Autors Clau i Context de la Literatura Catalana
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,46 KB
Context Sociopolític i Cultural
Els territoris del nostre domini lingüístic començaren a gaudir de les possibilitats que un estatut d'autonomia podia oferir per a la recuperació de les institucions polítiques pròpies, la normalització de la llengua i la normalitat literària en tots els gèneres. Aquesta normalitat era important per a la narrativa.
La Cultura durant el Franquisme
- A partir de 1939, els progressos culturals van quedar abolits amb la prohibició de la llengua per part del franquisme, les multes i la castellanització.
Cronologia Clau
- 1939-1946: Època de màxima repressió amb exili i activitats clandestines.
- 1946-1956: Final de la Segona Guerra Mundial i la repressió s'alleuja. Tornen representacions en català i Carles Salvador organitza cursos a Lo Rat Penat i publica la Gramàtica valenciana.
Tècnica Literària i Context Sociocultural
Els escriptors d'aquesta època no han viscut la guerra, però n'han patit les conseqüències. L'estil és molt poètic i tenen molta informació de la cultura europea.
- L'actitud de l'autor és molt lírica i intimista (les preocupacions de l'autor es reflecteixen en els personatges i hi ha denúncia social).
- Culturalisme: El món cultural de l'escriptor es palesa a les obres a través de la intertextualitat i referències a altres autors.
- Transgressió moral i ideològica: Recreació del món prohibit de la infantesa viscuda.
- Incorporació de la cultura moderna que serveix per a experimentar sobre les possibilitats dels gèneres poètics i narratius.
- Aquest món interior de frustracions porta els autors a conrear gèneres diversos.
Escriptors d'Última Generació
- Seguiren l'estètica dels del 70 i responen a la necessitat d'educar en valors i en el gust per la lectura. Alguns professors han irromput en el mercat editorial amb obres de qualitat i un estil impecable.
Mercè Rodoreda: Psicologia dels Personatges
Context literari: 1900 - Modernisme, 1910 - Noucentisme, 1920 - Avantguardes. Època en què la novel·la psicològica és una tendència general.
Reflex de la Biografia en l'Obra
La seva biografia, marcada per la guerra, l'exili i amors estranys, es reflecteix en les seves obres. El tret més destacable és la capacitat de fer avançar l'acció al mateix temps que els personatges projecten el seu món interior.
Tècniques Narratives de Rodoreda
- La descripció de persones, llocs i situacions sembla una projecció del pensament dels personatges.
- Els diàlegs es confonen sovint amb el pensament dels personatges.
- Diferents estils de discurs citat fan present el caràcter, el temperament i el pensament dels personatges.
Enric Valor: Característiques i Obres
Obres Destacades d'Enric Valor
- Rondalles valencianes (reelabora contes populars valencians).
- Narracions de la Foia de Castalla (1951) (exposa les dures condicions de la vida a la ruralia).
- L'ambició d'Aleix (1960) (història d'un adolescent fill de terratinents que s'enamora de la muller de l'administrador).
- La idea de l'emigrant (1982) (narració sobre el món rural i el desig de fugir a la ciutat per millorar).
- Trilogia de Cassana (Sense la terra promesa, 1982; Temps de batuda, 1984; Enllà de l'horitzó, 1991) (Reflecteix la vida quotidiana de qualsevol poble valencià durant aquest període: revolucions, lluita al front).
Característiques de l'Obra de Valor
- Situa les obres en un paisatge rural magnífic.
- Mostra els costums tradicionals.
- Els diàlegs, les descripcions i la trama condueixen a una reflexió sobre la justícia social i la dignitat.
- L'estil és acuradíssim, amb un llenguatge molt correcte que palesa el seu amor a la llengua pròpia.
- Gust per les descripcions detallades.
- Model narratiu realista i naturalista (tècnica del discurs indirecte lliure).
Quim Monzó: Temes i Estil
L'obra de Monzó ens fa reflexionar sobre les preocupacions més actuals:
- L'avorriment
- La rutina
- L'èxit
- La desmotivació
Utilitza un humor amarg i ironia en un estil sobri que no evita el col·loquialisme ni la vulgaritat.