Autors clau de la postguerra catalana i dialectes

Autors destacats de la postguerra catalana

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Romanyà de la Selva, 1983): Narradora de la postguerra, amb un estil íntim i poètic. Les seves protagonistes són femenines i utilitza símbols com flors i jardins. El seu casament amb el seu oncle va ser un trauma. Va rebutjar quatre novel·les. Va ser comissària de propaganda durant la Guerra Civil. Exiliada a França i Ginebra. Les seves obres més destacades són La plaça del Diamant (1962), Mirall trencat (1974) i Vint-i-dos contes (1958). Va tornar a Catalunya el 1972, després de la mort d'Obiols.

Pere Calders (Barcelona, 1912-1994): Mestre del conte, amb humor, imaginació i absurd. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts. Va ser periodista, dibuixant i voluntari a Terol durant la Guerra Civil. Va estar en un camp de concentració a Prats de Molló. Exiliat a França i Mèxic durant 23 anys, va tornar el 1962. Les seves obres inclouen Cròniques de la veritat oculta (1955) i Antaviana (1978). Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986.

Manuel de Pedrolo (L'Aranyó, 1918 - Barcelona, 1990): Autor prolífic de novel·la, poesia i teatre. Es va incorporar a l'exèrcit popular durant la Guerra Civil. Va treballar en assegurances, com a detectiu i en publicitat. A partir dels anys 70, es va dedicar exclusivament a la literatura. Tenia idees polítiques radicals, defensant la llibertat creativa i l'experimentació. La seva obra es divideix en tres etapes: existencialisme i absurd (Mister Chase, podeu sortir, 1955), compromís social (Totes les bèsties de càrrega, 1967) i experimental i popular amb Mecanoscrit del segon origen (1974).

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985): Considerat escriptor nacional de Catalunya, és l'autor més personal de la literatura catalana. Coneixedor del món clàssic, l'Antic Testament i l'antic Egipte. Les seves obres reflecteixen una obsessió amb la mort, amb un estil que oscil·la entre el greu i el sarcàstic. Fill de notari, la mort de la seva família quan era molt jove va marcar profundament la seva escriptura. Va estudiar dret i història antiga, i va abandonar la filologia per dedicar-se a la literatura, poesia, prosa i teatre. Les seves obres inclouen El cementiri de Sinera (1946), La pell de brau (1960), Antígona (1939/63) i Primera història d’Esther (1948).

La literatura de postguerra

Després de 1939, la victòria franquista va provocar l'exili de molts autors. Els que es van quedar van viure en silenci i clandestinitat. El 1946, el franquisme va permetre algunes obres en català, i va començar una tímida reconstrucció cultural amb institucions i autors retornats. El 1960, amb l'obertura del règim, es va recuperar la cultura catalana, amb iniciatives com la Nova Cançó i la revifalla de la novel·la. Les tendències literàries inclouen la novel·la psicològica, el realisme històric i el postisme culturalista. En poesia, Espriu destaca com el màxim representant, abordant temes personals i col·lectius amb reflexió i consciència.

Dialectes catalans

Nord-occidental/Lleidatà

• Tancament de la e en i: ginoll (genoll)
• Articulació de la e àtona inicial com a a: antendre (entendre)
• Diftongació de la o àtona inicial: auliva, aufegar...
• Ús d’articles determinats masculins lo i los
• Demostratius: aguet, aguest

Valencià

• Articulació de la e àtona inicial com a a: antendre, ancendre...
• Possessius femenins amb u en comptes de v: meua, meues; teua, teues; seua, seues.
• Tres localitzacions per als demostratius: este, eixe, aquell.
• Combinacions pronominals específiques: li la donaré (la hi donaré), li’l portaré...

Rossellonès/Septentrional

• Supressió de la vocal neutra en la terminació -ia: prudenci, gabi, famili
• Tancament de o tònica en u: cançú, minyuna...
• Gal·licismes lèxics i sintàctics: roba (vestit), muleta (truita), presque (quasi), d'abord (en primer lloc)...
• Plurals dels mots aguts sense -n-: mas (mans), camís (camins)

Baleàric

• Conversió dels diftongs gua i qua a go i co: llengo (llengua), aigo, pasco...
• Desaparició de la -a del grup -ia: famili, histori, graci...
• Iodització: veia, fuia...
• Formes com: jo cantàs, noltros cantam, voltros cantau...

Central

• Mots: uial, ceia, vui (vull), assoleiat (assolellat)...
• Alternança de l’article el/en: el Joan / en Joan.
• Lèxic específic: mandra, cargol, cartró...

Alguerès

• Substitució de r seguida d’altres consonants per l: jalmana (germana), malç, talda...
• Confusió de -d- i -l- entre vocals en -r-: farrí (fadrí), perra (pedra), jarara (gelada), ururar (olorar)...
• Manca de palatalització final -ll, -ny: gal (gall), col (coll), janul (genoll), fil (fill), jun (juny), astan (estany)...
• Lèxic propi: calça (mitja), forqueta (forquilla), morro (llavi)...