Autors Clau de la Literatura Catalana

Ausiàs March

Ausiàs March és el nostre millor poeta clàssic. Va néixer al voltant de 1400 al si d'una família de la baixa noblesa, fill major de Pere March. Molt jove va participar en les campanyes militars que el rei va organitzar entre el 1419 i el 1424. El rei Alfons el Magnànim el recompensà pels seus esforços i, atenent la seva afició a la caça, el nomenà falconer del rei. Es casà amb dues dones (Isabel Martorell i Joana Escorna), amb elles no tingué descendència, però sí que se sap que tingué 5 fills il·legítims que visqueren prop d'ell. La difusió i les edicions de la seva obra es van multiplicar amb l'èxit de la impremta.

Temàtica i producció

Domina el tema amorós, igual que els poetes de l'amor cortès, però superà la poesia dels trobadors perquè analitza, amb una sinceritat inèdita, el seu món íntim ple de contradiccions. El fet és que la impossibilitat de ser correspost en aquesta aspiració de perfecció el porta a una angoixa permanent, manifestada sovint per mitjà del desengany, la idea de la mort o els dubtes sobre Déu i el pecat.

Altres temes són:

• Cants d'amor: s'expressa la lluita del poeta entre l'amor espiritual i el carnal.
• Cants morals: parlen de la necessitat de viure cristianament per salvar l'ànima.
• Cants de mort: al llarg de sis poemes, un March ja vell es lamenta per la mort de la seva dona Joana i resol alhora la lluita interna del seu desig carnal amb la idealització del record amorós.
• Cant espiritual: que és una llarga oració de 224 versos estramps en què demana la misericòrdia i l'ajuda divina.
• Poesia circumstancial: un conjunt de poemes de temàtica diversa.

La superació de la lírica provençal

Ausiàs March és el primer a abandonar gran part de les convencions de la poètica trobadoresca, com l'ús de l'occità. A partir d'ell podrem parlar d'una poesia produïda íntegrament en valencià. A més, exposa el conflicte intern i personal del poeta. La innovació temàtica és notable i el reconeixement profund de la dimensió humana de les persones, com ell mateix, com a matèria poètica i una nova visió de la dona.

Un jo irrepetible

Ell sabia que la seva poesia era molt personal i que no es podia explicar amb les paraules dels predecessors ni amb una llengua artificiosa. L'ús del seu valencià es fa indispensable i abandona l'artificiositat de la llengua occitana. La seva poesia, altament conceptual, s'ha considerat una autoconfessió o una teràpia literària per a superar les contradiccions que el torturaven.

Una dona real

Ens presenta una dona de carn i ossos, amb virtuts i defectes. És una imatge femenina diferent que s'allunya dels models coneguts, els provençals, els italians o la visió purament misògina.

Les fonts d'Ausiàs March

Entre ell i els trobadors no hi ha una ruptura total, es tracta d'una evolució en la qual hi ha elements que perduren i uns altres que es renoven. Continua usant els sistemes trobadorescos de la rima i el metre. Fou fill i nebot d'autors que eren seguidors fidels de la poètica trobadoresca. Ausiàs March és hereu de tota la tradició literària anterior. Molts dels poemes de March tenen ressonàncies de famosos versos trobadorescos, sobretot a partir de les comparacions que estructuren moltes cobles. Ell no aprofita els models provençals. L'home com un ésser a cavall entre el bé i el mal i en lluita contra ell mateix, el poeta manifesta la seva voluntat de viure d'acord amb les lleis divines per preparar l'ànima amb vista a l'altra vida.

Vicent Andrés Estellés

La vida i obra formen una unitat indestriable. Moments vitals personals, com la mort de la filla, el marcaran en la seva escriptura. Va néixer a Burjassot l'any 1924, on passa la infantesa al costat del forn familiar. Va estudiar periodisme a Madrid. Els primers versos van ser en clandestinitat amb els contactes amb l'editorial La Torre. Els seus primers llibres, el seu matrimoni amb Isabel Llorente, el naixement i mort de la seva filla i la publicació d'El llibre de les meravelles va ser un èxit immediat i els reconeixements no es feren esperar, i tampoc la reacció de l'anticatalanisme del moment. I, per final, com ell deia, "un entre tants", va morir el 1993.

La llengua literària

La llengua de l'obra es basa a partir de 3 components:

1. Tradició clàssica
2. La llengua normativa
3. L'aportació del valencià col·loquial de l'horta

Les persones gramaticals

Un element interessant és l'aparició en el poema d'unes persones gramaticals. Molt sovint, el jo desdoblat, que és un jo impúdic amb el qual és molt fàcil d'identificar el poeta mateix, semblant al d'Ausiàs. A vegades el jo poètic vol ser "un entre tants".

Tons diversos i formes diverses

L'oferta de formes, de tons i d'estructures també és ben àmplia, on es troben des de les tirallongues d'alexandrins fins a les formes com el sonet i el poema en prosa. Però entre tots, sobresurt el to evocador; la seva poesia és sovint un inventari de llocs concrets i de petits fets quotidians que componen l'existència.

Els temes

La mort, s'estima provar les grans veritats, fer-les palpables, humanes, comprensibles, fins i tot riure-se'n, si cal. I l'amor es barreja i es confon amb la fisiologia, amb el sexe, amb la vida. L'amor, la vida, és la negació de la mort.

Joanot Martorell

Va néixer en una família de la petita noblesa i morí el 1465. Reflecteix en la novel·la el seu anhel més profund, esdevenir un cavaller reconegut, famós, noble i estimat. Ell acabarà pobre i endeutat i quasi fora de la llei. La seva biografia és ben novel·lesca i des de llavors passa la mitja vida que li quedava pletjant per l'honor familiar i per les possessions que tenia hipotecades. Va escriure Tirant lo Blanc durant els darrers anys de vida i al final hagué d'empenyorar la novel·la per subsistir. Martí Joan de Galba va ser qui es quedà l'obra i qui la publicà per primera vegada.

La novel·la total

Martí de Galba va publicar Tirant lo Blanc vint-i-cinc anys després de la mort de Martorell i ràpidament fou traduïda i editada en castellà, italià, francès i altres llengües. Tracta el tema cavalleresc amb uns tints de realisme desconeguts i amb una alegria vital desbordant. La complexitat i l'evolució dels personatges principals o el desenllaç sorprenent de la novel·la trenquen els motlles del gènere. És una novel·la que suma dels estils i registres de la llengua de l'època i que ens intriga encara per la multiplicitat de lectures i d'aspectes sobre els quals parar-se.

Els eixos argumentals i temàtics del Tirant

La primera part té relació amb la formació de Tirant com a cavaller en les armes, en la vida cortesana i en la guerra; la segona és la part central i més aplaudida de la novel·la, on haurà d'encarar-se alhora amb el seu enamorament fulminant de Carmesina i la defensa de l'Imperi grec amenaçat pels turcs; i la tercera és el naufragi fortuït de Tirant i és la part més delirant i inversemblant de la novel·la.

Mercè Rodoreda

– va nàixer a Barcelona en 1908. L’avi li va injectar el veí per les lletres. El mateix dia que es casava amb el seu oncle i depres tingué un únic fill, desprès entra en el grup d’intel·lectuals de Sabadell i comença una activitat intensa com a escriptora d’articles,entrevistes i contes. En l’any 1937 guanya el premi Joan crexells amb aloma que es la primera obra que reconeix. Mes tard arriben les sues obres i venen els reconeixements públics, la mort d’Armand significa un daltabaix important en la sua vida i comença a passar llargues temporades a Catalunya fins a quedar-s’hi definitivament i ja tots comencen a reconèixer-la oficialment. VISIO GENERAL DE L’OBRA – Va tenir molt clara la vocació d’escriptora i hi va consagrar la vida, nomes pretenia escriure. Les múltiples reescriptures de les seues obres abans de sentir-se’n satisfeta i donar-les per acabades ens mostren que es tractava d’una narradora de fons, que buscà la confecció d’unes obres redones. LES PROTAGONISTES I L’AUTORA -  son un conjunt de personatges femenins ric i variat, que ara i alens tenen traces, gestos i alens molt pròxims als de l’autora. L’OBRA – se divideix en llibres de joventut, que son novel·les repujades per l’autora; llibres de maduresa, on estan els que es reflecteix la pèrdua de la joventut de les heroïnes alhora que inauguren una nova veu narrativa; la vellesa, hi apareix el mite de la infantessa i per últim a l’altra banda del mirall, trobem una Rodoreda que desfà el temps i l’espai,abans tan importants .