Els autors del noucentisme quin gènere conreen

LA LIRETATURA DELS ANYS 20 I 30

1. El simbolisme i les seves derivacions (la poesia postsimbolista)    ¡

Als anys 20 i 30 trobam dos grans corrents o tendències dins la poesia catalana: la poesia postsimbolista i la poesia avantguardista, tot i que la línia dominant, hegemònica, la que aglutina els millors poetes del panorama català de l'època, és la postsimbolista. Aquests poetes són els hereus directes dels plantejaments noucentistes, és a dir, són continuadors dels sectors oficials.

¡

El simbolisme implica la superació del Realisme i Naturalisme del Segle XIX i és el punt de partida de totes les tendències dels Segle XX, com el postsimbolismedels anys 20 i 30. Conceben la poesia de la manera següent:
1. Practiquen l'anomenada "poesia pura", és a dir, una poesia absolutament independent de la realitat quotidiana, vàlida per ella mateixa, sense necessitat de recórrer al seu significat, estèticament completa.
2. Es tracta d'una poesia hermètica, exigent, sofisticada. Del seu desxiframent, el lector n'extreu un plaer intel·lectual suplementari. Planteja un repte apassionant per al lector.
3. El llenguatge és sotmès a un exigent i intens procés d'elaboració intel·lectual i estilística, estètica, per tal d'arribar al valor absolut de la paraula poètica. La recerca constant de la musicalitat esdevé una obsessió per a aquests autors.
4. La imatge del poeta és la de l'individu aïllat de la resta, tancat en la seva torre d'ivori.
5. Es produeix un rebuig de la realitat quotidiana. Els postsimbolistes se n'inventen una de pròpia i d'inaccessible per als profans.Per tant, es tracta d'una poesia elitista, minoritària.

¡

Els autors que representen aquesta tendència arreu d'Europa són: Paül Valéry, Guiseppe Ungaretti, T.S. Eliot, R.M. Rilke, Jorge Guillén, entre d’altres.

¡

Amb els anteriors, hi figura el poeta català Carles Riba.
Amb ell, la literatura catalana assoleix el seu màxim nivell de qualitat, de maduresa com a literatura nacional completa, i de modernitat. Les seves obres més destacades són: Primer i segon llibre d' Estances, Elegies de Bierville, Salvatge cor,  i les traduccions de  l'Odissea.

¡

A part de Carles Riba, cal esmentar també, per la qualitat de les seves obres, els següents poetes:
Maríà Manent (El cant amagadís), Tomàs Garcés (Vint-i-dues cançons, El somni), Josep Sebastià Pons (Cantilena), i Clementina Arderiu (Poesia).  Mai dins el panorama literari català no es tornarà a donar una generació de poetes com aquesta.

 2. La novel·la dels anys 20 i 30 (des del Modernisme fins a la Guerra Civil)  ¡El Noucentisme implica la crisi de la novel·
La; però no del conte literari o de la narrativa breu, perquè aquests s'assemblen a la poesia, ja que suposen la idealització de la realitat, i un treball formal de perfecció. La superació de la crisi  es produeix entorn de la dècada dels vint. A través d'uns articles de Carles Riba i de Josep María de Sagarra, es planteja la necessitat de superació de la crisi del gènere.
Riba proposa suplir la manca de tradició autòctona a través de traduccions de clàssics universals del gènere; Sagarra insisteix en l'existència d'un públic lector de novel·la que es troba desatès i proposa la novel·la de consum.

¡

Les causes d'aquesta superació són:
a) El Noucentisme, amb tota la seva infraestructura cultural i l'extensió de l'alfabetització en català, ha contribuït a eixamplar la base lectora en català.
b) Com que Primo de Rivera va suprimir la Mancomunitat, la professionalització de l'intel·lectual s'estronca per la via de les institucions; per tant, l'escriptor ha de cercar camins reals de professionalització, i això l'aboca al conreu d'un gènere de consum ampli, com és la novel·la.

¡

La novel·la, com a gènere, està de moda i el model contemporani és la novel·la psicològica, que s'oposa a la novel·la moderna del s. XIX, realista i naturalista. Es consideren obres fundacionals: l'Ulisses de James Joyce, i A la recerca del temps perdut de Marcel Proust. Aquest nou model narratiu presenta els trets següents: - Anàlisi interior dels personatges (introspecció) - Explotació de psicologies conflictives i complexes, contradictòries - Ús de tècniques narratives que permenten explorar la interioritat dels personatges (1a persona, monòleg interior o flux de consciència).

La novel·la psicològica catalana dels anys 20 i 30  manifesta una tensió o dialèctica entre tradició (manteniment de plantejaments de la novel·la tradicional: omnisciència narrativa en l'ús de la 3a persona, discurs indirecte lliure...) i modernitat (incorporació de temes i tècniques descrites anteriorment). Exemples d'aquesta dialèctica o tensió entre tradició i modernitat són:
a) Laura a la ciutat dels sants de Miquel Llor. Presenta elements que remeten a plantejaments propis de la narrativa vuitcentista: - Bovarisme en la caracterització del personatge protagonista (influència de Madame Bovary de Flaubert) - Semblança amb una obra com La Regenta de Leopoldo Alas "Clarín". - Elements de modernitat: freudisme en el tractament del tema del sexe (repressió, sublimació...)
b) Fanny de Carles Soldevila. On la protagonista encarna un nou tipus o model de feminitat: independent, audaç, moderna, autònoma... Alhora és moderna pel que fa a la tècnica narrativa emprada: el monòleg interior.