Autors Catalans i Moviments Literaris: Segles XIX-XX

Autors Catalans Destacats

JV Foix (Josep Vicenç)

Representant del surrealisme però amb ideologia noucentista, va estar nominat per al Nobel de Literatura. La seva frase més famosa era "M'exalta el nou i m'enamora el vell" (Sol i de dol).

Mercè Rodoreda

Escrivia narrativa psicològica amb un toc de realisme. Va escriure novel·les i contes, però també pintava. Li va afectar molt la mort del seu avi, però es relaxava amb la literatura. Es va haver d'exiliar a França i s'enamorà d'un escriptor que havia vingut amb ella. Va morir a Catalunya. La plaça del Diamant (una de les novel·les més traduïdes).

Miquel Martí i Pol

Poeta realista que tenia esclerosi múltiple. Va treballar en una fàbrica a qui li va dedicar un poema. La seva carrera va estar lligada a la seva malaltia. La fàbrica i Estimada Marta.

Manuel de Pedrolo

Novel·lista, dramaturg, poeta, traductor i periodista. No li agradaven els seus orígens. Decideix dedicar la seva vida a l'escriptura. Va introduir el gènere negre perquè la gent llegís i va traduir moltes obres importants a Europa. Va tenir problemes amb la censura. Va morir de càncer. El manuscrit del segon origen (el més venut).

Josep Pla

Volia una imatge d'home de pagès i va treballar de periodista de corresponsal a París on va criticar la dictadura espanyola. Es caracteritza per petits textos sobre paisatges. Es va haver d'exiliar a Roma. Destacat per les seves narracions (Quadern gris i Homenots).

Albert Sánchez Piñol

Antropòleg al Congo, novel·lista i guionista. Va explorar la ciència-ficció en la literatura catalana. També va fer una novel·la històrica sobre la Guerra de Successió. La pell freda (molt traduïda) i Victus.

Moviments Culturals i Literaris

Noucentisme

Moviment cultural i polític que es va dur a Catalunya del 1906 al 1921. Va començar a La Veu de Catalunya on Eugeni d'Ors i Prat de la Riba (Mancomunitat de Catalunya) volen tornar a la cultura clàssica i creen noves biblioteques i editorials per culturitzar el país.

Literatura d'Avantguarda

Al segle XX s'obren dos camins: l'ordre, que era el noucentisme, i l'aventura, que era buscar l'originalitat. Es faran conèixer a través de manifestos, ja que la raó entra en crisi i busquen un art més industrial i modern, ja que estan farts del mateix.

• Futurisme: Volen incorporar el món modern (indústria) i la llibertat d'expressió. Imaginació sense límits, el que tu vulguis. Filippo-Tommaso Marinetti.
• Cubisme: Nova manera de representar el món, molt més abstracte. Els poemes en cal·ligrames (més visuals). Picasso.
• Dadaisme (1918): El més radical, busca la provocació després de la Guerra Mundial. Caos. Tristan Tzara.
• Surrealisme: Art de l'inconscient, els somnis. Dalí.

Modernisme

Moviment cultural que es va dur a Catalunya des de 1888/1892 al 1906. El modernisme pretenia modernitzar la societat i mirar cap a Europa, ja que l'objectiu era estar al seu nivell. Critiquen la Renaixença, ja que mira al passat i només es centren en Catalunya. També diu que l'artista té un do especial (Bohèmia). Hi ha el regeneracionisme, art guiat per la societat (Maragall), i l'art per l'art, art apartat de la societat (Rusiñol).