Autors Clau de la Literatura Catalana: Puig i Ferreter, Català, Foix...

Joan Puig i Ferreter (1882-1956): Poeta del Modernisme Català

Joan Puig i Ferreter (1882-1956), poeta del modernisme català, segueix els corrents de denúncia social. Escanyapobres és la més representativa d'aquest moviment, inspirada en Un enemic del poble, d'Ibsen.

Ambientada a la Tarragona rural, planteja la sequera. Les autoritats demanen a Déu que faci ploure. Un enginyer que ve de la ciutat planteja una solució científica al problema: aprofitar l'aigua subterrània que hi ha als Gords de la Verge, un indret venerat pel poble. L'enginyer, incomprès, serà humiliat i foragitat del poble.

El Teatre Modernista: Dues Tendències

• Seguint els corrents esteticistes, centrant-se en l'oposició entre l'idealisme poètic de l'artista i la mediocritat de la realitat quotidiana: Santiago Rusiñol i Adrià Gual.
• Regeneracionistes, fan un teatre compromès amb els canvis socials d'acord amb el model d'Henrik Ibsen: Joan Puig i Ferreter, Ignasi Iglésias.

Víctor Català (1869-1966): Autora de la Narrativa Moderna Catalana

Víctor Català (1869-1966), nom de ploma de Caterina Albert i Paradís, nascuda a l'Escala, era una propietària rural, amb una formació autodidacta que irromp en la literatura amb grans obres. Va destacar en temàtica rural. La novel·la Solitud és la seva gran obra, en què Mila, després de ser violada, té la cara ferida i se sent atordida. Els sentiments i pensaments de la protagonista es barregen amb la natura.

La Narrativa Moderna i el Conflicte Individu-Societat

La narrativa moderna planteja el conflicte entre l'individu i la societat, en què l'individu inquiet i amb ideals és incomprès i rebutjat per una societat endarrerida que no accepta els canvis. La temàtica rural no es tracta d'un entorn amable i harmònic, sinó que apareix de manera simbòlica com una força destructora i cega que oprimeix l'individu. D'altra banda, els habitants del món rural són presentats com a éssers primitius, endarrerits que s'aferren a la tradició i rebutgen els canvis.

Josep Vicenç Foix (1893-1987): Poeta i Assagista Avantguardista

Josep Vicenç Foix (1893-1987), poeta i assagista, va deixar els estudis de dret per dedicar-se a la literatura i al negoci familiar, una pastisseria a Sarrià. Abans de la guerra va participar de manera activa en la vida política i literària del país, col·laborant en les principals revistes i prenent part del moviment avantguardista. Després de la guerra civil es va retirar de la vida pública, encara que va seguir escrivint poesia. La solidesa de la seva obra el converteix en un dels poetes més importants de la lírica catalana del segle XX. Coneixedor de la llengua i la literatura, es considera ell mateix un investigador en poesia, i sorprèn la diversitat de formes i d'estils que va desenvolupar. Va incorporar les tècniques d'avantguarda a la seva obra, sobretot el surrealisme, però no se separà completament de la tradició més clàssica. Per exemple, Sol i de sol és un recull de setanta sonets en què Foix reuneix les innovacions i la tradició. Altres obres importants són Les irreals omegues, On he deixat les claus i Diari 1918.

És quan dormo que hi veig clar: Un Poema Surrealista

És quan dormo que hi veig clar és un poema surrealista que, per entendre'l, és millor deixar-se portar per les sensacions que provoquen les imatges que no pas intentar trobar una interpretació lògica.

Joan Maragall (1860-1911): Poesia Modernista i Regeneracionista

Joan Maragall (1860-1911), la poesia modernista és propera al corrent regeneracionista que defensa una poesia compromesa amb la societat. Barceloní, de família burgesa, és el màxim representant de la poesia modernista. Com a intel·lectual, va participar de manera activa en la vida política i cultural del moment. Com a traductor, va introduir al país les obres dels millors autors europeus, tant clàssics com contemporanis, i com a poeta va tenir una trajectòria variada. Va elaborar la teoria de la paraula viva segons la qual va entendre la poesia des de la sinceritat, l'espontaneïtat i l'emotivitat del poeta, que busca en la paraula l'art i la bellesa.

Poeta Nacionalista i Crítica Política

Poeta nacionalista, critica la política espanyola, es plany dels joves i esperona a Espanya.

Josep Carner (1884-1970): Poeta Noucentista

Josep Carner (1884-1970), es pensa que la poesia ha de ser una obra d'art per ell mateix, i treballada amb cura. Les paraules han de ser riques en significats i els temes tractats han de transmetre models d'actituds civilitzades.

Home de lletres de gran formació, va participar plenament en el projecte cultural de Prat de la Riba. Des de 1921 alternava la seva activitat cultural i literària amb la carrera diplomàtica. Arran de la guerra civil espanyola, la primera etapa de la poesia s'integra en el noucentisme (Primer llibre de sonets, Segon llibre de sonets i Fruits saborosos) i la segona etapa s'allunya dels cànons noucentistes. Un cop el seu món s'ensorra, la poesia esdevé més intimista. Destaquen el recull El cor quiet i Nabi.

Joan Salvat-Papasseit: Poeta d'Avantguarda i Autodidacte

Joan Salvat-Papasseit, poeta de formació autodidacte, és un dels màxims representants de l'avantguarda a Catalunya. S'inicia en la literatura escrivint articles en castellà de caràcter modernista i es va interessar per les idees socialistes, anarquistes i nacionalistes. Poemes en ondes hertzianes i L'irradiador del port i les gavines prenen elements del cubisme (sintaxi trencada, incorporació d'elements visuals) i del futurisme (exaltació de la màquina, paraules en llibertat, ús de diferents tipus de lletra). Més endavant va abandonar les tècniques avantguardistes per crear una poètica més personal i intimista.

La rosa als llavis (1923): L'Amor i els Sentits

La rosa als llavis (1923) tracta sobre la relació entre un mestre d'amor (el poeta) i una núvia jove (l'aprenenta) que és iniciada pel poeta en la pràctica amorosa. Sense fer-se cap plantejament moral o intel·lectual, el poeta presenta l'amor des de la més pura espontaneïtat i el gaudi dels sentits. És una afirmació del goig de viure.