Autors Clau Literatura Catalana: Calders, Pedrolo, Fuster
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,58 KB
Varietat Balear del Català Oriental
Variant del català oriental parlada a les Illes Balears (Mallorca i Menorca) i a les Pitiüses (Eivissa i Formentera).
El seu origen es troba en el català central, quan, al segle XIII, les Illes van ser repoblades per persones procedents del Principat de Catalunya.
A partir del 1930, es van publicar obres d'autors nascuts entre el 1910 i el 1920.
Pere Calders i Rossinyol
Va néixer el 1912 a Barcelona. Va estudiar a l'Escola Superior de Belles Arts i va treballar com a dibuixant i periodista.
El 1937, es va allistar com a voluntari a l'Exèrcit de la República, destinat a Terol, on va escriure Unitats de xoc. La seva primera novel·la va ser Gaeli i l'home déu.
Després de la derrota republicana, Calders va ser internat en un camp de concentració a Prats de Molló. Es va escapar i es va exiliar a Mèxic, on va viure 23 anys i va continuar escrivint.
El 1962, va retornar a Catalunya, es va dedicar al periodisme i va seguir escrivint literatura. Va morir a Barcelona el 1994.
Obres destacades de Pere Calders
- El 1936 va publicar els seus dos primers llibres (un recull de contes i una novel·la curta): El primer arlequí i La glòria del doctor Larén.
- L'estil de l'autor es caracteritza per l'atzar, l'imprevist, l'absurd i la sorpresa.
- El 1955, la crítica va elogiar el recull de contes Cròniques de la veritat oculta.
- Altres obres notables inclouen:
- Gant de l'alta vall (1957)
- Demà a les tres de la matinada (1959)
- La novel·la L'ombra de l'atzavara (1964), amb la qual va guanyar el Premi Sant Jordi.
- Obres posteriors: Tot s'aprofita (1983), De teves a meves (1984) i El barret fort (1987).
Manuel de Pedrolo i Molina
Va néixer a l'Aranyó el 1918. La seva infantesa va transcórrer a Tàrrega i va cursar el batxillerat a l'escola dels Escolapis de la Segarra.
De petit, "devorava" els llibres de la biblioteca del seu pare, on podia trobar molta literatura espanyola (Pío Baroja, Valle-Inclán).
El 1935, va anar a Barcelona per acabar el batxillerat. En lloc d'estudiar medicina, va haver d'exercir de mestre a Fígols de les Mines.
Després del servei militar, va treballar en una agència d'assegurances i en una agència de publicitat.
A partir del 1946, va començar a escriure amb més regularitat. Va ser assessor literari, traductor i corrector de textos, dedicant-se a l'escriptura durant 40 anys.
La novel·la va ser el gènere on més va destacar, escrivint sobre la solitud, la vida sense sentit, entre altres temes. Va morir a Barcelona el 25 de juny de 1990.
Obres i reconeixements de Manuel de Pedrolo
- El 1953 va publicar el recull de contes El premi literari i més coses.
- El 1954, va rebre el Premi Joanot Martorell gràcies a la novel·la Estrictament personal.
- El 1965 va publicar Totes les bèsties de càrrega, una de les seves millors novel·les, que tracta sobre l'opressió d'un poble aclaparada per una burocràcia inhumana i absurda.
- Altres obres inclouen Cendra per Martina (escrita el 1952 i publicada el 1967).
- El 1979, se li va concedir el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Joan Fuster i Ortells
Va néixer a Sueca (Ribera Baixa) el 23 de novembre de 1922, en una família pagesa.
El 1943, va començar els estudis de Dret a la Universitat de València, els quals va combinar amb una formació autodidacta que el portaria a la feina de crític i columnista a la premsa escrita.
Del 1946 al 1956, va exercir d'advocat a Sueca.
El 1954, va publicar l'assaig d'estètica El descrèdit de la realitat, que va marcar l'inici d'una brillant carrera com a assagista. Moltes de les seves obres tracten sobre el País Valencià.
Va morir a Sueca el 21 de juny de 1992.
Obres i reconeixements de Joan Fuster
La seva obra es caracteritza per l'amplitud i diversitat de temes i gèneres.
Entre els seus assajos llargs destaquen:
- El descrèdit de la realitat (1955)
- Les originalitats (1956)
- Indagacions possibles (1958)
- Judicis Finals (1960)
- Cansar-se d'esperar (1965)
El 1962, va publicar Nosaltres, els valencians, un llibre essencial per conèixer la història i la cultura del País Valencià.
També va realitzar estudis sobre figures com Sant Vicent Ferrer i Isabel de Villena, entre molts altres.
El 1975, se li va concedir el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Joan Fuster i Ortells (Secció Duplicada)
Va néixer a Sueca (Ribera Baixa) el 23 de novembre de 1922, en una família pagesa.
El 1943, va començar els estudis de Dret a la Universitat de València, els quals va combinar amb una formació autodidacta que el portaria a la feina de crític i columnista a la premsa escrita.
Del 1946 al 1956, va exercir d'advocat a Sueca.
El 1954, va publicar l'assaig d'estètica El descrèdit de la realitat, que va marcar l'inici d'una brillant carrera com a assagista. Moltes de les seves obres tracten sobre el País Valencià.
Va morir a Sueca el 21 de juny de 1992.
Obres i reconeixements de Joan Fuster (Secció Duplicada)
La seva obra es caracteritza per l'amplitud i diversitat de temes i gèneres.
Entre els seus assajos llargs destaquen:
- El descrèdit de la realitat (1955)
- Les originalitats (1956)
- Indagacions possibles (1958)
- Judicis Finals (1960)
- Cansar-se d'esperar (1965)
El 1962, va publicar Nosaltres, els valencians, un llibre essencial per conèixer la història i la cultura del País Valencià.
També va realitzar estudis sobre figures com Sant Vicent Ferrer i Isabel de Villena, entre molts altres.
El 1975, se li va concedir el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.