Autors Catalans: Teatre, Assaig i Poesia al S. XX

Josep Maria Benet i Jornet i el Món Audiovisual

Les seues primeres obres són de base realista. La producció ha evolucionat cap a una dramatúrgia més personal d'experimentació permanent, encara que manté les mateixes constants temàtiques: reflexió sobre l'individu i la societat que l'envolta, la qual el determina, el configura i el deforma.

Relació amb el món audiovisual, la seua vinculació professional als mitjans de comunicació és important:

• És guionista de moltes sèries emeses per Televisió de Catalunya, entre les quals destaca "Poble Nou" (primera novel·la en català i tot un fenomen social digne d'estudi).
• Fora de Catalunya, destaca la col·laboració amb altres autors, com el valencià Rodolf Sirera.
• A més dels nombrosos premis concedits a obres concretes, la seua obra ha estat traduïda a 7 idiomes diferents.

Tot açò fa de Benet i Jornet l'autor teatral més prolífic i reconegut del teatre contemporani i un dels artífexs de l'èxit televisiu d'un model del relat audiovisual que, reflectint la diversitat, complexitat i normalitat de la societat catalana actual, ha contribuït a la normalització de la llengua catalana en el mass media.

Joan Francesc Mira: Identitat i Nacionalisme

Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. L'eix temàtic al voltant del qual giren aquests assajos inclou la qüestió de la identitat dels valencians, el nacionalisme, la relació entre cultura i poder i, per damunt de tot, la llengua. La possibilitat de manipular tots aquests elements per a obtenir uns interessos molt concrets, quasi sempre polítics, ocupa també gran part dels textos de Mira.

Alguns crítics han considerat només que Mira parlava "dels valencians" o "per als valencians" i que això limitava molt l'interès i l'abast dels seus treballs. Però no és així, ja que la majoria de les consideracions que Mira fa sobre el paper de la llengua en el terreny del nacionalisme, són vàlides per a qualsevol societat occidental.

La reflexió de Mira parteix del compromís amb la llengua i amb la cultura del País Valencià, com a escriptor i com a membre de la societat. En la seua obra assagística, Mira té molta influència de Joan Fuster. Els clàssics i l'humanisme, la democràcia i la raó són la base de la seua forma de reflexionar. Com ell, intenta provocar la reflexió en el lector mitjançant un estil proper al diàleg i amb un llenguatge d'aparença senzilla i natural. En el vessant ideològic, opta a la llarga per una variació de la proposta fusteriana, però sense abandonar la defensa de la unitat lingüística i cultural.

Mercè Rodoreda i la Novel·la Psicològica

Diversos crítics han localitzat l'obra de Mercè Rodoreda dins del gènere psicològic, encara que amb algunes particularitats. La novel·la psicològica suposa una forta innovació en la novel·lística del segle XX, ja que construeix mons interiors complexos que s'amaguen darrere dels fets quotidians. Els personatges tenen una forta personalitat i permeten una acurada descripció psicològica, no física. Les seues obres se centren en la història i l'anàlisi dels personatges, principalment femenins, els quals, lluitant contra enemics (la guerra, l'exili, penúries econòmiques), descobreixen el significat de la vida i la seua identitat. Molts personatges canvien i es transformen en una altra persona. La introspecció en el món interior dels personatges es reforça en l'obra amb tècniques com el monòleg interior. En conclusió, la seua literatura incideix en la psicologia dels personatges, que avançaran sempre a la recerca de l'equilibri interior i maduraran amb el pas del temps.

Manuel de Pedrolo: Teatre de l'Absurd i Existencialisme

Manuel de Pedrolo fa un teatre que, al mateix temps que és una denúncia del règim dictatorial de Franco, planteja unes situacions humanes universals que el fan perdurable i que tracten essencialment la preocupació profunda pel sentit de l'existència de l'ésser humà i per la llibertat. Els personatges estan essencialitzats, de vegades innominats, i entre ells falta la comunicació. En totes les seues obres hi ha present un o més personatges que s'enfronten a la situació opressiva que pateixen i que es presenta en escena amb espais igualment opressius. Fuig de la censura i connecta amb el teatre de l'absurd. Les seues peces no s'ubiquen en cap temps ni en cap espai concrets. En conclusió, l'obra de Pedrolo conté elements tècnics, formals i estilístics que s'acosten al teatre de l'absurd (situacions inicialment absurdes, poca acció, escenografia simple, llenguatge amb repeticions i equívocs...). El desenvolupament de les obres presenta una estructura dramàtica de plantejament, nus i desenllaç, a diferència d'aquell teatre. La temàtica centrada en la llibertat el situa en la línia de l'existencialisme.

Salvador Espriu: Poesia, Postguerra i Compromís

Salvador Espriu va cultivar diversos gèneres. Els factors que van portar Espriu a la poesia durant la postguerra van ser:

• La seua concentració expressiva.
• Majors facilitats de publicació.
• El caràcter més hermètic podia superar els entrebancs de la censura.

La seua obra és una de les més importants en el segle XX per:

1. Riquesa idiomàtica.
2. Complexitat temàtica i de punts de vista.
3. La varietat literària (la lírica, la sàtira i la didàctica).
4. La capacitat per a descriure en termes transcendents la història col·lectiva.

El seu primer llibre de poesia, Cementiri de Sinera (1946), va evocar el món destruït per la guerra, que identificava amb un món mític i personal. La pell de brau (1960) representa el naixement de la poesia realista i cívica dels anys 60. Aquesta obra posa de manifest una actitud de rebel·lia i inconformisme davant la situació social i política negativa que es viu al país. La gran ressonància que li va proporcionar el fet que els seus poemes foren musicats i cantats va contribuir a la popularització d'una obra que es llegí, fins a pràcticament la mort del poeta, en clau patriòtica i de consciència moral i nacional de la societat catalana.