Autors Clau i Corrents Literaris Catalans de Postguerra

Carles Riba: Trajectòria i Obra

Carles Riba va ser un intel·lectual polifacètic: traductor, crític literari i escriptor. Va exercir de guia cultural mitjançant publicacions en diaris i revistes de l'època, a més de nombroses conferències.

Les seves primeres obres tenen influències noucentistes, com ara el Primer llibre d'Estances i el Segon llibre d'Estances. En els primers anys de la postguerra, va escriure Elegies de Bierville i Del joc i del foc. També va escriure narracions i contes infantils, com Les aventures d'en Perot Marrasquí i Sis Joans.

Carles Salvador: Impulsor del Valencià

Carles Salvador fou un dels difusors de les idees de Pompeu Fabra a València i un important impulsor de les Normes Ortogràfiques de Castelló de 1932. Va crear obres com el Vocabulari Ortogràfic Valencià i un tractat d'ortografia valenciana. Va col·laborar en diferents plataformes literàries com Taula de les Lletres Valencianes o La República de les Lletres. Tot i ser un fervent admirador de les temàtiques i les tècniques de l'avantguardisme, mai no s'hi va adscriure totalment.

La Narrativa de Postguerra: Recuperació i Tendències

A partir de la primera meitat dels anys 50, la novel·la i el conte van començar a recuperar la importància que havien tingut abans de la Guerra Civil. La recuperació del mercat editorial i l'establiment de premis literaris van garantir la continuïtat de la narrativa. Això es va fer de la mà d'autors que ja havien publicat alguna obra abans de la guerra i va possibilitar l'aparició de nous novel·listes com Pere Calders, Enric Valor i Manuel de Pedrolo.

Les principals corrents de la narrativa de la postguerra són:

• La novel·la psicològica: Se centra en el món intern i la vida moral dels personatges. La principal representant és Mercè Rodoreda.
• La novel·la realista: Utilitza un narrador que conta i un altre que denúncia. Té com a representants Llorenç Villalonga i Manuel de Pedrolo.

Mercè Rodoreda: La Narradora Cabdal

Mercè Rodoreda és considerada la narradora més important de la literatura catalana contemporània. Les seves primeres novel·les estan molt relacionades amb les seves experiències personals.

La seva obra es caracteritza per:

• Trets de la novel·la psicològica (per exemple, La plaça del Diamant).
• Les dones són les principals protagonistes, i s'hi exploren les seves relacions amoroses i el pas del temps.
• Els elements simbòlics, presents en tota l'obra, tenen un valor relacionat amb el personatge protagonista.

Manuel de Pedrolo: Acció i Existencialisme

Les obres de Manuel de Pedrolo evolucionen des de l'existencialisme inicial fins al realisme històric. La seva obra es caracteritza, sobretot, pel predomini de l'acció sobre la descripció. Algunes de les seves obres són: M'enterro en els fonaments i Totes les bèsties de càrrega.

Joan Fuster: L'Assagista Compromès

Joan Fuster va néixer i va morir a Sueca. Va estudiar Dret a València, i hi va exercir com a advocat durant uns anys, però prompte va deixar aquesta activitat per a començar a escriure.

El descrèdit de la realitat, on analitza les característiques de l'art modern, és la seva primera obra. El 1962 va publicar una obra que va tenir una gran repercussió: Nosaltres els valencians, una anàlisi de la història dels valencians i de les actituds pel que fa a la nostra llengua i a la nostra idiosincràsia com a poble.

Està considerat un dels assagistes més importants del segle XX. Els trets més característics dels seus escrits són:

• Presenta un estil irònic i crític.
• Utilitza punts suspensius, interrogacions, etc., per tal de fer reflexionar el lector sobre les qüestions que planteja.
• Usa modismes, frases fetes i expressions col·loquials.

Enric Valor: Rondalles i Normalització Lingüística

Enric Valor va néixer a Castalla i va morir a València. Va iniciar la compilació de 36 rondalles d'un gran valor folklòric i narratiu.

Les característiques de les seves rondalles són:

• La descripció precisa dels llocs valencians i dels personatges mitjançant l'ús d'un llenguatge senzill però acurat, i d'una gran riquesa lèxica.
• Una temàtica fantàstica i una finalitat lúdica i, alhora, alliçonadora.

Com a lexicòleg i gramàtic, va fer un dels treballs més importants de recol·lecció i recuperació de la lexicografia en la nostra llengua, i fou un dels principals promotors de l'estandardització i normativització del valencià. Entre les seves obres destaquen Millorem el llenguatge i La flexió verbal.