Autors i Context Teatral Valencià Previ a 'El Verí del Teatre'

Altres autors destacats en el context d'escriptura de l'obra

Josep Lluís Sirera, com a dramaturg, va publicar, en col·laboració amb el seu germà gran Rodolf Sirera, nombroses obres de teatre com Homenatge a Florentí Montfort o Silenci de negra.

Manuel Molins des del 1978 va començar a publicar algunes de les obres que havia escrit per al grup de teatre independent Teatre-Club 49, com Dansa del vetlatori i Quatre històries d'amor per a la reina Germana, que formen part d'un conjunt de set obres destinades a reflexionar sobre la història dels valencians. Altres obres plantegen una altra constant de la seua escriptura: les formes que adopta l'opressió dels més forts sobre els més dèbils en els entorns més quotidians. Ha publicat també obres que tracten el tema de la immigració.

Característiques del teatre anterior a 'El verí del teatre'

La dècada del setanta i la figura de Rodolf Sirera significarien la primera normalitat en la història del teatre valencià des de pràcticament la Renaixença.

Les dècades anteriors, però sobretot el teatre independent, complia la funció d'ampliar les possibilitats en català, d'experimentar en el marc escènic, i de crear unes mínimes bases per a un teatre nacional valencià diferent del teatre comercial, a més de plantejar reivindicacions socials i polítiques.

Durant els anys setanta coincideixen el realisme i la sàtira com a subgènere teatral i nova cara del teatre èpic social. Al final d'aquest període es refermen altres propostes europees i nord-americanes agrupades en el teatre d'avantguarda i el teatre tradicional amb possibilitats experimentals. Hem d'afegir la importància dels nous mètodes per a la formació dels actors.

Autors destacats en el teatre anterior a 'El verí del teatre'

Joan Brossa fou el millor representant del teatre d'avantguarda. Escrigué amb tècniques molt novedoses i una abundant i curiosa "poesia escènica" basada en aspectes de la vida quotidiana. En aquests paràmetres coincideix amb el teatre de Sirera, concretament en la seua primera etapa de producció caracteritzada, entre altres aspectes, pel desig d'experimentació.

Manuel de Pedrolo es centrà en el tema de la llibertat, amb coincidències amb l'anomenat teatre de l'absurd de Beckett o Ionesco. En aquest cas està més lluny el teatre de Sirera, que se centra temàticament en obres de caire històric i dramatúrgia tradicional, especialment en la segona etapa de producció.