Autors Clau del Modernisme Català: Vida i Obra Essencial

Santiago Rusiñol: Vida i Obra del Modernisme

• Nascut a Barcelona, va ser un dels personatges més emblemàtics del Modernisme i un dels més polifacètics: dramaturg, poeta, novel·lista, pintor i promotor cultural.
• Està relacionat amb escriptors i pintors com Ramon Casas i Pablo Picasso.
• Provenia de l’alta burgesia catalana i va ser un representant de la bohèmia daurada. A París, on va viure un temps, va ser membre destacat del grup Els Quatre Gats i va organitzar les Festes Modernistes a Sitges.
• Va morir a Aranjuez, pintant-ne els jardins.
• El seu teatre comprèn:
  • Obres de caràcter esteticista: *L’alegria que passa* o *Cigales i formigues*, sobre l’enfrontament entre l’artista i la societat.
  • Teatre de denúncia: *L’heroi*, sobre les guerres colonials.
  • El més conegut, el de les obres humorístiques (*Els Jocs Florals de Canprosa*) i costumistes (*L’auca del senyor Esteve*), molt popular. Aquesta última, que primer va ser una novel·la i després una obra de teatre, s’explica en to de comèdia de costums, l’enfrontament del protagonista Ramonet, que vol ser escultor, amb el seu pare Esteve, propietari d’una botiga de vetes i fils. Pare i fill, al final, es reconcilien just abans que mori el primer, i això simbolitza el pacte de l’artista modernista amb la burgesia.
• Rusiñol va conrear més endavant la novel·la humorística amb *El català de la Mancha* o *La Niña Gorda*.

Joan Maragall: El Gran Poeta del Modernisme Català

• És el gran poeta del Modernisme català i una figura molt important en la literatura catalana del segle XX. Va néixer a Barcelona, fill d’un industrial del teixit, no va voler continuar amb el negoci familiar i va estudiar dret. Va exercir d'advocat i després es va posar a treballar de periodista.
• Va ser col·laborador del *Diario de Barcelona* i de *L’Avenç*. Va escriure molts articles i assajos i va tenir una interessant correspondència amb Miguel de Unamuno.
• Va ser elegit president de l’Ateneu Barcelonès i va llegir el discurs *Elogi de la paraula*, que va tenir molt d’èxit.
• Va ser proclamat Mestre en Gai Saber i va publicar una sèrie d’articles polèmics a *La Veu de Catalunya*, crítics amb el paper de la burgesia catalana durant la Setmana Tràgica.
• Va morir a Barcelona.
• La importància de Joan Maragall se centra en l’obra poètica, però sense oblidar les idees sobre poesia, el concepte de “paraula viva”, els articles o l’actitud crítica que va ser molt fidel a la classe social a la qual pertanyia.
• També va fer una gran tasca de traductor de Goethe i introductor de Friedrich Nietzsche a la Península.
• Maragall és autor de poemes clàssics com: *La vaca cega*, *Cant espiritual*, *Oda a Espanya* o *L’Oda nova a Barcelona*.
• La seva obra poètica està constituïda per cinc llibres: *Poesies*, *Visions i cants*, *Disperses*, *Enllà* i *Seqüències*.
• *Visions i cants* conté la primera versió d’*El comte Arnau*, un poema extens que l’autor va continuar a *Enllà* i *Seqüències* i que en cada versió es pot identificar amb les etapes de la vida de l’autor: el vitalisme modernista, el catolicisme conservador i les diferències amb les noves generacions de noucentistes.
• L’obra poètica de Maragall és inseparable del seu concepte “paraula viva”, expressat en els articles *Elogi de la paraula* i *Elogi de la poesia*, que suposa una defensa, d’ascendència romàntica, de l'emoció en l'elaboració del poema.
• El poeta, segons Maragall, havia de retornar la intensitat perduda al llenguatge desgastat per l’ús quotidià.

Joaquim Ruyra: Prosista i Mestre del Llenguatge

• Gran prosista català del segle XX.
• Refinat i perfeccionista, amb un gran sentit del llenguatge.
• Se’l pot situar en el Modernisme per algunes obres, però amb el temps el reivindicarien Josep Carner i altres noucentistes per l’estil elaborat i precís.
• Va néixer a Girona, va estudiar dret i es va instal·lar a Blanes, on va estudiar la llengua viva dels pagesos i els mariners, present a les seves obres.
• Va col·laborar en diaris i revistes com *La Renaixença* o *Joventut*. Va participar en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana i va ser membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
• Va morir a Barcelona.
• La seva obra, a part de poemes diversos i d’alguna obra inacabada, es compon per 3 llibres de narracions: *Marines i boscatges*, *La parada* i *Entre flames* (més descriptiu que narratiu, la seva visió del món mariner de Blanes és d’una vitalitat i una exigència lingüística molt remarcables).

Joan Alcover: Poeta de l'Ànima i el Paisatge Mallorquí

• Va néixer a Palma i va estudiar dret a Barcelona.
• Va ser elegit regidor municipal, diputat provincial i diputat a Corts, però va tornar desenganyat.
• És autor d’una poesia de caire greu, en què el paisatge s’identifica amb el seu estat d’ànim (mort de l’esposa i fills).
• Proper a la Renaixença.
• Escrivia en castellà, i més tard va canviar al català.
• Amic de Santiago Rusiñol i Josep Carner, el seu discurs *Humanització de l’art* va sintetitzar teories vitalistes pròpies del Modernisme i una reivindicació de la cura en el llenguatge de caràcter molt noucentista.
• El seu llibre de poemes més emblemàtic és *Cap al tard*, concreció d’aquestes idees.
• Va ser Mestre en Gai Saber, president dels Jocs Florals de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
• Va morir a Palma.

Altres Autors Destacats del Modernisme Català

• Raimon Casellas

  Nascut a Barcelona i mort a Sant Joan de les Abadesses. Historiador, crític d'art i teòric del moviment modernista, va acabar suïcidant-se. *Els sots feréstecs*, primera novel·la modernista catalana, va plantejar el drama de Llàtzer el mossèn, que havia d’enfrontar-se amb els habitants de Montmany, contraris a cap mena de canvi. La falta de voluntat seria la causa de la seva mort. La novel·la és una al·legoria del fracàs regeneracionista en la seva voluntat de dirigir i modernitzar el país. *Les multituds* són narracions a l’entorn d’un motiu modernista, com els homes muden d’esperit tan bon punt formen munió.

• Prudenci Bertrana

  Nascut a Tordera i mort a Barcelona. Novel·lista, dramaturg, periodista, dibuixant i pintor. La novel·la *Josefat* reprèn el tema de la bella i la bèstia en narrar la relació entre el campaner geperut d’una catedral i una prostituta. També va escriure narracions com *Proses bàrbares*.

• Josep Pous i Pagès

  Nascut a Figueres i mort a Barcelona. Periodista, novel·lista i dramaturg. Conegut per *La vida i la mort d’en Jordi Fraginals*, considerada l’última novel·la modernista. Es narra l’enfrontament del protagonista amb el seu pare, i després el suïcidi del protagonista quan se sap malalt de mort. Aspectes vistos com a mostres de domini de la pròpia voluntat.

• Ignasi Iglésias

  Nascut a Sant Andreu del Palomar i mort a Barcelona. Autor teatral enormement popular al seu moment, passà pel simbolisme, el naturalisme i el costumisme. Entre les seves obres destaquen: *L’escurçó*, *El cor del poble* i *Els vells*.

• Adrià Gual

  Nascut a Barcelona. Dramaturg, poeta, pintor i director de cinema i teatre. Va tenir un gran èxit amb *Misteri de dolor*, i també va escriure obres de caire social i comèdies. És conegut com a creador de la companyia teatral Teatre Íntim i de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic.

• Joan Puig i Ferreter

  Nascut a la Selva del Camp (1882) i mort a París. Novel·lista i dramaturg. Autor d’obres teatrals que expressen l’ideari modernista, com *Aigües encantades*, en què un nouvingut s’enfronta amb la superstició de tot un poble. Altres obres són *La dama enamorada* i l’autobiogràfica *Camins de França*. En la postguerra, va escriure *El pelegrí apassionat*. Va ser editor, diputat i conseller de la Generalitat durant la Guerra Civil.

• Juli Vallmitjana

  Nascut a Barcelona. Autor de diverses obres teatrals sobre el món dels gitanos i els baixos fons, com *Els zin-calós* o *El casament d’en Tarregada*.